Aquest matí cap a les 11 del matí l'Eudald Calvo ha sortit en llibertat amb càrrecs després de declarar davant la titular del jutjat número 4 de Mataró.
L'acusen d'associació il·lícita. És un delicte greu que consisteix en que un mínim de tres persones s'organitzen per comtre delictes de forma continuada. La "investigació" dels Mossos conclou que com que l'Eudald va participar en diverses manifestacions això és "associació il·líticta". La única "prova" que presenten és una foto on l'Eudald participa en una manifestació parlant pel megàfon. En aquella manifestació uns encaputxats van fer destrosses en una estació de trens i els Mossos acusen l'Eudald de donar instruccions als encaputxats amb el megàfon. Una acusació realment inversemblant i surrealista.
L'Eudald m'ha explicat que a les 6 de la matinada, a les garjoles, l'ha despertat un mosso tot cridant "arriba España". Li ha estat fent la guitza amb cantarelles espanyolistes durant hores i li posava el Cara al Sol amb melodia de mòbil.
D'altra banda, aquesta matinada, a quarts de tres els Mossos han alliberat l'Adrià Calvo, el germà petit de l'Eudald, a qui van agredir i detenir ahir al vespre.
Aquest matí de dimarts 24 d'agost els Mossos d'Esquadra han anat a casa de l'Eudald Calvo, company de Maulets i del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), amb la intenció de detenir-lo. No l'han trobat perquè estava a la biblioteca estudiant. Quan l'Eudald se n'ha assabentat ha anat voluntàriament a la comissaria de Mataró, acompanyat d'un familiar, per esbrinar per què el buscaven. Se l'han quedat. Detingut. Sense concretar-li ni a ell ni al seu advocat cap acusació concreta fins que no declari davant el jutge.
Jo em pregunto, quin motiu tenen per fer passar la nit detingut si ell hauria anat voluntàriament a declarar?
A les 8 del vespre, familiars i amics de l'Eudald (una vuitantena de persones) ens hem concentrat pacíficament a favor de la seva llibertat davant la caserna dels Mossos de Mataró on es troba detingut.
Una dotació d'antiavalots ha format un cordó per impedir que ens acostéssim gaire a la caserna. Hem respectat les seves indicacions i ens hem concentrat pacíficament, amb crits de "Llibertat Eudald!".
En un moment donat el germà de l'Eudald, l'Adrià Calvo, ha trepitjat l'imaginari límit de la "zona de seguretat" per fer una foto dels concentrats. Un dels antiavalots li ha començat a donar empentes. Ell li ha intentat dir que només volia fer una foto, i que estava a la via pública. De cop i volta, de l'interior de la cserna han començat a sortir antiavalots amb el casc posat i la porra a la mà. A l'ordre de "al pas" que els hi ha cridat el seu superior, han començat a carregar violentament a tort i a dret. Hi ha hagut, com a mínim, nou ferits.
He vist com els antiavalots s'ha esplaiat especialment amb el pare de l'Eudald. L'han apallissat fins a deixar-lo estès a terra al mig de la calçada de l'avinguda Lluís Companys. (Aquest detall no es veu al vídeo, però es pot veure com el Mosso que l'apallissarà se l'emporta per l'esquerra de la imatge).
I han detingut l'Adrià, el germà de l'Eudald. L'explicació que ens han donat és que havia "traspassat el perímetre de seguretat" de la caserna. Això és motiu de detenció?
Hem anat a solidaritzar-nos amb un company detingut i hem acabat amb el pare agredit i el germà també detingut. Aquesta és la feina de la policia en un país democràtic?
En parlen a llibertat.cat i a vilaweb. A l'Avui i El Punt digitals una portaveu de Maulets explica com ha anat. Al digital local capgròs.cat parlen de "aldarulls". Jo penso que quan uns piquen i els altres reben és més adequat qualificar-ho d'agressió que no pas d'aldarull, no?
En Juli Cuéllar deixa molt clars els motius: "Penso que tot ha succeït perquè no hi havia premsa, perquè som independentistes d'esquerres, perquè ens la tenen jurada i perquè hi ha una directriu política molt clara: reprimir la militància més activa de l'esquerra independentista perquè serveixi d'escarment a la resta".
Aquests fets violents han estat protagonitzats per la mateixa unitat Arro que em va trencar el colze. Sembla que quan vénen a Mataró posen un plus de productivitat a la seva feina.
CONCENTRACIÓ dimecres 25 d'agost, a les 9 del matí davant els Jutjats de Mataró.
Després d'unes (crec que merescudes) vacances en família, avui he tronat a treballar i hem fet la primera assemblea de la CUP de Mataró un cop esgotat el petit descans estival.
