Notes

Recinte (?) firal a Mataró? Això és un rètol informatiu que hi ha davant del Parc Central, al capdamunt de La Riera de Mataró.

Cada cop que el llegeixo al·lucino.

Hi diu "Recinte Firal" però a Mataró no hi ha cap espai tancat (això és un recinte, segons el diccionari) on fer fires. Potser seria més ajustat a la realitat si indiqués "Espalanada Firal".

Just a sota indica on es troba el "Centre històric". Però a Mataró els darrers anys s'han enderrocat centenars d'edificis històrics al casc antic i a l'eixample. Aviat, el més històric que hi quedarà seran les plaques amb els noms dels carrers. Potser seria més ajustat a la realitat si indiqués "Històricament, el centre".

L'actor Víctor Israel Aquest dissabte s'ha mort en Josep Maria Soler, a qui he conegut sempre amb el nom artístic de Víctor Israel.

Víctor, no ens hem arribat a conèixer personalment, però durant molts anys ocasionalment hem creuat les nostres mirades pels carrers de Mataró. 

Per un amic comú (que ha tingut el plaer de dirigir-te) he sapigut que darrere els teus atributs físics que taqn bé has sapigut explotar s'hi amagava una persona afable. Una bona persona.

Amb 80 anys ens has deixat i perdem un ídol però ens queden els teus treballs cinematogràfics. T'anirem veient a la pantalla .

La revista Cooperació Catalana ha publicat l'artice "Cooperativisme a cop de clic i disseny a cop de traç", on l'amic David Fernàndez explica la trajectòria de Clic Traç, la cooperativa on treballo des de fa quinze anys.

Socis de Clic Traç: Joan Jubany, Laura Albets, Teresa Canal, Teo Perea (ajupit), Albert Pérez i Xevi Riera (en primer pla). Caricatura: Teo Perea.

Cooperativisme a cop de clic i disseny a cop de traç"

La cooperativa Clic Traç de Mataró, dedicada al disseny gràfic i la comunicació visual, complirà l’any vinent quinze anys de trajectòria. Lluny sembla quedar el 1995, les primeres webs arcaiques o la composició de fotolits. Quinze anys, 5.475 dies després, en què el desenvolupament vertiginós de les noves tecnologies i la consolidació del projecte cooperatiu l’han convertida, integrada per sis socis, en l’estudi de disseny gràfic de referència que és i en el qual qualitat, equip humà i professionalitat condensen una reeixida experiència cooperativa. De tot plegat, n’hem parlat amb en Joan Jubany, dissenyador gràfic, i la Laura Albets, responsable d’administració i comptabilitat.

Ben bé quinze anys i molts canvis. De la “pedaçaria general” de fer de tot en un petit espai a voltes impracticable, al salt de consolidar l’estudi de disseny en tot un edifici cooperatiu al bell mig de la plaça de l’Ajuntament de la capital del Maresme. Entremig, exactament, més de cinc mil dies. És la història de Clic Traç, SCCL.

Socis de Clic Traç: Xevi Riera, Teresa Canal, Laura Albets, Albert Pérez, Joan Jubany, Bernat Font (treballador) i Teo Perea. Nascuda inicialment com a branca especialitzada en serveis gràfics al si de la cooperativa Datum, també mataronina i dedicada als serveis informàtics, aviat va haver d’aprendre a emprendre el vol. L’espai físic de treball —un raconet de despatx—, que s’empetitia per moments, la incorporació de nous socis o el creixement de l’activitat els va dur a esdevenir Clic Traç.

Cooperativa des de la primera passa. “Això restava clar i era una qüestió de principis”, afirma en Joan Jubany. “Teníem molt clar que volíem una organització democràtica i avançar cap a models igualitaris; el model d’empresa mercantil capitalista no convencia a ningú i ens motivava l’autoorganització cooperativa en comptes de treballar per a altri.” Cal dir que el bagatge cooperatiu de la comarca hi ajudava. “El cooperativisme no era pas nou per a nosaltres, no ens era pas desconegut; és patrimoni, amb una forta presència, de tota la comarca.” L’amistat amb en Pep Manté i els vincles amb el teixit cooperatiu, i l’acompanyament del Col·lectiu Ronda amb un primer contacte amb David Santacana, que va passar el relleu a l’Oriol Bota, el seu assessor de capçalera, van fer la resta per posar la primera llavor fèrtil.

