Estiu 1994: Durant l’estiu, en Cesc Cardús i jo dissenyem el cartell de les convocatòries de Catalunya Lliure amb motiu de la Diada Nacional de l’Onze de Setembre. El lema del cartell és Catalunya, un poble en lluita per la seva llibertat. Independència. La idea és reflectir la “Catalunya real”, formada per gent diversa, més enllà de l’estiricta esquerra independentista, però incloent-la. Trinxem la col·lecció de El Temps d’en Cesc, tot retallant-ne cares de gent coneguda i anònima que formaran el mapa de la nostra nació sencerra (de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó). Gent coneguda com la Núria Cadenas, en Guillem Agulló, la Judit Mascó, en Lluís Gavaldà, la Maria de la Pau Janer, l’Heribert Barrera, en Vicent Partal… i gent anònima com moltes de les cares que hi apareixen o com gent que surt en fotos de manifestacions i altres mobilitzacions.
Tagged: Catalunya Lliure
Cartell Dia del combatent català
Gener 1994: Dissenyo el cartell de l’acte del Dia del combatent català, organitzat per Catalunya Lliure a nivell nacional, diumenge 30 de gener de 1994 a la Plaça del Rei de Barcelona.
Cartell imprès a 2 tintes.
Pots veure més cartells que he dissenyat per a Catalunya Lliure en aquesta galeria.
Cartells: Contra Espanya i el feixisme
Setembre 1993: Aquesta any en Fèlix Bella, autor de la imatge gràfica i de la majoria de cartells de Catalunya Lliure, va molt atabalat de feina. I quan el mestre no pot, s’hi posa l’aprenent.
Aqust any sóc jo qui “dissenya” el cartell de la Diada a nivell nacional. Ho faig amb una foto en blanc i negre que he portat a ampliar i tramar a Granollers. Com que ho imprimirem a dues tintes, faig un”fotolit” enganxant cinta adhesiva vermella (opaca a la llum dela càmera de fer planxes) sobre un astraló transparent. Tot a base de paciència i traça amb el cúter. Reconec que el disseny és molt més mediocre que els d’en Fèlix… però la feina artesanal que he fet té el seu mèrit.
El lema és prou clar: “Contra Espanya i contra el feixisme, independència!”.
Pots veure altres cartells que he fet per a Catalunya Lliure en aquesta galeria.
L’Audiència Nacional espanyola em vol citar en relació a Terra Lliure
Diumenge 3 de gener: Tornem cap a la Catalunya continental després de la manifestació del 31 de desembre a Mallorca, capital de la Catalunya insular. Hem passat uns bons dies amb els companys i companyes independentistes de l’illa. A la porta d’accés a l’avió les hostesses reparteixen diaris a qui en demana. Jo els agafo tots. És una ocasió per llegir rotatius que no acostumo a comprar.
M’assec a l’avió i vaig fullejant El País. Els meus ulls no es creuen el que estic llegint a la pàgina 21: “El juez Carlos Bueren cita a declarar a cuatro militantes de Catalunya Lliure” amb el subtítol “Las comparecencias se producirán este mes”. Continuo llegint l’entradeta: “El juez de la Audiencia Nacional Carlos Bueren citará a declarar este mes de enero a cuatro personas, todas ellas militantes de Catalunya Lliure, por su supuesta vinculación al grupo terrorista Terra Lliure, informaron fuentes de la fiscalía. Las cuatro personas son Joan Jubany, Joan Sànchez, Macià Manera y Vicent Hernández“.
Ens quedem amb dos militants a Mataró
7 de juliol 1991: Una colla de militants de Catalunya Lliure de Mataró decideixen abandonar l’organització per integrar-se al partit d’Àngel Colom. Ens deixen la majoria de companys de militància i amics.
Fins ara a Mataró funcionaven molt bé una assemblea de Catalunya Lliure amb una quinzena de militants i una assemblea de Maulets amb una altra quinzena d’activistes. De tota aquesta gent en quedarem dos militants: en Xevi i jo.
La “fuga” mataronina de gent de l’esquerra independentista a ERC s’emmarca en una operació més àmplia que tindrà repercussió arreu dels Països Catalans. Se l’arriba a anomenar Operació Colom, ja que en sisales públicament es “penjarà la medalla” d’haver “desarticulat” Terra Lliure, tot fent la feina que hauría d’haver fet la Guàrdia Civil.
Catalunya Lliure a nivell nacional edita un cartell amb el lema “delació es traïció”, però a Mataró ni tansols l’encartellarem. Ens ho prenem amb una altra filosofia.
