La Bressola, escola catalana a la Catalunya Nord

Campanya de solidaritat amb l’escola Bressola

La Bressola, escola catalana a la Catalunya NordAmb un acte públic el 15 de gener al Casal de joventut de Mataró, iniciem la campanya de solidaritat amb l’escola La Bressola de la Catalunya Nord.

Els estudiants ens cuidem de fer arribar la campanya als instituts. El 27 de gener una vintena de persones assisteixen a l’IB A. Satorras a un acte de solidaritat amb la Bressola on intervé en Joan Cabot. S’imprimeixen fulls explicatius, es fan cartells i es recullen diners (10.000 pta) classe per classe per ajudar a mantenir aquesta escola catalana a la Catalunya del Nord. Durant tota la setmana, a l’institut Damià Cameny es passa el vídeo a les hores de Llengua.

Continua llegint

Estudiants al carrer pel català a València

Al matí els valilets de la Coordinadora d’Estudiants Independentistes del Maresme (CEIM) hem organitzat dues xerrades als instituts Satorras i Campeny de Mataró sobre la sentència contra el català a la Universitat de València. La premsa va fer pública una sentència de l'Audiència de València per la qual al País Valencià l'espanyol es converteix en l'única llengua obligatòria a l'EGB.

Hem portat un conferenciant, en Pep Guia,  que ens explica que al sud de la nostra nació un tribunal intenta negar amb una sentència que la llengua de les valencianes i valencians és la mateixa que parlem les catalanes i catalans. Els actes ens els han deixat fer a l'hora del pati, però hem proposat als assistents fer una manifestació a favor del català a València.

Tot seguit, cinc-cents estudiants dels dos centres d’ensenyament mitjà sortim en manifestació pel centre de Mataró fins als Jutjats, al carrer Onofre Arnau. La gent està empipada i un grapat de nois aboquen i calen foc a un contenidor de brossa a la porta dels Jutjats. Els organitzadors estem molt cofois d'haver mobilitzat tanta gent. Feia anys que no hi havia una manifestació tan nombrosa a Mataró.

Acció de boicot a les oficines de Banesto

Durant la matinada, i de forma coordinada en diverses comarques de la nació, tenen lloc accions de boicot (silicona als panys) contra una cinquantena d’oficines de l’agència de viatges Melià i sucursals de Banesto. Aquestes accions s’emmarquen en una campanya de defensa de l’illa de Formentera, amenaçada pels interessos especulatius de l’empresari italià Parretti, vinculat a ambdues empreses.

A Mataró també hi arriba la campanya. Com que jo fa just tres mesos que he sortit de la presó, la meva tasca consisteix a coordinar les cites de seguretat dels escamots que surten a posar silicona als panys de les oficines de Banesto, ja que a Mataró no hi ha cap agència de viatge Melià.

Escombrem la Riera i fem classe contra la Hispanitat

Avui és la festa laboral imposada de la Hispanidat, i hem preparat un parell d'accions per desctacar el nostre rebuig a la celebració per part de les catalanes i catalans d'aquest genocidi.

Al matí, gent del MDT i de la Coordinadora d'Estudiants Independentistess del Maresme (CEIM) escombrem la Rambla i la Riera mentre expliquem als vianants que per als catalans avui és un dia feiner i no tenim res a celebrar. La gent ens rep amb simpatia, però el municipal de la porta de l'Ajuntament ens mira com si fóssim extraterrestres.

A la tarda, també a Mataró, els estudiants de la CEIM fem una classe simbòlica a les escales de l’Institut de Batxillerat Damià Campeny. Som una bona colla i se’n fan ressò tant la televisió com la premsa local.

Em dic Lorente, i no sóc parent d’en Companys

Pintada de "Llibertat Joan Jubany i companys" a l'església de Santa Anna de Mataró. Setembre 1987. Després de sortir en llibertat, i sense haver-ho buscat, em trobo que sóc una persona força coneguda per Mataró. Sovint m'atura gent pel carrer i em faig un tip d'explicar batalletes de la presó. Vist des de fora, i havent-se tractat d'unes "vacancetes" de 15 dies, fins i tot ho recomano com a experiència vital. Quan hi entres i no saps quant en sortiràs no crec que sigui tan bona experiència…

Més d'un dels que m'aturen per xerrar es pensen que em dic Joan Jubany i Companys, enlloc de Joan Jubany i Lorente. Les responsables de la confusió són pintades com la de la foto (aquesta a la façana de l'església de Santa Anna), que durant la meva estada a la garjola reclamaven el meu alliberament i el dels altres tres "companys".

L’estranya sensació de llibertat

Ja m'he fet a la idea que la nostra estada a la presó va per llarg i els quatre independentistes ens hem apuntat a tallers i altres activitats a la Trinitat. Jo estic en un taller d'il·lustració dibuixant un noi que surt de la presó fent servir una bandera estelada per baixar des d'una altra finestra amb barrots… I just en aquest moment em ve a buscar un funcionari, em porta a unes oficines i em diu que vagi a la cel·la a recollir els meus trastos perquè el jutge ha decretat la nostra llibertat sota fiança de 100.000 pta cadascú. No m'ho acabo de creure, però corro al chabolo a recollir les meves poques pertinences.

Quan ho tenim tot a punt i el sol ja s'està ponent, ens van cridant d'un en un i sempre recordaré l'estranya sensació de trepitjar el carrer carregat amb les bosses plenes de roba, cartes i telegrames. Se'm fa estrany saber que puc caminar, córrer i anar tan lluny com vulgui.

Continua llegint

Concentració a la Trinitat per la nostra llibertat

26 de setembre. Alguns presos amb qui hem fet amistat ens avisen que fora al carrer hi ha una concetració per demanar la llibertat dels quatre de la Diada. Nosaltres no podem veure ni sentir els concentrats, perquè només ens podem moure entre la cel·la, i les sales d'activitats (biblioteca, tallers…). Després llegirem als diaris que hi havia un centenar de persones.

Agafo mania a El Ultimo de la Fila

Avui és la Mercè, Festa Major de Barcelona i alguna cosa relacionada amb les presons. El cas és que avui el renxo és més bo (han posat gambes a l'arròs) i havent dinat a tots els presos ens han donat cafè i un puro. Deu ser la manera de celebrar la patrona de les presons. A més, aquest matí els funcionaris ens han fet sortir a tots al pati ple de cadires on havien muntat un escenari. Ens han organitzat un concert de El Último de la Fila d'assistència obligatòria, i això ja no em fa gaire gràcia. No és un grup que m'apassioni, però avui un funcionari farà que els hi agafi mania. Continua llegint

L’Aguililla i el lloro robat

Cassette dels que s'escoltaven en els walkman Quan portem una setmana a la presó i els funcionaris intueixen que això es pot allargar, ens treuen del mòdul d'ingressos on hem estat aïllats de la resta de presos i ens ingressen a un mòdul amb presos comuns.

A la presó no hi ha secrets, i quan entrem al nostre nou allotjament hi ha un comitè de benvinguda. Un dels joves que ens esperen pregunta "Aqui hay uno de Mataró?". M'agafa per sorpresa i no sé si dir que sóc jo o callar. Per què ho deu preguntar? M'identifico i ell també es presenta. És l'Aguililla, del barri de Rocafonda. M'explica que és aquí per haver intentat atracar el Valvi del costat de casa ma mare, també molt a prop de casa d'ell.

Continua llegint