Adéu, Xirinacs. Hola, Xirinacs.

Lluís Maria Xirinacs Tornant d'un viatge de vacances a Itàlia m'he trobat amb la notícia de la mort d'en Lluís Maria Xirinacs, en Xiri. Ell mateix ens ho ha explicat com un ACTE DE SOBIRANIA:

"He viscut esclau setanta cinc anys en una Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta.

Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l'univers.

Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble.

Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi.

Ells han perdut un esclau.

Ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics!"

Avui he estat al Fossar de les Moreres de Barcelona, a l'acte de comiat i homenatge a en Xiri. Erem molta i molta gent d'arreu de la nació. He retrobat molts amics i coneguts amb qui feia anys que no coincidia.

En el llibre de condol hi he deixat una breu nota:

"Has viscut i llutat entre nosaltres. Ara vius en la nostra lluita."

Per tant, Xiri, adéu i hola.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.