Pispem un senyal de trànsit de l’autopista A-19

6 de gener 1991: Avui és festa, dia de Reis. La majoria de gent està entaulada en dinars familiars. Jo i un alttre company hem decidit sacrificar la migdiada per anar a preparar un material que necessitem per a una acció reivindicativa. Avui és un bon dia perquè hi ha poc moviment de trànsit. Amb una Renault 4L resseguim l’autopista A-19 (la de Mataró a Barcelona) pel Camí del Mig, fins que arribem a uns centenars de metres del peatge principal. Deixem el cotxe en un lloc poc visible, agafem la caixa d’eines i caminem fins al costat de l’asfalt. L’enorme senyal de trànsit de “Peatge-peaje” és el nostre objectiu. Ostres, tu, de prop és molt més enorme del que sembla quan passes amb cotxe per l’autopista.

Anem directes al gra. Faig el cavallet al meu company perquè s’enfili a treballar en els cargols de dalt i jo vaig fent la meva feina amb els de baix. L’estona de descargolar se’ns fa llarga. Els cargols estan collats molt fort, i hem de treballar amb un ull en la feina i l’altre pendent que no passi cap patrulla de la Guàrdia Civil per l’autopista. I en passa una, però ja tenim tots els cargols trets i som a temps d’amagar-nos entre uns matolls. Saltant de dalt del senyal, en •••• s’ha estripat els pantalons nous que s’havia posat per al seu dinar familiar, però la cosa no passa d’aquí.

Tornem a arreplegar el senyal i l’hem de traginar entre tos dos perquè això és enorme i pesa una miqueta. Arriben a la furgoneta i el trasto és tan gran que no hi ha manera d’entrar-lo. Hauríem d’anar amb la porta del darrere oberta i un tros de senyal fora, i això no es pot fer a plena llum del dia.

Optem per amagar el nostre trofeu darrere unes canyes i tornarem a buscar-lo de matinada. També serà arriscat però no tan escandalós. El viatge de la nit el fem sense cap ensurt i aconseguim fer arribar el trasto en un lloc segur. Ja tenim la matèria prima per a l’acció de demà.