Aquesta és la nostra democràcia

Viure la llarga jornada del 13-S a Arenys de Munt m’ha fet aprendre bones lliçons. Hem aconseguit la imatge del dia que voliem. Podria ser la foto d’aquesta àvia fent el gest més senzill. Gent de la CUP de bona part dels Països Catalans hem treballat amb determinació i il·lusió amb l’objectiu de garantir una festa en pau. L’aparell de l’Estat espanyol i l’espanyolisme en totes les seves versions hauria volgut una imatge de violència. Però han fracassat.

2.569 vots a favor de la independència i 61 vots en contra. Valoro especialment gest de les 61 persones que han anat a votar "no". Han deixat constància que a Arenys de Munt hi ha 61 espanyolistes demòcrates. La resta d’espanyolistes d’Arenys (que bé deuen existir) segueixen les directrius del front Falange-PP-PSOE i no accepten el joc democràtic. No toleren que el poble pugui votar lliurement. Tenen por de les urnes.

Però el poble ha triomfat. El poble armat amb paperetes i urnes ha donat una lliçó a l’estat que ens manté ocupats però no vençuts. "Aquesta és la nostra democràcia!", cridava la gent que omplia La Riera durant el recompte.

Ho he volgut viure i posar-hi el meu granet de sorra com a membre del servei d’ordre. Ha estat un dia llarg i intens, on he viscut moltes emocions i experiències des de dintre i des de fora. Des d’abans del primer minut fins després de la darrera paraula. Calia ser-hi i viure-ho per escoltar la històrica proclama del company Josep Manel Ximenis.

Lliçó d’aquest episodi: l’estat és molt més dèbil i poruc que no ens pensàvem, i nosaltres (el poble) som més forts del que pensem.

Des que milito políticament, és el primer cop que desafiem l’Estat i guanyem nosaltres. Encara que només hagi estat un dia… de moment.

Com diu l’amic Juli Cuéllar, ara cal deixar-se d’òsties i posar-se a treballar de valent. El company Jordi Navarro encara és més explícit.