Nit amb en Titot als calabossos dels Mossos a Olot

Dissabte 5 desembre 1998: Els Maulets d’Olot han convidat en Xevi a parlar en una xerrada sobre la Constitució espanyola. Amb la Queralt i la Carla se’ns ha acudit acompanyar-lo i aprofitar el viatge per passar el diumenge en un balneari a Santa Coloma de Farners. Fa temps que en tenim ganes I jo no he anat mai a deixar-me fer massatges.

Però primer cal anar a Olot. L’acte el presenta en “Toti” Juanola i els altres ponents són en Xevi Safont-Tria i en Francesc Ribera ( en “Titot”, vaja). L’acte va molt bé i la sala s’ha omplert de gent amb ganes d’escoltar el nostre missatge.

Els companys de la Garrotxa ens tenen a punt lloc per dormir en diferents cases, però abans sopem plegats. Com que hi ha ganes de festa agafem els cotxes per anar al poble del costat, on és Festa Major. Anem al concert d’en Tomeu Penya. No és el nostre ídol però la festa és animada. Tan animada que pràcticament som els que tanquem la porta del pavelló a l’hora de plegar.

I tornem cap a Olot per anar a dormir. Els olotins i en Titot van davant amb els seu cotxe per marcar-nos el camí i els maresmencs els seguim. A l’entrada d’Olot hi ha un vehicle dels Mossos d’Esquadra aturat a la cuneta amb els llums apagats. Quan passem es posa entre el cotxe d’en Toti i el nostre. Els avança i els fa aturar. “Els hi deuen demanar els papers”, pensem, i nosaltres ens aturem cent metres més endavant.

Passa una estona, i dues, i tres… i sembla que ja és massa estona per demanar papers, així que ens hi acostem a peu per preguntar què passa. A més del cotxe patrulla que ha aturat els nostres companys, hi ha un vehicle sense distintius (de la secreta) i han arribat almenys tres patrulles més. Tenen en Toti contra el seu propi cotxe amb les mans enlaire mentre l’escorcollen. Jo m’adreço al Mosso que sembla que mana (un caporal) i li pregunto si hi ha algun problema. Però l’uniformat em diu que ho pregunti a un dels que van de paisà (sergent), que es veu que mana més que ell. Els hi pregunto què està passant i em diuen que “ells (referint-se als nostres companys) ja ho saben”. I ho pregunto als meus amics “Sabeu què passa?”. No en tenen ni la més mínima idea.

Ara volen escorcollar el cotxe. Obren el portaequipatges i agafen la bossa d’en Titot. “Ep, que aquesta motxilla és meva!”. I els hi diu que si no ens expliquen què està passant doncs no els hi deixarà regirar la bossa.

Em torno a adreçar al que dirigeix l’operació. Li demano que  s’identifiqui amb el seu número de placa. Shi nega. Li comento que el tracte que estem rebent no és correcte. I li torno a demanar a què és degut aquest desplegament. Em diu que ells estan actuant correctament, i que “per mi com si ho voleu gravar en vídeo”.

Ostres tu, la idea és bona! I precisament portem una càmera. La traiem i la Raquel comença a enregistrar. I aquí ve quan els Mossos perden (encara més) els papers.

La càmera de vídeo i la detenció

El mateix mosso que ens ha donat la idea d’enregistrar ordena als altres que ens requisin la càmera. La Raquel se’ls veu a venir a sobre I li passa la filmadora a en Xevi, que s’aparta corrents. Jo en aquells moments estic parlant amb un mosso a qui pregunto què coi està passant. De cop i volta passa de mi i fa el gest d’apretar a córrer darrere en Xevi. De petit m’han ensenyat que quan estas parlant amb algú és una falta de respecte girar-te i marxar. Li poso la mà suaument al pit per  indicar-li que s’aturi i que no em talli a mitja conversa. Em mira la mà de reüll i etziba:

– Acabes de posar la mà sobre un Mosso d’Esquadra, i això és un delicte. –Es treu les manilles i em lliga les mans a l’esquena. Jo li deixo fer, sense oposar resistència–.
– Estic detingut?
–  Sí
– Per quin motiu? De què se m’acusa?
– Ja t’ho explicarem a comissaria.

Mentrestant en Xevi ha acabat abatut al terra sota una “melé” de guripes que li han pispat la càmera de vídeo.

I en Titot també ha rebut cops i l’han detingut perquè es negava a deixar-los escorcollar la seva bossa.

