13 febrer 2000: És el vespre i sóc al llit ben acompanyat. A casa de mon pare. Sona el telèfon: que vagi cagant llets al Casal Fèlix Cucurull, al carrer Nou de Mataró. Uns nazis han calat foc a la porta (l’única porta del local) mentre hi havia tres companys de Maulets fent una reunió a l’interior del Casal.
L’Eloi, la Cristina i l’Andreu n’han sortit vius perquè han pogut apagar el foc amb l’ajuda dels veïns. Han impedit que el foc entri a l’interior del Casal i que es propagui al pis de dalt, on hi viu una família amb una nena acabada de néixer.
Quan veig que tothom està sa i estalvi vaig a la cabina de la plaça de Santa Maria per telefonar a la policial. Vénen els maderos, la policia d’ocupació espanyola. S’ho prenen amb molta parsimònia. Els hi diem que els autors de l’atemptat han fugit cap a la plaça dels Jutjats, al costat de l’institut Damià Campeny. Els policies no fan ni el gest d’anar-hi. Hi van alguns companys de Maulets i s’hi troben els nazis que han intentat cremar vius els nostres companys.
A la nit dues de les víctimes de l’agressió intenten presentar denúncia a la comissaria de la policia espanyola, però no ho poden fer perquè allà els diuen que no entenen el català. Quins collons!
Aquest no és el primer atac contra la seu de Maulets. L’any 1995 ja ens van posar un “petardo” al local del carrer Iluro.
Tinc 49 anys. Visc a Mataró. Independentista revolucionari, he militat a Maulets (1988-2001) i a la CUP Mataró (2003-actualitat). Sóc llicenciat en antropologia cultural i treballo de dissenyador gràfic a Punts·Volats. Jugo a hoquei patins.