Dissabte, a l’espai gastronòmic i cultural Terra Dolça, hi ha hagut una xerrada amb la Mònica Terribas (la "Terribles" de La nit al dia) i en Joan Salvat (el del 30 minuts de TV3). Amb en Xevi i la Carla hem fet una escapada per conèixer el "xiringuito" d’en Guim de Sant Cugat i per ser a la xerrada "La funció dels mitjans de comunicació davant la siutació actual al nostre país". També hi havia de xerrar la Rita Marzoa del Si més no de Catalunya Ràdio, però no ha pogut venir per la nevada.
Hem arribat un xic tard i la sala estava plena a petar. No s’hi cabia, però ens hem obert pas hi hem pogut seguir la xerrada des del terra. En Joan Salvat estava explicant que s’ha patejat mig món i ha vist tota mena de sistemes polítics i de govern (dictadures i dictatoves). Diu que des d’aquí es tendeix a donar lliçons de "democràcia" a tot el món mundial, però que ell té col·legues de països nòrdics que flipen quan els explica que cada cop que hi ha eleccions perilla el seu lloc de treball a la televisió pública. Als periodistes dels països "civilitzats" se’ls fa estrany que el personal d’una televisió pública pugui saltar o ser rellevat cada cop que canvia el govern, com els periodistes d’aquí troben curiós haver de fer els reportatges "acompanyats" amb "escorta" policial quan van a Romania, per posar un exemple.
La Terribas, en un to col·loquial, ens ha explicat conceptes per mi tan estranyes com audiència, share, prime time… i ara com a mínim entenc què volen dir aquestes paraulotes.
El més interessant ha estat el debat obert amb el públic. Molts avis i iaies s’han queixat que des que La nit al dia ha passat del 33 a TV3 no poden veure el programa perquè comença massa tard. La Terrribas diu que ja li agradaria tornar al 33 i a les 11 de la nit, però no la deixen perquè es veu que al "primer canal" té més bona audiència.
Parlant del tema, en Xevi els ha preguntat que, si les audiències són tan importants, com és que TV3 renuncia a l’audiència d’arreu dels Països Catalans i es tanca en el Principat? La Mònica Terribas ens ha dit que la televisió catalana "juga a la puta i la ramoneta" amb el tema dels Països Catalans. Els directius saben que molta gent mira TV3 al Pais Valencià, que molta gent la mira a les illes Balears, que molta gent la veu a la Catalunya Nord… però tota aquesta gentada no la compten en les audiències i la mateixa TV3 no sap quants espectadors té arreu de la nostra nació. En aquests territoris hi tenen corresponsals, però els fan sortir molt poc. En aquest cas, pesen més les pressions polítiques espanyolistes que la realitat de milers de persones que fan sobreesforços com ara pagar la instal·lació de repetidors amb col·lectes populars.
L’exemple d’aquest "vull però no puc" és el mapa del temps. Com a mitjà de comunicació ha d’informar de la metereologia a la gent que mira aques mitjà, però mai s’esmenta el nom de territori complert: els Països Catalans. Darrerament, però, ens ha explicat que hi ha pressions d’un dels socis del tripartit per eliminar el mapa de la nació complerta i substituïr-lo per la Catalunya mutilada del Principat i prou. La Mònica Terribas no ha dit quin dels socis és, però em sembla que no costa gaire d’endevinar.
Entre el públic, com nosaltres, també hi havia l’Oriol i la Bet, als quals felicito perquè han fet una germaneta o un germanet (no ho volen saber) a la Mariona i a la Núria.
La rematada ha estat el sopar. Si passes per Sant Cugat i t’agrada menjar bé, val la pena que t’acostis al Terra Dolça. El millor de tot, els postres: volcanet de xocolata.