Ens foten a cadasscú dins d’un cotxe patrulla, per separat, emmanillats i asseguts al darrerre, entre la mampara de vidre i els seients de plàstic dur. Jo vaig tranquil. I encara em pregunto què cony faig allà dintre.

El cotxe entra dins mateix de la caserna. El conductor i l’acompanyant baixen. Un d’ells es treu la pistola i fa un “clac-clac” com a les pel·lícules quan carreguen (o descarreguen, no no sé) una bala de la recambra. M’agafen i em porten a un quartet molt petit i estret (un passadís sense sortida, vaja).

– Vinga, treu-te la roba i tot el que portes a sobre.
– Expliqueu-me per quin motiu m’heu detingut i potser ho faré.
– Mira, nano, o ho fas tu per les bones o t’ho farem nosaltres a la nostra manera.
– A mi expliqueu-me per què estic aquí i llavors ja en parlarem.
El mosso que té una piga a la cara se m’abraona a sobre amb els guants negres posats i em comença a magrejar i a arrencar-me la roba a la força.
– T’agrada que et toqui així,oi? –insinua mentre em mira amb cara de vici, tot donant per fet que sóc heterosexual (aquí l’encerta) i que m’escanalitzaré o em sentiré humiliat pel fet que posi en qüestió els meus gustos de gènere (i aquí la caga, no m’escandalitza).
Davant la meva resistència passiva al mosso li fa mandra acabar la feina i es conforma amb haver-me tret el jersei, la samarreta de màniga llarga i les sabates. Me les torna sense cordons i em baixa als calabossos.

En màniga curta en ple desembre

Em deixen en una cel·la per a mi sol. Però jo he entrat a la caserna amb jaqueta, jersei i dues samarretes (estem a Olot en ple desembre) I m’han deixat aquí en samarreta de màniga curta. Fot un fret que pela. Crido els carcellers per reclamar la meva roba, però fan veure que no em senten.

En Xevi i en Titot els tanquen en cel·les contigües però no ens podem veure perquè els barrots impedeixen la visió lateral. Estan dissenyats de tal manera que només puguis veure el passadís que tens just al davant de la porta. Ens comuniquem a viva veu. Cadascú explica com es troba (el que més ha rebut és en Xevi) I ens preguntem què hem fet per acabar engarjolats.

Jo de tant en tant crido els carcellers per reclamar la meva roba. Estic tremolant i no hi ha ni la trista flassada reglamentària (o res que s’hi assembli). Em faig passar el fred corrent amunt i avall per la cel·la mentre faig petar la xerrada amb en Xevi i en Titot.

Sense dret a advocat 

Passada molta estona es presenta una mossa (d’Esquadra) per informar-nos que estem detinguts. No ens informa del motiu, tot i que li preguntem, i comença a llegir-nos els drets:

– Segons la Constitució espanyola teniu dret a…

Se’n fot de nosaltres? O ho fa veure? Venim de fer una conferència contra la Constitució espanyola!

Amb el nostre músic com a impulsor, comencem a cantar Els Segadors. La veu de la policia queda ofegada pels càntics, se n’adona que ja coneixem els nostres drets i renuncia a acabar la lectura de la seva parrafada.

Però coneixem els nostres drets i li reclamem un advocat. El nostre. Volem que ens assisteixi en Sebastià Salellas, de Girona. La mossa ens diu que no tenim dret a triar l’advocat. Com que no? Doncs és que no. I passen d’avisar-lo.

L’Hospital i el furúncul al cul 

Les hores s’acostumen a fer llargues dintre del calabòs, però nosaltres sabem distreure’ns. Ara tornen a venir els carcellers per dur-nos a l’Hospital a fer una revisió mèdica. Els altres dos han rebut durant la detenció i en aquests casos cal fer paperassa mèdica. Jo dic als Mossos que no tinc lesions i que no cal que em portin a l’Hospital. Però hi insisteixen i em fan sortir del calabòs, m’emmanillen i em carreguen en un cotxe patrulla. “Doncs passejarem una mica”, penso.

De fet, fa temps que tinc un furúncul al cul, i mai trobo el moment d’anar al metge. Ja que m’hi porten, m’ho faré mirar avui. Em passegen emmanillar per l’Hospital d’Olot, com un delinqüent, escortat per dos Mossos d’Esquadra. Entrem a un dispensari on hi ha una doctora. Li explico que no m’han fet lesions durant la detenció però que tinc un gra al cul que fa temps que em fa la guitza. Els dos Mossos estan allà drets com dos estaquirots, I la doctora m’ha d’abaixar els pantalons ella perquè a mi em tenen emmanillat. S’ho mira i em diu que hauré d’anar a l’especialista, a Mataró.

