Mentre els joves detinguts anem declarant davant el jutge de guàrdia, els nostres familiars redacten un manifest mentre es concentren a les portes dels jutjats. El manifest diu això:
“Els famililars dels detinguts l’onze de setembre volem exposar els següents fets:
1) La tradicional manifestació de l’onze de setembre, prohibida i tolerada alhora, suposava una coacció, una limitació d’assistència i una tensió-ambient que podia facilitar situacions conflictives.
Per altra part, va quedar clar que, entre els assistents, hi havia molts socials que, entre d’altres funcions, tenen la de provocadors per justificar la intervenció dels cossos especials.
Acabada la manifestació, una bona part dels assistents, quan es dirigien cap al Fossar de les Moreres, van ser acorralats i atacats durament per la policia. Així, a partir d’aquell moment, s’inicià una espiral de provocacions i s’efectuaren moltes detencions.
2). Les detencions han estat indiscriminades i selectives alhora, i fetes d’amagat. Indiscriminades, perquè han dettingut els menys bregats i més despistats. Selectives, perquè han triat nois molt joves, entre 14 i 21 anys. D’amagat, perquè la majoria han estat detinguts per policies de paisà, que fins i tot portaven adhesius independentistes, i abans que hi hagués hagut cap enfrontament.
3). El material exposatt per la policia com a delictiu, està bàsicament consttituït, tal com mostra la premsa, per mocadors de roba i “material” imprès. És un “material” que es pot trobar fàcilment a botigues de roba i quioscs. Remarquem que és cert que la lletra impresa feia mal als qui manaven. No ens pensàvem que encara els en fes!
4). Quant al tracte als detinguts:
– El dia 11 a la nit dos nois van ser trets de la comissaria amb un ull embolicat i no consten com a detinguts (un d’ells detingut pels municipals quan es va presentar a l’ambulatori a curar-se).
– Alguns nois han estat colpejats a la comissaria.
– Tots els nois han estat emmanillats com si fossin delinqüents perillosos.
– Els han tingut dos dies en cel·les petites en grups de disset.
– Durant aquests dos dies només han pogut parlar durant dos minuts amb els seus familiars.
5). Quant al tractte rebut pels familiars, ha estat formalment correcte, però enganyós. En un principi es negà que hi hagués detinguts. Després no es van donar els noms dels detinguts ni informació sobre els menros, s’interferiren els advocats ja presents i avisaren els d’ofici molt tard; aquests no van poder presentar-se fins a les 4 de la matinada.
Quant a les diligències i trasllats dels nois, la tònica constant ha estat la desinformació i les dades enganyoses, perquè els familiars no poguessin veure els nois quan eren portats d’un lloc a l’altre.
Ara, quan som al jutjat, un desttacament de policia ens fa fora de la porta.
6). Finalment, voldriem fer una reflexió. Fa 10 anys, tots exigíem al carrer que voliem ser reconeguts com a Nació.
Ara, 10 anys després, tots els partits que tenen una mica de poder prohibeixen manifesttacions i/o diuen que s’ha de fer festa. Es veu que ells ja tenen el que volien…
Barcelona, 13 de setembre de 1987, davant el Jutjat de Guàrdia”