Aquest dijous passat els nostres fills de 7 i 4 anys han anat de colònies amb l’escola. És aquell vespre de l’any que no pares de trobar-te pares i mares de l’escola dels teus fills. Te’n trobes a la porta d’un restaurant, llegint la carta de preus i fent aquella cara de "caram, si que surt car anar a sopar!". També en trobes alguns amb cara de despistats davant d’una persiana tancada o una paret tapiada mentre es diuen "però, aquí no hi havia un restaurant l’any passat?".
Amb la Carla hem fet quatre números mentalment i ens ha semblat que pels diners que ens gastariem sortint a sopar de resaurant… ens podriem endur a casa un pernil. Dit i fet. Ens hem comprat una espatlla. I per una mica més, posats a fer, ibèrica i de glà.
Per poc més del que et cobren per un sopar… soparem un grapat de dies a casa. I cada dia ens inflarem de pernil del bo (perquè ha sortit bo) fins a afartar-nos.
I a sobre ens sembla que ens hem estalviat quartos!
Tinc 49 anys. Visc a Mataró. Independentista revolucionari, he militat a Maulets (1988-2001) i a la CUP Mataró (2003-actualitat). Sóc llicenciat en antropologia cultural i treballo de dissenyador gràfic a Punts·Volats. Jugo a hoquei patins.