Diada Nacional al Fossar Xic: Recuperem la independència

10 setembre 1995: Com ja és tradicional, les organitzacions de l’esquerra independentista convoquem un acte a Mataró amb motiu de la Diada Nacional. La cita consolidada és el 10 de setembre al Fossar Xic. Aquest any faig un dels parlaments. És aquest:

“Companyes, companys,

Recuperem la Independència. Així us hem convocat l’assemblea de Maulets de Mataró en aquesta nova Diada Nacional.
I ho hem fet per diversos motius:

– Recuperar és refrescar-nos la memòria com a catalans; és recordar que tenim un passat que ens legitima en la nostra lluita per la independència. Quan diem recuperem, estem dient que ens tornin una sobirania nacional que ja teníem els catalans i fou trencada per una ocupació militar. Una ocupació que dura fins els dies presents.

La independència no és un mot que ens haguem tret de la màniga els independentistes, ni una campanya de promoció electoral. Nosaltres no fem com el “Partido Popular”, un dels partits que destaquen per la manipulació de la nostra història. La seva darrera campanya sobre l’11 de setembe és una pura fal·làcia. Ens volen fer creure que l’11 de setembre culminà una guerra civil entre espanyols. On erem, doncs, els catalans?

Això que ara entre nosaltres ens pot fer riure és un discurs d’extrema perillositat, semblant al dels “revisionistes” nazis que ara diuen que no van existir els camps d’extermini durant la II Guerra Mundial. Aquest és el discurs d’un partit que segurament passarà a governar a l’estat espanyol. Cal estar alerta i denunciar sistemàticament totes aquestes manipulacions de la història.

Només cal que ens fixem en el sud de Catalunya, en la Generalitat Valenciana on governa l’esmentat PP, i on el discurs oficial parla d’un passat “Reino de Valencia”, o d’una llengua valenciana diferent del català! Aquest discurs, on es diu “servici” enlloc de “servei”, i on les paraules s’escriuen sense accent, està calant en un sector de la població que es creu que els valencians són una cosa diferent als catalans. Això ens fa adonar de l’extrema importància del coneixement de la nostra història, del nostre passat, per a viure el present i construir el futur.

– Parlàvem de recuperar, i per recuperar cal lluitar. Les llibertats socials, els drets que ens pertoquen com a poble, la independència, no ens la regalarà ningú. Serà la nostra tossuda insistència, la  nostra lluita diària, que ens farà avançar cap a una societat millor. No ens podem creure el discurs convergent que ens convida a una diada festiva deslligada de qualsevol relació amb la reivindicació d’uns drets perduts.

Maulets considerem que l’11 de setembre és una diada de lluita. Potser per això alguns (bé, la majoria de) mitjans de comunicació ens titllen de radicals. Si ens féssim una radiografia, nosaltres sí que assumim certes radicalitats:

Som radicalment solidaris amb tots els pobles oprimits del món.

Som radicalment solidaris amb la lluita feminista per la igualtat entre dones i homes.

Som radicalment solidaris amb la població immigrant que fuig d’una misèria imposada pel capitalisme mundial.

Som radicalment solidaris amb el jovent que treballa sota condicions laborals d’extrema precarietat.

Som radicalment solidaris amb la nostra mare terra, una terra que la maquinària capitalista i consumista aboca a una degradació fins a límits irreversibles.

Som radicalment solidaris amb tothom que és marginat per la seva opció sexual.

Som radicalment solidaris amb els catalans del sud (de València, Alacant, o Xàtiva), que pateixen una ofensiva espanyolizadora molt més directa que nosaltres.

Som radicalment solidaris amb tots els patriotes empresonats o en l’exili.

Som radicalment solidaris amb tots els insubmisos empresonats per negar-se a servir l’estat espanyol.

És en aquesta línia que l’assemblea de Maulets de Mataró hem esta treballant aquest darrer any.

Hem organitzat sopars-tertúlia

– per parlar sobre l’alliberament de les dones amb l’assistència de membres de l’Esguard (nova organització feminista dins del Moviment Català d’Alliberament Nacional),

– per parlar de la immigració amb convidats de SOS Racisme i l’associació cultural Jama Kafo,

– per parlar i fer memòria del període de la República i posterior Guerra del 1936 amb historiadors i ex-combatents que visqueren en la pròpia pell aquella nova guerra contra les llibertats de Catalunya,

– per parlar sobre una problemàtica creixent en la nostra ciutat com són les drogodependències entre el jovent,

– per parlar sobre l’alliberament gai i lesbià, en una tertúlia organitzada conjuntament amb el col·lectiu feminista La Vídua Negra, amb la presència d’un membre del FAGC (el Front d’Alliberament Gai de Catalunya).

A més de fer tertúlies, hem participat activament en l’organització d’actes de solidaritat amb Txiapas, en l’organització d’exposicions sobre l’EZLN, una guerrilla que ens ha donat un clar exemple d’un poble en lluita per la seva llibertat.

Hem fet un acte per parlar de l’agricultura ecològica, una alternativa al camp respectuosa amb la terra.

Hem organitzat un autocar des del Maresme per baixar a València a participar en els actes independentistes del Darrer Cap de Setmana d’Octubre, on es combina la festa amb la lluita.

