Gràcies per haver viscut, Pep Manté

Aquest estiu se’ns ha mort en Pep Manté . L’estiu passat li desitjava una llarga i feliç jubilació. Però ha estat curta. En Pep no ha pogut gaudir la jubilació que s’havia merescut.

Pep, no t’hem perdut del tot perquè ens en queda el teu llegat. En tots els àmbits on has estat actiu: advocat, momeroter, músic de banda, polític, collinacaire, pare i avi, marit, amic…

T’he vist en acció en molts d’aquests àmbits, i alguns he gaudit convisquent-los directament amb tu.

Allà on eres tu, Pep, sempre hi he trobat obertes: al despatx del Col·lectiu Ronda, a casa teva des de la infantes, a Can Fulló…

Tinc pendent donar- te les gràcies.

Gràcies a en Pep, l’advocat que em va treure de la presó i que ha estat al meu costat (a comissaria o al despatx) sempre que l’he necessitat.

Gràcies a en Pep amic de la família, que ha ens ha fet costat després de l’assassinat de la meva germana Helena.

Gràcies en Pep company d’inquietuds polítiques, amb qui gairebé sempre hem coincidit, malgrat que hem militat en organitzacions diferents.

Gràcies a en Pep cooperativista, que em va motivar a crear i treballar en una empresa cooperativa.

Gràcies a en Pep masover del Can Fulló, on he pogut celebrar-hi rituals de vida com el casament i altres festes.

D’altra gent sabrà explicar millor que jo les teves aportacions en cadascun dels àmbits. Jo n’he tingut prou amb una cosa: sempre que t’he necessitat has estat al meu costat. I això no té preu. Moltes gràcies, Pep.

M’he perdut el teu acte de comiat, però l’he pogut veure per Televisió de Mataró:

[youtube:http://www.youtube.com/watch?v=2wt_NZaeyxk]