Les parets que envolten l’illa de Can Fàbregas fa una pila d’anys que estan brutes i plenes de guixots. Els seus propietaris mai n’havien tingut cura. Des de l’estiu passat també les estan enderrocant ara fan la funció de tanca d’obres.
En el Ple de l’Ajuntament del mes d’abril l’alcalde Joan Antoni Barón en persona va dir amb tota solemnitat que a Mataró es concedeix permís per a pintar murals a les entitats que ho sol·liciten. I això és el que havia fet la Plataforma Salvem Can Fàbregas el dia 27 de març: demanar permís per pintar un mural.
El 3 d’abril vam emblanquinar la paret i l’endemà vam pintar de forma lúdica i festiva un mural reivindicatiu. Però algú des de la Casa Gran es va cuidar d’enviar una patrulla de tres agents de la Policia Local a demanar permisos. No tenen feina més interessant a fer? Els vam ensenyar els papers i vam continuar pintant sense cap problema.
El mural pintat el 4 d’abril diu Salvem Can Fàbregas al seu lloc i també Aquí hi ha lloc per a tot i per a tothom i just al costat Volem que Can Fàbregas es rehabiliti al seu lloc. Hi és des del 1879 i en volem gaudir tota la vida, i tot d’empremtes de nens i nenes que han pintat la seva mà a la paret.
El 7 d’abril l’Ajuntament comunica que ajorna la concessió del permís a l’espera que l’entitat sol·licitant demani autorització al titular de la paret. [Però, qui és el propietari d’una paret d’un sector que es troba en procés de reparcel·laicó?]
El 25 d’abril, allà on hi havia el mural apareix la paret emblanquinada. Les pintades i guixots del costat continuen intactes. Només han emblanquinat els textos reivindicatius.
La CUP ha fet una pregunta al ple de l’Ajuntament (que pots llegir aquí sota) on es diu que aquesta actuació "fa pensar que el govern municipal actual posi més facilitats a qui fa pintades sense sol·licitar permís que no pas a qui s’identifica i intenta fer-ho correctament".
L’encarregat de respondre ha estat el regidor socialista Francesc Melero, que ha dit que no és l’Ajuntament qui ha tapat el mural sinó la "propietat actuant". Potser volia dir la "administració actuant" (o sigui PUMSA) o bé "qui està actuant com a propietat" (o sigui PUMSA). En qualsevol cas ha deixat ben clar que l’ordre de tapar el mural és responsabilitat directa del nebot dels propietaris que no havien emblanquinat mai la paret.
És l’estil del sr. Ramon Bassas. L’estil abusananos: censura política contra els adversaris i propaganda amb diners públics per a ell. No en té prou amb utilitzar tota la maquinària de propaganda de l’Ajuntament (Més Mataró a la porta de cada casa, mitjans de comunicació públics, cartells a cada cantonada…) que es dedica a tapar, a eliminar, la paraula escrita de qui defensa un projecte diferent del seu.
No en té prou que, a sobre, PUMSA es gastarà 9.600 euros en encarregar a Mataró Audiovisual un reportatge de vídeo i un de fotgràfic sobre el "projecte de trasllat". I això que a mi m’havien fotut crits precisament per fer-hi fotos. No té vergonya qui ha fet aquest encàrrec?
Em ve al cap aquella lluita d’en David contra en Goliat. No m’he llegit mai la novel·la on s’explica aquesta llegenda, però em sembla que el sr. Bassas és molt aficionat a aquest gènere. Com s’acabava la història?
Tinc 49 anys. Visc a Mataró. Independentista revolucionari, he militat a Maulets (1988-2001) i a la CUP Mataró (2003-actualitat). Sóc llicenciat en antropologia cultural i treballo de dissenyador gràfic a Punts·Volats. Jugo a hoquei patins.