13 setembre 1987: Tinc 16 anys, i m’assebento que amb aquesta edat ja et poden tancar a la garjola quan el jutge ordena que m’empresonin juntament amb tres dels 39 detinguts per haver participat a la manifestació de l’onze de setembre. Emmanillats de dos en dos, ens fiquen en un gran furgó policial, un Mercedes marró sense finestres. Quan la furgona surt del recinte dels jutjats sentim crits i aplaudiments, i de reguitzell veiem un munt de gent que està exigint la nostra llibertat. Tots quatre arrenquem a plorar de l’emoció de veure i sentir tanta gent que ens dóna suport.
Travessem Barcelona pel carrer Aragó amb les sirenes posades com si fóssim realment uns detinguts perillosos. El furgó va escortat per un cotxe i quatre motos, que ens porten fins a la presó Model. Ja hem travessat dues portes quan els quatre nanos ens plantem i diem als policies que tots som menors de 21 anys i que allà no podem entrar. Jo no sabia que amb 16 anys vas a la presó, però tinc clar que a la Model hi ha ganàpies de més de 21 anys. El cap del destacament que ens trasllada diu que “me han dicho que os lleve a la cárcel y ésto es la cárcel”, però aconseguim que ho vagi a preguntar per l’emissora del cotxe. Al cap d’uns minuts torna i ens dóna la raó.
Tinc 49 anys. Visc a Mataró. Independentista revolucionari, he militat a Maulets (1988-2001) i a la CUP Mataró (2003-actualitat). Sóc llicenciat en antropologia cultural i treballo de dissenyador gràfic a Punts·Volats. Jugo a hoquei patins.