[2/4 de 10 del matí | des de l’Ajuntament] El 27 de juliol tinc per costum llevar-me sol mentre els meus fills i la meva companya encara dormen. M’agrada anar a l’Anada a Ofici i quedar-me a la porta de Santa Maria. Avui, dia de Les Santes del 2009 vieg amb alegria que finalment han deixat de posar policies antiavalots enmig de ciutadans i ciutadanes que fem Festa Major. Des de la CUP ja haviem demanat que ens deixéssin fer la festa en pau però el mateix regidor que els havia posat es va negar a treure’ls. Ara ens alegrem que els hagin tret. Potser també hi ha ajudat algun article d’opinió a la premsa local.
Les autoritats participen a l’Anada a Ofici com una "comparsa" més. No és obligatori anar-hi però tradicionalment sempre hi han anat. L’acte institucional pròpiament dit és l’Anada (és a dir, fins a la porta de l’església) i la Desfilada, o sigui la cercavila que es fa un cop acabada la missa. L’assitència a missa no és obligatòria. Per això el regidor de la CUP participa en l’Anada a Ofici però es queda a la porta i no assisteix a l’ate religiós de la missa pròpiament dita. Les autoritats són els regidors i també es té per costum convidar alguna altra autoritat de fora del municipi.
De fet, fins l’any 1999 també hi participaven els alts oficials de la Guàrdia Civil, de la policia espanyola i un militar de la Comandància de Marina. L’any 1999 Maulets va boicotejar l’intent d’en Manuel Mas de fer el pregó del dia 25 a porta tancada al Teatre Monumental. Aquell mateix any Maulets també va exigir que els cossos armats no participessin a l’Anada a Ofici. De fet, el vespre anterior, el dia 26, vaig estar fent un cafè amb la Consol Prados per negociar aquella exigència. I ho vam aconseguir. Els hi vam dir que no deixariem passar la comitiva si hi havia guàrdies civils i militars. No sé com s’ho van fer, però aquella mateixa nit van haver de dir als cossos armats que s’havia acabat això de ser a l’Anada a Ofici. Efectivament, no hi han participat mai més. Això va ser uns quants anys abans del tancament de la caserna de la Guàrdia Civil.
Pel que fa al famós pastís de nata a en Remigi Herrero, va ser l’any 2001. El desplegament de Mossos d’Esquadra antiavalots no és cap conseqüència directa del pastís. De fet, l’any 2002, quan encara en Joan Antoni Barón era regidor de la policia, l’Anada a Ofici es va celebrar sense Mossos d’Esquadra i sense cap incident. Va ser l’any 2003, quan en Ramon Bassas va passar a ser regidor de Via Pública, quan van començar a venir els antiavalots.
[1 del migdia | des de la plaça de Santa Maria] Ara sí, amb la dona i els fills esperem que s’acabi la missa per participar a la Desfilada de les comparses (incloses autoritats) des de l’església fins a l’Ajuntament. Abans, però, veiem com passegen per la porta les suposades relíques de Les Santes Juliana i Semproniana. Dic suposades, perquè algú que ha estudiat el tema m’ha explicat que en realitat són ossos d’animal provinents de Sant Cugat. Però tornem a Mataró… jo i els meus fills seguim la desfilada entre el Drac i el Dragalió, atrets pel seu foc.
De totes les dormides de gegants, potser la més dura de suportar és la d’avui al migdia, sota un sol que acostuma a ser (i aquest any ho ha sigut) de justícia.
[Tot seguit | dins l’Ajuntament] Tot seguit té lloc un acte que no surt al programa oficial però que es repeteix cada any. El saló de plens de l’Ajuntament es converteix en una sala de ball amb l’Agrupació Musical del Maresme interpretant el Bequetero i regidors i membres de les comparses ballant en filaes. Per superar la calor s’hi reparteixen refrescos i orxata.
Anem a dinar i a fer la migdiada, que cal agafar forces per a aquesta tarda i aquesta nit.
[6 de la tarda | des de l’Ajuntament] La meva família i jo ens enganxem a La Passada quan passa per El Torrent. Fins a la La Rambla acompanyem el Drac i el Dragalió, però a partir de la plaça de Santa Anna el meu fill s’anima amb les Diablesses i s’atreveix a posar-se sota la seva capa on el protegeixen de les seves maces enceses que escupen espurnes.
Aquest any m’he fixat en un detall d’aquests macos. Els momeroters encenien la metxa de les carretilles de la Momerota amb un puro enlloc de l’habitual metxa. M’han explicat que ha estat una manera de fer el seu particular homenatge a en Pep Manté, momeroter fundador, que darrerament està bastant fotut de salut.
Després de la dormida de gagants i la resta de bèsties, anem a sopar a casa i quedem amb uns amics per baixar cap a la platja.
[11 de la nit | Passeig Marítim] Malgrat que sortim ambtemps de casa, sempre acabem arribant justet a l’inici del Castell de Focs. Tot Mataró baixa a baix a mar. Ens costa, però trobem un grapat de pams quadrats de sorra a la platja i podem gaudir de l’espectacle de pólvora de la Pirotècnia Tomàs.
[Acabats els Focs | Passeig Marítim] Estavem acostumats a diversos concerts escampats al llarg del Passeig Marítim. Algú ha decidit que allò "no funcionava" i enguany només hi ha hagut alguns "espectacles" ambulants. El passeig s’ha convertit en un enorme espai ple de gent desorientada que no sabia massa on anar. A mi m’agradave més el Sarau a la Platja que no pas això que han rebatejat com a Fanfares al Passeig. Realment això funciona millor que els habituals i variats concerts? Els concerts "no funcionaven"? O hi ha crisi i s’ha retallat per aquí?
[Encara més tard | Plaça de Santa Anna] Aquest any, al Passeig Marítim ni tansols hi han deeixat la Xindriada. hem hagut d’anar a menjar xindria a la Plaça de Santa Anna, on també s’hi ha desplaçat la Ballada de Sardanes. Hi hem aguantat fins que als nostres fills se’ls hi han començat a tancar els ulls.
Em sembla que avui hem complert la nostra quota de santeros.