Els esdeveniments i posicionaments entorn la consula popular estan posant cadascú al seu lloc.
A un costat, els demòcrates que defensem drets universals. El dret de vot. El dret de la gent a opinar lliurement. El dret a l’autodeterminació. El dret a la independència de qualsevol poble o nació del món.
A l’altre bàndol, la "cara amable" de l’espanyolisme fa front comú amb l’espanyolisme ranci i ultra. Junts no dubten a mobilitzar tota la maquinària de l’Estat contra una cosa tan senzilla com que els ciutadans puguin dipositar un vot en una urna.
L’espanyolisme light es treu la màscara. Personatges com el diputado a Cortes Generales Manuel Mas, exalcalde de Mataró, mostren la seva cara botiflera. A més, en aquest cas es comporta com un ignorant indocumentat, ja que afirma que si la consulta fos com és (convocada per una entitat) no hi hauria cap problema "legal" amb les seves lleis espanyoles.
Una cosa ha quedat molt clara: quan el poble perd la por a parlar (en aquest cas a votar), qui agafa por (pànic) és Espanya.
M’afegeixo a la crida que fan els amics Josep Manel Ximenis i Jordi Bilbeny a fer del 13-Suna autèntica festa de la democràcia (això sí que és una autèntica festa de la democràcia), sense caure en les provocacions dels que s’han acollonit.
Tinc 49 anys. Visc a Mataró. Independentista revolucionari, he militat a Maulets (1988-2001) i a la CUP Mataró (2003-actualitat). Sóc llicenciat en antropologia cultural i treballo de dissenyador gràfic a Punts·Volats. Jugo a hoquei patins.