Com en tot naixement, com en tot creixement, a l’ordre del dia hi cabien —hi caben encara, afortunadament— les gestions de les contradiccions i de les dificultats de creure en allò que fas. Fent retrospectiva, no eviten de riure quan recorden la incorporació de la Laura en tasques de comptabilitat i administració. Els estranyava haver de contractar algú que no fes disseny gràfic. Els costava assumir-ho. Avui, sense embuts, és unànime el record quan assumeixen que automàticament van descobrir que havien fet la millor inversió feta mai per Clic Traç. “Els dissenyadors aporten disseny, i la gestió, gestió: el model anterior era inoperatiu. I la resposta òptima sempre és saber generar equips on cadascú aporti allò que sap fer millor.” Riuen també quan l’aposta per una cooperativa els venia definida per un treballador que no volia esdevenir-ne soci: “El problema us l’heu buscat vosaltres. Jo tinc tots els avantatges de la cooperativa, el mateix salari, i no haig d’aportar-hi capital, ¡ni resistir assemblees ni consells rectors!” D’aleshores ençà, només simbòlicament, el sou del soci i el del treballador difereix mínimament en una cooperativa on l’escala salarial és igualitària i tothom cobra el mateix.

Tags:

Pare, com s'ho fa en Batman per pixar? (i a Barcelona, encara pitjor!) Estic assegut al sofà amb els meus fills mirant uns dibuixos animats d'en Batman. La Cinta, de 7 anys pregunta: "Pare, en Batman es deu haver pixat a sobre enmig d'alguna baralla, oi? Com s'ho deu fer per pixar amb aquest vestit que porta?".

Sóc lent de reflexos a l'hora de donar-li la meva versió. Una altra pregunta sense resposta (PSR).

Tags:

Com fer salsa de calçots from Joan Jubany on Vimeo.

En aquest vídeo explico com fer salsa de calçots per a 250 persones. Ja us vaig explicar com fer-ne per a 200 persones, però ara ho pots veure en aquest vídeo.

És prou senzill. Necessitem: 3 kg d'ametlla torrada, 2 kg d'avellana torrada, 8 kg de tomàquet madur, 3 pots de tomàquet sofregit, 6 cabessess d'all, 8 l d'oli d'oliva verege, 3/4 de l de vinagre, 4 pots de carn de nyora, 1 pot de carn de bitxo, 12 torrades de pa, 2 grapats de sal.
Ho aboquem en tres galledes (o una palangana gran) i ho barregem amb un minipímer industrial. A mi me'l van deixar els amics del restaurant Nova Rosaleda de Mataró. Aquest aparell és important que sigui industrial. Jo, els dos primers anys vaig cremar un parell de minipimers domèstics.

És la recepta que hem fet servir per la calçotada popular de la CUP de Mataró.

El cooperativisme, un tipus d'empresa arrelat a l'entornAhir vaig participar a l'Assemblea General de la Federació de Cooperatives de Catalunya (FCTC).

Amb aquest pretext, obro al bloc un nou apartat d'enllaços web relacionats amb el cooperativisme, especialment les cooperatives de treball, com ara Clic Traç SCCL, l'empresa on treballo i sóc soci.

Inicialment també hi ha vincles amb altres cooperatives. Per exemple les cooperatives Coop57 SCCL, serveis financers ètics i solidaris, o bé Arç corredoria d'assegurances i Arç intercooperació. Aquests tres webs els he desenvolupat jo mateix com a encàrrecs a Clic Traç.

De mica en mica, ja aniré afegint nous enllaços interessants vinculats amb el cooperativisme.

Pàgina 1 de 59

Inicia
Anterior
1