Daily Archive: juliol 27, 2009

El 25 de juliol és el dia que, amb la crida a Festa Major, comencen Les Santes de debò, després de l’apreitiu de les havaneres d’ahir.

[18:00h, plaça de Santa Anna] Aquest any, per escalfar els ànims, hem anat amb la mainada a seguir l’espectacle "Somnis d’Alícia", de la companyia Teatre Nu. Bé, però no tinc clar si és el format més adient per a actes tan massius com el d’avui.

[Taverna Atzucac] Tot seguit hem viscut un d’aquells petits moments que es repeteixen cada any per Les Santes. Els Tabalers do Maresme es troben tots junts per primera vegada durant la Festa Major i entren tot fent ressonar els tabals a dintre la taverna Atzucac. El soroll és eixordidor i no paren de picar fins que la tavernera els serveix una beguda ben freda.

[Plaça de la Muralla] Per fer temps fins a l’hora d’anar cap a la Crida, hem anat a treure el nas a la Plaça de la Muralla, on l’Agrupe ha muntat un rocòdrom on els nens i nenes poden fer una primera aproximació al món de l’escalada. Els nostres fills de 7 i 5 anys s’han engrescat a provar-ho. Han grimpat sense por, com si hi haguéssin fet tota la vida.

[3/4 de 8 del vespre, des del carrer d’en Pujol] Com que el meu menut és un fanàtic del Dragalió, l’anada Cap a la Crida la fem des del carrer d’en Pujol, tot seguint aquest estrafolari fill del Drac que escup foc per la boca, les ales i la cua.

[8 del vespre, Ajuntament] Arriba l’esperada Crida de Festa Major. L’Alcalde i la resta de regidors surten al balcó de la Casa Gran per donar el tret de sortida a la festa. Com ja és tradició, els Maulets, reivindiquen silenciosament entre el públic la retirada de la bandera espanyola. Enguany també han fet arrribar la seva reivindicació algunes colles de foc que han estat excloses del correfoc. L’Alcalde perd els nervis i, a mig pregó els hi espetega un "calleu" que deixa entreveure un tarannà autoritàri i dèspota. En Xevi Safont-Tria, el regidor de la CUP, ha penjat un mocador a un dels fanals que hi ha al balcó de l’Ajuntament. El sempre amatent Don Carlo, regidor de l’àrea de Presidència, envia una funcionària a ordenar-li a en Xevi que retiri el mocador. Aquests que ahir regalaven globus del PSC a nens i nenes tenen la pell molt fina, no?

[Tot seguit / Porta del darrere de l’Ajuntament] Així que s’acaba la Crida arriba un dels moments que més espero tot l’any: la publicació de La Baneyta, el fanzine de la colla de la Momerota. És la versió en paper del Polònia mataroní. Enguany, no podia ser d’altra manera, dediquen una de les estrenes de la cartellera de cinema al braç que em van trencar els Mossos d’Esquadra. La meva secció preferida continuen sent les Preguntes Sense Resposta, tot i que l’any passat vaig riure més que no pas aquest. M’he quedat amb un pam de nas perquè quan hi he arribat ja s’havient esgotat els 250 exemplars impresos que s’han repartit per la porta del darrere de l’Ajuntament. Afortunadament, com jo, pots descarregar La Banyeta del 2009 aquí en format PDF.

Anem a sopar: frankfurt de la cantonada per als nens i plat d’estiu de l’Atzucac per als pares.

[2/4 de 12 de la nit, desvetllament bellúgós] Al ritme de El bequetero baixem La Riera avall amb el desvettllament bellugós.

Detall que em crida l’atenció: enfilat sobre els bancs de l’Ajuntament, un senyor amb americana, amb cara de perplex, filma amb el seu mòbil la gentada que salta després d’ajupir-se i comptar fins a …i quinze! Em sembla que és l’alcalde de Cocentaina (País Valencià), vila d’origen d’en Gustavo Pascual Falcó, autor de la cançó que hem adoptat com a himne de Les Santes i de la ciutat de Mataró.Enguany commemorem el centenari del naixement del compositor de El bequetero i de Paquito el chocolatero.

Baixem La Riera avall. Se suposa que acompanyem els gegants, però hi ha una multitud tan gran de gent que no els arribem a veure. Sabem que hi són perquè altres anys els hem vist. Molta jovenalla porta ampolles d’alcohol de casa. Això els de la meva generació no ho haviem fet, i resulta força desagradable (i perillós per als qui anem amb espardenyes) trobar bocins d’ampolla de vidre esmicolats pel terra.

Mentre fan el concert de La Coixinera a la plaça de Santa Anna, anem a deixar ciriatures a casa. Avui s’hi quedarà la meva companya i demà ho farem a l’inrevés.

[Mentrestant, a la Taverna Atzucac] Com que no tinc ganes de cremar-me, faig temps davant la Taverna Atzucac mentre dura el correfoc. No sóc pas l’únic. Centenars de persones fem festa davant l’Atzucac animats per la música que ens posa el PD (PunxaDiscos) Fot-li Foc. Ballem al ritme de clàssics tan diversos com La Trinca, Kortatu, Barricada…

[Tot seguit, Plaça de l’Ajuntament] El correfoc s’acaba i arriba a la plaça de l’Ajuntament. Pujo al terrat de Clic Traç per veure com la plaça s’omple de foc i espetecs mentre la gent fa festa sota el fum. És el punt i final de l’escapada a negra nit. Viscut des de dins és molt intens. Vist des de dalt és força espectacular.

Acabo fent petar la xerrada amb la Gemma i en Giovanni a la porta del bar Can Xevi, al carrer Santa Teresa. Des de les 3 hi posen cerveses a un euro. Ens n’anem a fer nones quan falta poca estona per les cinc. Demà la canalla no perdonarà i ens farà llevar aviat.