Debat electoral de política juvenil
14 de maig 1991: Estem de campanya per les eleccions municipals del 26 de maig. És el primer cop que a Mataró s’hi presenta una candidatura obertament independentista: Catalunya Lliure. Un dels actes de la campanya és un debat de política juvenil al Foment Mataroní. M’hi toca anar a mi en nom de Catalunya Lliure i els altres contertullians són aquests: Ramon Roelas (CDS), Blai Serena (CiU), Teresa M. Petit (ERC), David Carretero (IC), Quico Garcia (PP), Ramon Bassas (PSC-PSOE), Ernesto del Rio (Propostes d’Esquerres) i Josep Lluís Freijo (Unió Verda).
Trobada de Maulets a Xàtiva
El 27 d’abril Maulets ho organitzat una trobada de joves a Xàtiva (La Costera). L’eslògan és Contra Espanya, canya i festa. I tant que n’hiha, de festa! Durant la trobada es realitzen diverses activitats: visita al castell de Xàtiva, xerrades de formació, una conferència sobre l’avantprojecte de Constitució Catalana…
L’endemà, 28 d’abril, més d’un centenar de persones fem la manifesttació d’homenatge als Maulets. Després de recórrer els carrers de Xàtiva, hi ha parlaments davant al monòlit en honor als Maulets del 1705. Hi ha un parlament de l’Agustí Cerdà (de Catalunya Lliure) i jo hi intervinc en nom de l’organització de joves Maulets.
Catalunya Lliure anirà a les eleccions municipals
22 març 1991: La gent de l’esquerra independentista de Mataró hem decidit presentar-nos a les eleccions municipals del 1991. L’acte de presentació de la candidatura el fem al Casal de Joventut. El cap de llista serà en Toni Delgado, i jo el segon d’una candidatura de 27 persones. A l’acte públic hi intervenim nosaltres dos i també els membres de la candidatura Joan Cabot i Albert Vila.
Pocs dies abans hem anunciat als periodistes locals la nostra voluntat de concórrer a les eleccions municipals, en una roda de premsa al Casal Aliança, al carrer Bonaire.
Preparem el programa electoral de Catalunya Lliure
9 de febrer: Una bona colla de militants i simpatitzants de Catalunya Lliure ens trobem al Foment Mataroní per debatre el programa electoral amb el qual ens volem presentar a les eleccions municipals a Mataró.
Catalliure número 7
El gener publiquem el Catalliure número 7, on ja anunciem obertament que Catalunya Lliure es presentarà a les eleccions municipals a Mataró. Un altre tema calent és el de la nova autopista de peatge que volen construir entre Mataró i Tordera, a la qual ens oposem. L’any passat vaig rebre un bon cop de porra de la Guàrdia Civil en una manifestació a Mataró . Per a l’ocasió m’he currat una vinyeta amb en Juan Antonio Samaranch (l’amo de les autopistes de peatge), en Felipe Gonzàlez (president espanyol) i en Manuel Mas (alcalde de Mataró). Com que no sé dibuixar ni una o amb un canuto, ha estat una feina molt artesanal per fer un muntatge de porcs calcats amb paper vegetal d’un còmic de La revolta dels animals i fotos retallades de diaris i revistes. No és una gran obra d’art però ha sortit resultona.
Entrem el senyal de peatge pel registre de l’Ajuntament
7 de gener 1991: En nom de Catalunya Lliure i Maulets retornem al batlle de Mataró, entrant-lo pel registre, un present de reis que considerem que no ens haurien d’haver regalat mai: un senyal de transit que adverteix de la proximitat d’un peatge. L’alcalde rep el senyal amb un escrit que diu que els Reis de l’Orient s’han deixat aquest regal a Mataró. Considerem que és un error i que el destinatari és l’alcalde i els que ens volen construir una nova autopista de pagament a la comarca. La gent del carrer no el volem.
Carrosses reivindicatives a la cavalcada dels Reis de l’Orient
5 de gener 1991: Fa temps que estem embrancats en la batalla contra la nova autofista de peatge projectada entre Mataró i Tordera. Com que estem en època nadalenca hem volgut fer arribar el missatge d’una forma poc habitual. Tres carrosses de la Plataforma Unitària, dins la qual hi treballem la gent de Catalunya Lliure i Maulets, desfilen a la cavalcada dels Reis d’Orient a Mataró, protestant contra la imposició del peatge.
Tinc 49 anys. Visc a Mataró. Independentista revolucionari, he militat a Maulets (1988-2001) i a la CUP Mataró (2003-actualitat). Sóc llicenciat en antropologia cultural i treballo de dissenyador gràfic a Punts·Volats. Jugo a hoquei patins.