Daily Archive: setembre 6, 2009

Estic convençut que aquests dies estem vivint moments històrics en el procés d’alliberament dels Països Catalans. Penso que la consulta d’Arenys de Munt marcarà un abans i un després en els tres segles d’ocupació borbònica.

Divendres les assembles de Maulets i de la CUP de la comarca hem fet una roda de premsa a la mateixa sala on està prevista la celebració del referèndum d’autodeterminació. Hem fet públic un manifest conjunt. En Xevi Safont-Tria, el nostre regidor a l’Ajuntament de Mataró, ha posat en evidència que el poble català arrossega molta por acumulada històricament, però la consulta d’Arenys és precisament un símptoma que perd la por de parlar, de votar, d’expressar-se lliurement… I quan el poble perd la por, qui passa a tenir por són els ocupants, tal com ha quedat de manifest les darreres hores.

En Jordi Bilbeny (darrerament em sento molt bilbenyista), més irònicament, ha agraït a la Falange, al Conseller d’Interior Joan Saura, a l’Advocacia de l’Estat espanyol… i a tot l’aparell de l’estat la seva inestimable col·laboració. Una col·laboració en forma de resposta irracional i desmesurada que ha fet que el que podia haver quedat com una anècdota residual i marginal hagi passat a ser un assumpte d’estat. Amb la seva reacció ens han elevat a la categoria d’estat.

En Josep Manel Ximenis, el nostre regidor a Arenys de Munt (i impulsor de l’acord de l’Ajuntament suspès per la justícia espanyola) ha deixat clar que continuem treballant serenament i assenyadament… i que la consulta es farà.

Dissabte he tronat a la mateixa sala de l’Ajuntament d’Arenys de Munt a l’acte polític unitari convocat per Arenys de Munt 2000, la CUP, ERC i CiU. Els oradors dels dos partits parlamentari m’ha semblat que intentaven escombrar cap a casa (seva). De forma especialment descarada i barroera la diputada "republicana".

M’he sentit molt proper (per no dir plenament d’acord) amb el discurs d’en Jordi Fàbrega, president de l’Entesa de Progrés Municipal (EPM). I en Titot, que parlava en nom de la CUP, ha recorregut a una comparació per deixar clar que no ens convenen ni estatuts, ni finançaments, ni canvis de lleis espanyoles. El que ens cal és senzillament la independència. I punt.

Al bar del costat hem vist com al Telenotícies Vespre han emès un fragment de cadascun dels oradors excepte del de la CUP. TV3 està segrestada, i aquesta forma de censura deixa en evidència la por dels qui n’ostenten el "control parlamentari".

I entenc la seva preocupació, perquè la consulta d’Arenys de Munt és l’espurna que pot encendre una metxa imparable.

A mi em sembla que pot fer trontollar el sistema de partits tal com l’hem conegut fins ara. Què han fet els "partits parlamentaris" durant prop de 30 anys? Què han fet des del poder? Què han fet des de l’oposició?

Qui ha fet saltar l’espurna ha hagut de ser un col·lectiu modest i un sol regidor des l’oposició d’un Ajuntament d’un poblet petit (de Munt). I està tot tan ben travat que legalment l’estat no sap com impedir-ho. Aprenem-ne!