Daily Archive: octubre 27, 2007

He descobert que mon pare, en Joan Jubany Itxart, ha obert el bloc Déu? No, gràcies, on defensa que la idea de déu, útil en temps de la selecció natural, s’ha convertit en un obstacle perquè deixem de ser homínids i esdevinguem plenament humans.

Això m’ha fet recordar que el gener del 1994 un bon amic nascut a Girona i que ara viu a Mallorca va demostrar científicament que Jesucrist només podia ser una dona. És una gran troballa científica que pot revolucionar el pensament humà des de l’any u de la nostra era. L’amic i autor de l’article va viure uns anys a Mataró i vaig tenir el privilegi de compaginar i publicar l’article al número 2 de la revista La Col, que editava el Local. L’he repescat per tal que tu que llegeixes puguis gaudir d’aquest coneixement:

Jesucrist va ser una dona

Dir que el cristianisme és masclista no fóra res més que descobrir la sopa d’all. Però, curiosament, l’exponent més clar i contundent d’aquesta evidència  ha restat inadvertit per les més eminents feministes i amagat per les més altes jerarquies eclesials: em refereixo al fet inqüestionable que Jesucrist va ser una dona!

La immaculada concepció, és a dir, la concepció sense màcula (que vol dir quedar embarassada sense acte sexual) és una veritat plenament establerta per les saggrades escriptures i no seré pas jo, pobre pecador, qui gosi posar-la en dubte. Vegem-ne, però, les conseqüències:

La biologia molecular, desenvolupada durant el segle XX, ens ha permès de conèixer prou bé els mecanismes de la reproducció. Avui dia, qui més qui menys sap que els trets hederitaris es troben codificats en els gens, els quals, alhora, formen part d’una estructura més complexa que anomenem cromosomes. L’espècie humana té quaranta-sis cromosomes, que són de dues menes: els cromosomes X i els cromosomes Y.

Cadascuna de les cèl·lules del nostre cos conté aquests quaranta-sis cromosomes, tret de les cèl·lules sexuals (els òvuls en les dones i els espermatozous en els homes) que en contenen vint-i-tres. Quan s’uneixen un òvul i un espermatozou, en la nova cèl·lula formada hi tornen a haver quaranta-sis cromosomes, la meitat provinents de la mare i l’altra meitat provinents del pare. Aquesta és la raó per la qual el fill té característiques d’ambdós pares.

Resulta, però, que les cèl·lules de les dones només contenen cromosomes X, menttre que les cèl·lules dels homes contenen cromosomes de les dues classes, X i Y. A l’hora de la reproducció, si s’uneixen dos cromosomes X el resultat serà una femella; si, en canvi, s’uneix un cromosoma X amb un cromosoma Y el resultat serà un mascle. (Dos cromosomes Y no es poden unir a causa que les dones no en tenen).

Els Evangelis ens relaten com la immaculada concepció de la Verge Maria es pdodueix per mediació de l’Esperit Sant. Ara bé, l’Esperit Sant, com el seu nom indica, és esperit (l’Esperit de Déu), i no pas matèria. Per tant, és evident que no va fer aportació de cap mena de cromosomes, i la fecundació es va produis mitjançant l’aportació de crommosomes només per part de Maria.

Aquest és un fenòmen ben conegut pels biòlegs, al qual anomenen partogenosi. En això, doncs, no hi ha res d’extraordinari tret del fet que una cosa semblant no ha estat mai observada en l’espècie humana. Si tenim en compte, però, la intervenció divina, tot queda explicat sattisfactòriament.

Ara bé, i aquesta és la qüestió essencial: si tots els cromosomes van ser aportats per Maria, vol dir que el resultat va ser la unió de cromosomes X, i que per tant d’aquella concepció en va sortir una femella: Jesucrist, doncs, va ser una dona.

Aquests són els fets i les conseqüències inel·ludibles de la biologia mol·lecular. Els cristians i les cristianes que es neguin a acceptar-los caldrà, doncs, que comencin a qüestionar la virginitat de Maria i que comencin a pensar en les banyes de Sant Josep.

Mataró, gener de 1994.