Aquest dissabte s'ha mort en Josep Maria Soler, a qui he conegut sempre amb el nom artístic de Víctor Israel.

Víctor, no ens hem arribat a conèixer personalment, però durant molts anys ocasionalment hem creuat les nostres mirades pels carrers de Mataró. 

Per un amic comú (que ha tingut el plaer de dirigir-te) he sapigut que darrere els teus atributs físics que taqn bé has sapigut explotar s'hi amagava una persona afable. Una bona persona.

Amb 80 anys ens has deixat i perdem un ídol però ens queden els teus treballs cinematogràfics. T'anirem veient a la pantalla .

Aquest estiu se'ns ha mort en Pep Manté . L'estiu passat li desitjava una llarga i feliç jubilació. Però ha estat curta. En Pep no ha pogut gaudir la jubilació que s'havia merescut.

Pep, no t'hem perdut del tot perquè ens en queda el teu llegat. En tots els àmbits on has estat actiu: advocat, momeroter, músic de banda, polític, collinacaire, pare i avi, marit, amic…

T'he vist en acció en molts d'aquests àmbits, i alguns he gaudit convisquent-los directament amb tu.

Allà on eres tu, Pep, sempre hi he trobat obertes: al despatx del Col·lectiu Ronda, a casa teva des de la infantes, a Can Fulló…

Tinc pendent donar- te les gràcies.

Gràcies a en Pep, l'advocat que em va treure de la presó i que ha estat al meu costat (a comissaria o al despatx) sempre que l'he necessitat.

Gràcies a en Pep amic de la família, que ha ens ha fet costat després de l'assassinat de la meva germana Helena.

Gràcies en Pep company d'inquietuds polítiques, amb qui gairebé sempre hem coincidit, malgrat que hem militat en organitzacions diferents.

Gràcies a en Pep cooperativista, que em va motivar a crear i treballar en una empresa cooperativa.

Gràcies a en Pep masover del Can Fulló, on he pogut celebrar-hi rituals de vida com el casament i altres festes.

D'altra gent sabrà explicar millor que jo les teves aportacions en cadascun dels àmbits. Jo n'he tingut prou amb una cosa: sempre que t'he necessitat has estat al meu costat. I això no té preu. Moltes gràcies, Pep.

M'he perdut el teu acte de comiat, però l'he pogut veure per Televisió de Mataró:

[youtube:http://www.youtube.com/watch?v=2wt_NZaeyxk]

Avui he estat al funeral d'en Josep Fernàndez, conserge de l'Ajuntament de Mataró i incansable lluitador pels drets laborals dels treballadors. També conegut com a Pep Valentí, sempre feia sentir la seva veu tossuda i reivindicativa davant el poder a les audiències públiques i allà on calgués.

Ha decidit posar fi a la seva vida i ens ha deixat.

Escolta, Josep, i ara qui proclamarà la tercera República a Mataró? No pateixis, ho farem nosaltres per tu.

Avui al tanatori de Mataró hem fet un acte laic de comiat a la Maria-Pilar Vila i Abellon. Ha mort el dia 2 a l'edat de 60 anys. Massa jove, encara.

Vaig conèixer la seva veu a finals dels anys 80 i principis dels 90. Era aquella senyora que, sovint, agafava el telèfon quan jo era jovenet i trucava a casa d'un company de Maulets. Era la mare d'en Lluís company de militància en l'organització de joves.

Uns anys després, ja a principis d'aquest segle XXI, jo ja m'havia jubilat de Maulets i estavem fent néixer el projecte de la CUP. La Pilar es va engrescar molt amb el projecte i hem estat companys de militància fins que el seu estat de salut li va impedir continuar venint a les assemblees. Per la resta de camarades ha estat un privilegi tenir com a companya aquella militant cinquantona.

Gràcies, Pilar, per haver compartit somnis i la il·lusió que mantenen viva la lluita que ens acosta a la utopia.

Aquest dissabte 11 d'octubre s'ha mort la Teresa Jubany i Itxart. La tieta Teresa, la germana gran de mon pare. Estava malalta fa dies. Dissabte la volia saludar, gairebé acomiadar-me'n. Però vaig fer tard. Quan vaig arribar a l'hospital feia una estona que havia deixat de respirar.

Aquesta ha estat una setmana molt dura per a la família. Per als seus fills, la Montse, en Jordi i la Gemma. Per a en Miquel, el seu marit. Per a la seva mare, la iaia Elena, que s'ha trobat enterrant una filla. Per a les  seves netes, l'Alba, la Berta, la Martina, l'Aila i l'Aina. Per als seus germans Joan, Josep, Rita i Montse. Per als seus nebots, amics, coneguts…

Ha estat dur i injust perquè encara no li tocava. Amb només 66 anys encara no li tocava.

Me'n queda molt bon record de tu, Teresa. Més que de tieta m'has fet de padrina, sense ser-ho. Sempre que t'he buscat t'he trobat a casa. Quan m'ha calgut alguna cosa sempre me l'has deixat o me l'has donat. Ho tenies tot ben enderçat i ben controlat. No se t'escapava cap detall. Ja fa anys que fas de pal de paller en els dinars de Nadal que fem a casa teva.

Sempre se't trobava a casa. Si no és que estaves en un viatge exòtic a una terra molt llunyana, acompanyant en Miquel en els seus viatges de negocis. Ara has fet al teu darrer viatge. Bon viatge, Teresa. Bon viatge, tieta.

Avui s'ha mot en Sebastià Salellas. Perdem un puntal de la lluita jurídica en el procés d'alliberament del nostre poble. Una lluita i assistència molt necessària en el nostre cas.

En Sebastià el vaig conèixer personalment quan ens va portar la denúncia que vam presentar en Xevi Safont-Tria, en Francesc Ribera "Titot" i jo mateix  pel cas de la detenció il·legal i les agressions que vam patir per part dels Mossos d'Esquadra a Olot.

El meu petit homenatge serà continuar la lluita per l'alliberament social i nacional dels Països Catalans.