L’estampa no té preu. La cara dels mossos mentre m’examinen el furúncul del cul és impagable. Però s’acaba l’excursió al metge i ja s’ha fet de dia. Tornem als calabossos.

Ara volen que fem una declaració davant dels Mossos, però ens hi neguem. I encara menys sense la presència del nostre advocat.

Llibertat amb càrrecs sense passar pel jutge i amb la càmera confiscada

Passat el migdia ens deixen anar en llibertat amb càrrecs. Ara, finalment, ens acusen d’alguna cosa: “Atemptat, resistència a l’autoritat i agressions greus”.

Els únics lesionats som nosaltres. Normalment es lesiona qui rep els cops, no qui els dóna. Això sí, la càmera no ens la tornen.

La cinta on ha quedat enregistrat el seu “tracte exquisit” se la queden segrestada. Deus er per fer un anunci de propaganda dels “bons modus” dels Mossos d’Esquadra…

I ens amollen sense posar-nos a disposició judicial? Si se’ns acusava d’algun delicte ens haurien d’haver dut davant d’un jutge, oi? No va així la cosa?Els que posarem una denúncia som nosaltres. Això no pot quedar així. Quan ens haguem recuperat anirem plegats a veure en Sebastià Salellas. 

Quan sortim al carrer les companyes i companys (la Carla, la Queralt, la Raquel, en Toti…) ens esperen a la porta de comissaria. S’han passat tota la nit (i el matí) sense dormir i muntant guàrdia. Això sí que té mèrit.

Comunicat de premsa de Maulets

El primer que fem és redactar i enviar una nota de premsa on expliquem els fets:

DETINGUTS ELS ORADORS D’UNA CONFERÈNCIA CONTRA LA CONSTITUCIÓ, A OLOT

El dissabte 5 de desembre, unes hores després de haver realitzat una xerrada de Maulets contra la Constitució Espanyola a Olot, dos dels oradors, juntament amb un assistent a l’acte han estat interceptats pels Mossos d’Esquadra a la carretera a la sortida de la població.

En el transcurs de la identificació d’aquestes persones els Mossos d’Esquadra, els comandaments dels quals anaven vestits de paisà, han escorcollat els dos vehicles i els seus ocupants, tots ells joves independentistes. Els joves interceptats han demanat explicacions pel desmesurat desplegament de Mossos (s’han arribat a concentrar al lloc dels fets almenys cinc vehicles policials) i han sol·licitat la identificació (número de placa) dels seus comandaments. A causa del procedir barroer amb què la policia estava realitzant els registres, una de les persones escorcollades ha filmat els esdeveniments en video, moment en el qual el sergent i el caporal dels Mossos han procedit a confiscar la càmera i a ordenar la detenció de tres dels deu ocupants dels vehicles.

En Joan Jubany i en Xevi Safont-Tria, de Maulets, i en Francesc Ribera, del grup Brams, que havien participat en l’acte anticonstitucional, han estat emmanillats i traslladats a les dependències policials d’Olot on se’ls ha comunicat que havien estat detinguts sota l’acusació d'”Atemptat, resistència a l’autoritat i agressions greus”. Paradoxalment, han estat els detinguts els únics que han hagut de ser atesos de diferents lesions l’Hospital Sant Jaume d’Olot.

L’endemà, diumenge, els tres detinguts, després de negar-se a prestar declaració davant dels policies han estat posats en llibertat sense passar a disposició judicial, tot i que se’ls mantenen els càrrecs, poca estona abans de que donés inici, a Barcelona, una manifestació nacional unitària contra la Constitució Espanyola. La policia no ha retornat, no obstant, ni la càmera de vídeo ni la cinta on es va enregistrar el tracte rebut.

Els tres detinguts presentaran denúncia davant el jutjat de guàrdia d’Olot.

Des de Maulets valorem molt positivament la resposta de les olotines i els olotins a la concentració, la xerrada i el concert organitzats ahir contra la Constitució espanyola i creiem que actuacions policials com aquesta justifiquen, encara més, el rebuig a aquesta constitució.

Olot, 6 de desembre de 1998.