Aquest agost hem passat uns dies al Montseny i després hem volgut trobar la frescor del Pirineu en un càmping prop de Camprodon. El càmping, fantàstic. El temps no tant. Més que frescor, hi hem trobat pluja. Cada dia a la tarda. Tots els dies.
Vist el panorama, hem fet un cop de volant i, guiant-nos per les previsions meteorològiques, hem anat a parar a la Catalunya Nord, concretament a Argelers de la Marenda. M'ha resultat contradictori estiuejar i prendre el sol en una platja que havia estat un camp de concentració de compatriotes republicans. També hem visitat la maternitat d'Elna. A Elna la en diuen la maternitat suïssa.
Això ja són records. Ara, sant tornem-hi… a treballar i a lluitar per la independència i la justícia social.
2/4 de 7 de la tarda: Cercavila de gegants i tabalers.
2/4 de 8 del vespre: Xocolatada popular, i tot seguit tallers infantils, tómbola i rebuda de la Flama del Canigó.
2/4 de 10 de la nit: Sopar popular al mig del carrer (els veïns de cada casa porten el seu menjar). Per intentar cobrir les despeses de la revetlla recomanem que cada participant col·labori amb 2 euros.
2/4 de 12 de la nit: Revetlla amb actuació musical del Duo Mediterrani.
Tot seguit: Casell(et) de focs artificials i rom cremat per a tothom.
Tothom (i totdon) que tingui ganes de gresca hi està convidat i hi serà benvingut.
(El cartell, per variar, l'he fet jo).
Agraïm la col·laboració de l'Institut Municipal d'Acció Cultural de l'Ajuntament de Mataró (que ens deixa les taules, cadires i entarimat), de la Casa de la Música (que ens deixa l'equip de so), dels comerços de la zona (que aporten regals per a la tómbola), de Pinmat (que dóna un parell de cotxes de Scalexric que són el premi del campionat), del restaurant Nova Rosaleda (que aporta un dinar d'arròs amb llamàntol per a sortejar)…
Comparteixo l'article "Burca que burcaràs" que ha escrit avui l'Enric Sierra al diari El Punt. Parla de la dèria de prohibir l'ús de la burka i destaca que En "realitat és el rebuig de tot allò que ens és estrany el que ens mou i no la defensa de res ni de ningú".
Jo em pregunto: en un país on la policia va amb passamuntanyes, té sentit la prohibició de la burka?
Barcelona ha estat, per ara, l'última etapa d'aquesta afició desmesurada a prohibir el vel, el mocador, el burca o qualsevol peça o vestit que s'identifiqui amb creences o costums d'origen islàmic. Les decisions municipals preses en aquest sentit han anat incrementant progressivament la polèmica sobre aquesta qüestió i també el cansament de tots els que trobem que la nostra hipocresia social està arribant massa lluny. Perquè, en realitat, és el rebuig de tot allò que ens és estrany el que ens empeny a regular o prohibir aquestes formes de vestir i no pas la defensa de res ni de ningú com volem fer creure amb arguments perfectament rebatibles.
Ahir vaig anar a treure el nas a la inauguració oficial de la remodelació del Mercat de la Plaça de Cuba. Estem a un any vista de les eleccions municipals i sembla que a partir d'ara veurem moltes inauguracions (remodelacions de places, trams de carrer, trossets de vorera…).
Tenia ganes de veure el "pis de dalt" de l'interior del mercat. Durant un parell d'anys, cada dissabte he anat veient com hi feien obres. Però fins ahir no s'hi podia pujar.
He arribat cap allà la una, quan les autoritats ja havien fet uns discursos oficals que semblen més aviat propaganda de partit. …o de El Corte Inglés. (En un mercat municipal!). Aquests del govern semblen un disc ratllat.
Els actes d'inauguració acostumen a ser, per excel·lència les jornades de "portes obertes". Per fi arribava el moment de poder veure l'Espai Àgora amb els meus ulls. He posat el peu al primer graó de l'escala que puja la pis de dalt i un senyor vestit de negre m'ha indicat (molt educadament, això sí) que els meus fills i jo no podiem pujar. "Per què?", li he preguntat. "Tinc instruccions que la gent no pot pujar". Miro amunt i veig que està ple de gent (!).
M'hi fixo una mica més i veig que allò que sembla "gent" són autoritats (i els seus amics i coneguts) acompanyats de periodistes que han de deixar constància gràfica de l'esdeveniment.
Jo ho hauria fet d'una altra manera. Però, és clar, jo no sóc alcalde.
Me'n vaig a casa tot rumiant: "Aquell home de l'escala m'ha volgut dir que les autoritats no són "gent"? M'ha volgut dir que no són persones?". Suposo que no volia dir això, oi?
El cas és que, per als ciutadans de peu, la jornada de portes obertes ha estat un acte a porta tancada.
Comparteixo l'article 
