Dimarts Mataró Ràdio ha emès la tertúlia política mensual. Jo hi he participat en nom de la Candidatura d’Unitat Popular en substitució de l’amic i company Juli Cuéllar.
Amb en Joan Salicrú com a moderador, he pogut debatre amb la Montserrat Candini (CiU), la Consol Prados (PSC), l’Antoni Soy (ERC), l’Adam Alonso (PP), i l’Esteban Martínez (ICV) sobre el traspàs de rodalies a la Generalitat de Barcelona.
He explicat que, abans que res, des de la CUP defensem el transport públic i denunciem la privatització del ferrocarril. S’ha dividit la RENFE en tres empreses, i el traspàs de la gestió d’una d’elles a la Generalitat pot donar peu a l’entrada de gestors privats. El nostre model ha de ser transport públic amb gestió pública.
En tot cas el traspàs ha d’anar acompanyat de les partides presupostàries i els recursos corresponents i adequats. I la resta de contertulians han documentat que dels 6.000 milions d’euros promesos només n’han aribat 4.000 milions.
Pots escoltar la tertúlia aquí. I en parlen al nou web dels serveis informatius de Mataró Ràdio.
A més, hi ha punts que caldria aclarir:
– de qui dependran els treballadors de rodalies?
– qui serà el propietari dels trens?
– quin poder de decisió tindrà la Generalitat sobre l’ordenació de les infrastructures (vies, estacions, pannells informatius…).
L’Antoni Soy ha donat a entendre que tot això s’està negociant i que no hi ha res clar.
Jo he puntualitzat que, depenent de les respostes, la capacitat real de la Generalitat per decidir trajectes, freqüències, preus etc. pot ser molt minsa.
He volgut deixar clar que la gestió del tren de rodalies ha d’anar acompanyada d’una planificació global del transport públic a la comarca que contempli el transport en bus, la possible ampliació de la xarxa de metro més enllà de badalona i la possible conversió del tren de la costa en un tramvia lleuger. També ha de contemplar una bona xarxa comarcal de carrils bici i camins a peu. i per descomptar ha de preveure la intermodalitat entre tots aquests mitjans (com arribar en bici a l’estació de tren, com fer transbord entre tren i bus etc.)
Lligat amb això darrer he hagut de recordar la reivindicació de la CUP d’una estació central intermodal de busos-tren a Mataró, que va ser rebutjada pel tripartit mataroní (PSC-ERC-ICV).
La Consol Prados ha tret el tema del tren orbital i he retret al govern del PSC qeu es vulguin malgastar milions d’euros amb la construcció de quilòmetres de via soterrada a les Cinc Sènies, quan les cols i els enciams mai necessitaran pujar al tren. Tothom que ha anat a escola sap que la forma més ràpida d’unir dos punts (en aquest cas la futura estació de Rocafonda i l’estació de baix a mar) és amb una línia recta, i no pas amb la santa volta que estan planificant . He deixat anar la sospita que darrere el traçat proposat per l’Ajuntament s’hi amaga una política perversa de deixar les vies posades per quan es decideixin a edificar l’espai agrícola protegit de les Cinc Sènies. En aquest cas, la CUP s’ha quedat sola defensant que el tren no envaeixi les Cinc Sènies.
En el debat ha queda clar que ICV i la CUP som els únics que ens oposem a la constucció d’uns laterals a l’autopista C-32. Des de la CUP no volem laterals ni en pintura. Ja tenim la comarca prou trinxada… i a més això no resoldrà el col·lapse circulatori provocat pel vehicle privat. Els carrils laterals no són necessaris. Els embussos es produeixen a l’entrada de Barcelona i a l’entrada de Mataró Oest. I el col·lapse de l’entrada a Mataró és per culpa que aquell sector (Via Europa, Mataró Parc, Hospital) no es va planificar pensnt amb el cap sinó pensant amb la butxaca. L’especulació urbanístic ai la mala planificació provoquen que ara et puguis morir enmig d’un col·lapse dintre d’una ambulància mentre intentes arribar a l’hospital un cap de setmana.
Tinc 49 anys. Visc a Mataró. Independentista revolucionari, he militat a Maulets (1988-2001) i a la CUP Mataró (2003-actualitat). Sóc llicenciat en antropologia cultural i treballo de dissenyador gràfic a Punts·Volats. Jugo a hoquei patins.