Diada Nacional al Fossar Xic de Mataró

10 setembre 1996: Aquest any li tocava a en Xevi fer el parlament del Fossar Xic de Mataró. Jo me’n deslliurava perquè ja em va tocar l’any passat . Però la febre ens ha jugat una mala passada i em toca improvisar el parlament en nom de l’assemblea de Maulets:

“En nom de l’assemblea de Maulets del Maresme, benvingudes i benvinguts un any més a l’acte independentista del Fossar Xic.

El parlament que intentaré fer l’hauria d’haver fet un altre company, en Xevi Safont-Tria, que s’ha hagut de quedar a casa amb febre. El que intentaré fer, d’una manera més o menys improvitzada és fer un repàs del que ha estat aquest darrer any i el que ens plantejem els indepenedentistes a la comarca davant la situació actual.

Nosaltres tornem a ser aquí un any més però hi ha coses que han canviat al nostre voltant des de l’onze de setembre passat.

 Tot el que ve de ponent, d’Espanya, han estat canvis en contra nostra, en contra del poble treballador català, en contra dels catalans i catalanes, sigui qui sigui el nostre orígen, que vivim del nostre treball i no pas a costa de la suor dels altres.

Fa un any ens veiem a venir el PP a sobre i ara l’Aznar i la seva quadrilla ja tenen l’aparell de l’Estat espanyol a les seves mans gràcies a la col·laboració dels botiflers de CiU.

Plantarem cara, deien els convergents, i el que tenen és una cara més dura que el diamant. Com a bona defensora dels interessos de la burgesia, CiU no té altra pàtria que la pela, i ara la pela es diu de nom Espanya i de cognom Maastricht. I aquest nom i aquest cognom volen dir que els treballadors, i especialment els joves, estarem més putejats encara. El que no faré ara és fer el ploramica explicant com estan enpitjorant cada com més les nostres condicions de vida: la precarietat laboral, el tema de l’habitatge, la degradació del medi ambient, l’esbarjo per al jovent, les drogodependències, etc, etc. El que si que hauriem de fer és reflexionar com aquestes condicions de vida canvien cada any que ens tornem a trobar aquí, i adonar-nos que canvien cap a pitjor, encara que els governants de torn i els seus mitjans de comunicació ens diuen que això són coses del progrés i que en realitat anem endavant i cada cop a millor. Els únics que van endavant són ells i els seus interessos econòmics.

Fa un any patíem un codi penal espanyol del segle passat i ara ja l’han posat al dia per condemnar les veus de dissidència amb més duresa i efectivitat. Sobre el nou codi penal hi ha dos exemples molt clars: les condemnes que preveuen per als insubmissos i el tractament que fan del que ells anomenen terrorisme.

Fa un any els jutges no sabien massa bé què fer amb els insubmissos. Segons la bona o mala llet del senyor jutge et deixaven al carrer o et tancaven una temporada a la presó. Ara, amb el nou codi penal, ens condemnen a inhabilitació absoluta per un període de 8 a 12 anys. Això vol dir que si et condemnen per insubmissió amb vint-i-pico d’anys, que és quan acostuma a caure el judici, fins que tens gairebé quaranta tacos no pots treballar al servei de cap administració pública o dels seus organismes autònoms, tampoc pots exercir cap càrrec públic (encara que et voti tot el teu poble) ni et permeten accedir a subvencions, beques o cap mena d’ajut públic. A part d’això, les condemnes a presó per als insubmisos no s’eliminen amb el nou codi penal. Encara poden condemnar-te a passar de sis mesos a 2 any entre reixes per no anar a la mili.

Pel que fa al tema del que l’estat anomena “terrorismo”, fa un any la policia detenia tres maulets de Mataró per penjar cartells denunciant les connexions entre els GAL, la Guàrdia Civil i el PSOE i ara el general Rodríguez Galindo ja ha estat imputat judicialment en aquesta trama terrorista. A nosaltres ens acusaven d’“apología del terrorismo” per dir que la Guàrdia Civil i el PSOE eren darrere dels GAL i ara deixen anar els assassins i torturadors d’aquesta banda terrorista després d’haver-los empresonat amb proves.

Però és que el nou codi penal ja preveu que una mateixa acció serà condemnada com a terrorisme o li penjaran medalles a qui la faci segons quina sigui la intenció de l’autor o autors de l’acció. La novetat del Codi Penal consisteix a afegir a la definició del terrorista uns requisits que fins ara no eren contemplats, com és que la finalitat de les organitzaicons armades “sea la de subvertir el orden constitucional o de alterar gravemente la paz pública”. Aquesta nova llei nega el caràcter de terrorista als assassinats, tortures i delictes perpetrate pels GAL, per estimar que la seva finalitat contribuia a “defender la estabilidad” del sistema, encara que fos per “medios jurídicamente rebrobables”.

Però no malgrat aquests i altres canvis negatius que patim, encara som a temps de girar la truita.

Sense anar més lluny, l’onze de setembre passat us explicavem com la policia d’ocupació espanyola havia carregat violentament contra una manifestació de Maulets quan anavem a dir a la Guàrdia Civil, a l’alcalde i a tota la seva quadrilla que la festa de la hispanitat és una festa criminal. El proper dia 1 d’octubre tenim un judici on els agredits passem per art de màgia a ser els agressors, però aquest darrer any hem organitzat amb èxit una botifarrada contra la hispanitat a la plaça de l’ajuntament.

I aquest any hi tornarem, amb més gent encara, per demostrar-los que encara quedem gent que pensem una mica, que encara quedem gent que creiem que el genocidi d’un poble no es pot celebrar mai, que encara quedem gent disposada a aportar el nostre gra de sorra per evitar que el nostre poble també sigui exterminat.

Abans de deixar la paraula al company Josep Villarroya, i no em demaneu més en un discurs preparat fa mitja hora, vull dir-vos que com a assamblea de Maulets ens deixem moltes coses per dir, però les podreu anar trobant a la revista El més petit de tots i totes durant tot l’any. Només us heu de subscriure si la voleu rebre a casa.

Res més, només reocrdar que des de l’assemblea de Maulets del Maresme constiuarem lluitant la resta de l’any amb el desig que l’any que ve no calguin actes com aquest perquè ja serem un poble lliure.

El combat maulet continua.

Visca la terra.”