11 setembre 1987: La policia antiavalots no ha deixat acabar la manifestació de la tarda de l’Onze de Setembre a Barcelona, ja que el Governador Civil espanyol, sr. Ferran Cardenal, l’havia declarat il·legal. Hi ha càrregues amb pilotes de goma i corredisses. Estic en un carrer estret i darrere meu veig venir una moto amb un “marró” conduïnt i un altre darrere amb la porra a la mà. Jo camino a poc a poc i crec que no tenen motiu per pegar-me, però de seguida sento com estomaquen un parell de noies que també caminaven darrere meu. Llavors començo a córrer.
Entro corrent en un bar d’un carreró estret molt a prop del carrer Princesa, i m’assec en una taula mentre els motoristes reparteixen cops de porra a la gent del carrer. Quan em sembla que ja han marxat m’aixeco per sortir del bar. A la barra hi ha un parell d’homes amb la camisa plena d’enganxines independentistes i els aconsello que se les treguin si no volen tastar la porra dels de fora. La seva resposta és ensenyar-me una altra “xapa”, però aquesta és la que els identifica com a policies espanyols.
Em quedo amb un pam de nas i se m’emporten a comissaria amb el braç torçat a l’esquena. Es nota que els han portat de fora perquè estan molt nerviosos i no coneixen els carrers de Barcelona, però aconsegueixen dur-me a la “Jefatura” de Via Laietana.
Sóc el primer independentista en entrar als calabossos, però la diminuta garjola acabarà semblant una sauna perquè serem 39 els detinguts a la manifestació. Passarem dos dies detinguts fins que el dia 13 ens portin a declarar davant el jutge. A Girona també hi ha hagut un detingut i a Ciutat de Mallorca 13 més, tots ells per participar en manifestacions independentistes.
Intueixo que es fa de nit (allà no hi ha cap finestra ni ens diuen l’hora que és), i sento algú que canta “Els Segadors” des d’un altre calabòs. No el puc veure, però li reconec la veu: és en Joan Cabot, company de l’MDT de Mataró. A ell el van detenir la nit passada amb un alttre company, en Jota d’Arenys, davant el Govern Civil de Barcelona per dur insígnies i propaganda independentista. Ens parlem a crits i ens alegrem de trobar algú conegut en aquest lloc tan desagradable.