Hem fet campanya, el 8 de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores, per denunciar l’ONCE, principal accionista de Tele-5 per la seva progaramació escandalosament sexista.

Hem fet campanya denunciant el terrorisme d’estat i les connexions entre els GAL, el PSOE i la Guàrdia Civil.

Hem fet campanya denunciant directament aquelles empreses que exploten amb salaris abusius aprofitant-se de la precarietat laboral en què ens trobem la gent jove.

Hem tornat el 12 d’octubre a la Caserna de la Guàrdia Civil per denunciar, una vegada més, la vergonyosa festa de la Hispanidad, que compta amb la incomprensible participació de tot l’ajuntament de Mataró.

Sabem que per canviar la societat cal fer molta més feina, però els defensors del règim injust on encara vivim s’han esverat molt només amb les campanyes del darrer any, i no han dubtat en utilitzar tots els mitjans al seu abast per intentar ofegar els nostres clams de llibertat.

Tots els cossos repressius (Policia Municipal, Guàrdia Civil, Policia Espanyola i Mossos d’Esquadra) se’ns han llançat a sobre com gossos afamats, però no  han aconseguit de fer-nos callar.

La Policia Municipal va detenir i acusar tres militants de Maulets de Mataró dels aparatosos delictes de “apología del terrorismo” i “injúrias a instituto armado del estado” per uns cartells on es relacionaven els GAL, el PSOE i la Guàrdia Civil, però davant les evidències que tothom coneix, el jutge va haver d’arxivar el cas.

També la Policia Espanyola ens ha portat a judici per intentar manifestar el nostre rebuig a la vergonyosa festa de la Hispanidad que celebren a la caserna de la Guàrdia Civil. En aquest cas també vam anar a judici com a acusats però el judici s’ha ajornat i sembla que la truita s’ha girat i ara són ells, els maderos, els que hauran d’intentar justificar la seva brutalitat repressiva aquell 12 d’octubre de l’any passat.

Però no només els cossos policials ens han intentat frenar. Mentre la pasma no tenia altra feina que empaitar-nos, una colla de feixistes ens amenaçaven de mort i feien esclatar un petard a la porta del local que compartim Maulets i altres organitzacions de joves. Malgrat la impunitat amb què actuen, tampoc els fatxes han aconseguit fer-nos callar.

Com si no en tinguéssim prou, també l’alcalde Manuel Mas en persona, en un acte d’autoritarisme dictatorial, va aprofitar que ell és la màxima autoritat de la ciutat per ordenar la clausura i precinte del local que Maulets i altres tres col·lectius compartim al carrer Iluro. Però tampoc aquest acte de xuleria feixista li va sortir bé al nostre estimat alcalde, ja que no tenia cap argument per tancar-nos el local i la mateixa policia que va posar el precinte va haver de tornar-nos a obrir el local.

I després de rebre tants pals ve la pregunta. Perquè els defensors de l’acutal règim espanyol s’encarnissen tant amb nosaltres i després diuen que som quatre gats que no canviarem res d’aquest sistema?

Doncs es preocupen tant de la nostra salut perquè saben que la Catalunya lliure per la qual lluitem serà molt diferent de la Catalunya ocupada on ens trobem ara.

Els capitalistes saben que en la Catalunya lliure per la qual lluitem se’ls acabarà el “cuento” d’enriquir-se a costa dels seus treballadors.

Els polítics professionals saben que en la Catalunya lliure se’ls acabarà el “cuento” d’enriquir-se a costa dels seus electors.

Les forces d’ocupació saben que en la Catalunya lliure se’ls acabarà el “cuento” de detenir, apallissar o torturar a qui els doni la gana.

Els jutges saben que en la Catalunya lliure se’ls acabarà el “cuento” d’empresonar sense proves els dissidents del sistema i deixar en llibertat els terroristes del GAL.

Els masclistes saben que se’ls acabarà el “cuento” d’arribar a casa i seure al sofà mentre la dona treballa.

Els homòfobs saben que se’ls acabarà el “cuento” de discriminar la gent per la seva opció sexual.

Saben tots plegats que se’ls acabarà el “cuento”.

I ens tenen por no pas per la força que tenim ara mateix. Ens tenen por perquè som una llevor arrelada a la terra, i perquè la majoria de la població sortirà beneficiada dels fruits d’aquesta llevor. Ens tenen por perquè no som pas una flor d’estiu que només surt quan hi ha eleccions. Ens tenen por perquè la nostra és una lluita de cada dia.

Per acabar, només em queda animar-vos a afegir-vos  amb nosaltres a la lluita per la independència.

Però des de Maulets tenim clar que no lluitem per posar una nova ratlla en els mapes, sinó per aconseguir una societat, la catalana, sense explotadors ni explotats, sense discriminacions de cap mena, i on tothom sigui respectat a partir de la diversitat.

La llibertat no ens la regalaran, ens l’haurem de guanyar lluitant. I la millor manera de lluitar és organitzant-se. Tots i totes tenim un lloc per fer de Catalunya una terra lliure.

Visca Catalunya lliure!

Visca la terra!”