El futur del tèxtil? El totxo!

Divendres la gent de Capgròs van presentar el documental "Teixint la ciutat", sobre la història del gènere de punt. Després hi va haver un debat públic. La platea del teatre Monumental era plena a vessar, sobretot de persones del món del tèxtil.

A la gent de la CUP també ens hi van convidar (gràcies!) i hi vam anar en Xevi, la Carme, la Carla i jo. Les nostres butaques eren a la zona d'autoritats, i l'atzar va voler que seiéssim just darrere els clatells d'en Ramon Bassas (regidor de la policia) i de l'Arcadi Vilert (regidor d'urbanisme). No crec que els molestés tenir-nos tan aprop, però tot just acabada la projecció del documental es van aixecar i van marxar per la mateixa prota que havíen entrat, sense quedar-se a l'interessant debat que estava a punt de començar.

El documental em va agradar força. El protagonitzen sobretot grans empresaris del tèxtil, alguns treballadors i les autoritats de rigor. Hi vaig trobar a faltar, però, representants dels moltíssims petits emprenedors que, juntament amb els treballadors són els que històricament més han donat i menys han recollit en el món del gènere de punt.

En el debat es va parlar poc del futur del tèxtil, aquesta indústria que fins ara tan arrelada havia estat a Mataró. Dels de la taula, la que més clar va parlar és la Pepi Garcia, de la UGT. Sota l'aparença d'una mestressa amb un llenguatge molt col·loquial es va destapar una sindicalista molt coneixedora del tema, i que es feia entendre claríssimament. Qui més em va decebre és el suposat expert Josep Maria Rius, el senyor "cuidadín". El cartell l'anunciava com a professor d'ESADE, però va actuar com a portaplatets ("pelotilla", hauria dit ell amb el seu llenguatge) de l'IMPEM i l'Ajuntament. És d'aquests personatges que parlen per no callar i que cobren per fer-ho.

Des de la platea, en Xevi Safont-Tria va tancar el torn obert de paraules fent una reflexió de profunditat amanida amb una anècdota: el present i el futur del tèxtil a Mataró és el totxo, i els totxos produeixen diner fàcil (a uns pocs) avui i gana per a demà. Li hauria agradat fer una pregunta a algun representant de l'Ajuntament, però a la taula no n'hi havia cap. Un Ajuntament va dient que el tèxtil mataroní té futur però es dedica a comprar els uniformes de la Policia Local a la multinacional El Corte Inglés. Quin exemple, no? El xerramenca de l'IMPEM li va respondre que "per vint uniformes" no calia estirar-se els cabells, però l'adjudicació és per gairebé deu milions de pessetes, que a mi em semblen uns quants diners. Potser sí que és una anècdota, però els detalls diuen molt de les persones. I dels governs.

I en Xevi la va clavar de ple. Els grans empresaris del tèxtil local, com en Pere Sans, no van invertir en posar al dia les seves empreses, sinó en comprar grans extensions de terreny que ara l'Ajuntament requalifica. Com els polèmics 600 pisos que en Vilert diu que "es necessiten" a Cirera, als terrenys de l'antiga Abanderado d'en Sans.