Des de la implantació de la TDT (Televisió Digital Terrestre) cada cop costa més seure al sofà per veure la televisió. A casa meva, a Mataró, quan cauen quatre gotes de pluja desapareixen gairebé la meitat dels canals.

Amb la tele analògica a vegades veies "neu" a la pantalla, però veies el programa. Ara, o ho veus tot perfectament o no veus res. La qualitat d'imatge ha millorat molt (això sí), però quan plou queda la pantalla negra amb un missatget (molt nítid, el missatget) que diu "sin señal".

A això ja ens hi haviem acostumat. Però ahir a la nit no plovia ni nevava i a casa ens han desaparegut tots els canals de la Corporació Catalana: TV3, Canal 33, 3/24 i Super 3.

Quedar-nos sense TV3 ens ha situat en la pell de les famílies del País Valencià a les quals es prohibeix veure "la nostra".

Amb la TDT no anem bé.

A casa tinc algunes cintes de vídeo antigues i he trobat la manera de posar-les dins l'ordinador per compartir-les a internet. Només cal tenir un aparell reproductor de vídeo i el Roxio easy VHS to DVD. Des del web he comprat (per 60 dòlars) aquest adaptador per poder connectar el vídeo al meu ordinador. Al cap d'uns dies m'ha arribat un sobre provinent dels Estats Units d'Amèrica amb el trasto en qüestió. L'obro i… oh, sorpresa! Va acompanyat d'un software i la versió que m'han enviat és per a PC (i jo treballo amb Mac). Torno al web de Roxio i comprovo que he badat en no veure que hi ha una versió per a Mac. Ostres, quina putada! A més, resulta que per la versió de Mac en cobren 80 dòlars. Deuen pensar que a qui té un ordinador Apple li poden fotre 30 dòlars per la cara. Quins collons!

Si t'agrada la narrativa curta o els contes, t'animo a escriure i a presentar-te al 3r Premi Helena Jubany. Les bases ja són públiques, i es poden presentar els originals fins el dia 1 d'octubre del 2010. L'autor o autora guanyadora rebrà 3.000 euros i la seva obra es publicarà en forma de llibre.

Justament aquest dijous, 11 de març, hi ha la presentació de l'obra guanadora del 2n premi a Alacant. Enguany el guardó l'ha merescut en Joan Lluís Moreno i Congost amb la narracó curta Compta comptes. Com que l'autor és alacantí, presentem el llibre a la seva ciutat: a les 8 del vespre a la llibreria 80 Mundos.

El Premi Helena Jubany és una manera de mantenir viva la memòria de la  meva germana, que va morir assassinada ara fa més de vuit anys. Ella era una enamorada del món dels llibres des de tots els angles (lectora obstinada, periodista de cròniques culturals, llibretera, bibliotecària, autora de ressenyes, correctora, escriptora novella i narradora de contes). Tu també pots ajudar-nos a fer créixer l'associació.

Bases III Premi literari Helena Jubany (2010)

Els mateixos que fa poc van evidenciar que tenen por d'una urna ara tenen por al debat públic d'idees i projectes.

Tothom sap que l'afer de Can Fàbregas aquests dies s'ha posat de tremenda actualitat. Per aquest motiu, Televisió de Mataró (ara el nou canal fruit de la "fusió" que encara no té nom) han volgut organitzar un debat televisiu sobre els darrers esdeveniments i com s'encarila el futur. Doncs bé, el debat no s'emetrà. El PSC l'ha boicotejat. El partit que governa a Mataró no té arguments més enllà de la mentida, la confusió i la demagògia barata i populista. Qui no té arguments recorre a la censura.

TVM havia convidat a participar en el debat a la Plataforma Salvem Can Fàbregas, a la CUP, a la resta de l'opsició i al govern (PSC-ICV-ERC). A última hora, però, el PSC ha dit que ells no hi anirien i els ciutadans i ciutadanes ens quedem sense saber l'opinió de ningú. Els bassistes (del partit d'en Bassas, que no és el mateix que els del partit Baas d'en Saddam Husein) volen aplicar la censura al nou canal públic de televisió. És lalluuita de David contra Goliat on s'aplica la censura a l'estil Bassas .

Una mala manera de començar un projecte televisiu que l'alcalde Joan Antoni Barón ens venia la moto que "té com a compromís la pluralitat i la llibertat informativa, tal com ha vingut essent en els canals fundacionals".

Diumenge 22 de novembre, a 3/4 de 12 de la nit, el programa Cuarto Milenio del canal de televisió Cuatro emetrà un reportatge sobre l'assassinat de la meva germana Helena Jubany. Al web d'aquest programa ho anuncien així:

Helena Jubany: Jugar a matar: Uno de los sucesos más extraños y enigmáticos de la crónica negra de nuestro país. El 2 de diciembre de 2001, una joven bibliotecaria se arroja desde una azotea. Todo parece indicar que se trata de un suicidio, sin embargo la policía, tras varios interrogatorios, y la aparición de unos enigmáticos anónimos que Helena había recibido llega a la conclusión de que la joven ha sido víctima de un macabro juego. Los periodistas Juan Rada, Francisco Pérez Abellán y Ángel Kolodro darán las claves de un caso que a día de hoy sigue sin resolverse plenamente.

Quan els de Cuatro es van posar en contacte amb el meu pare i amb mi per fer el reportatge, nosaltres no les teníem totes. Vam dubtar. Jo no he vist mai aquest programa i me l'imagino tremendista. No sabem si ens agradarà el documental que emetran en aquest programa de misteri, però vam psensar que el sol fet que se'n parli pot ser més positiu que no pas el silenci i la paràlisi judicial i policial que han deixat arxivat aquest assassinat sense resoldre.

[youtube:http://www.youtube.com/watch?v=-mxDPhVc9iM]

El Fons Mundial de la Natura (WWF) s'ha vist obligat a negar l'autoria d'un vídeo publicitari que té per objectiu sensibilitzar sobre la protecció del medi ambient. El clip és una ficció publicitària que compara els atacs de l'11-S a les Torres Bessones amb els desastres naturals i les agressions de la humanitat al medi ambient. Ha creat molta controvèrsia als EUA i per això l'entitat ecologista se n'ha desmarcat i assenyalant que es tracta d’una campanya no autoritzada, tot i que a la part superior dreta es pot veure el logotip de l’organització, un gran ós panda.

El text de l’anunci compara els atacs de l’11-S amb un tsunami en recalcar que un fenomen natural d’aquestes característiques mata cent vegades més que un atac com el que va patir Nova York l'any 2001. “El planeta és brutalment poderós. Respecta’l. Protegeix-lo”, diu la publicitat.