Can Fàbregas: "game over"?

Dilluns 14 de febrer el jutge que instruïa el procediment penal per l'afer de Can Fàbregas va ordenar l'arxiu d'aquesta causa. Així quedaven sobresseïdes les imputacions de l'alcalde de Mataró, del regidor d'Urbanisme i d'una advocada de l'Ajuntament. Aquesta interlocutòria no és ferma i s'hi pot presentar recurs davant el mateix Jutjat (com ha fet la CUP) i/o davant l'Audiència Provincial (com han fet el Ministeri Fiscal i la Plataforma Salvem Can Fàbregas). Encara cal veure com es resolen aquests recursos i totes les causes obertes al contenciós-administratiu.

La Plataforma i la CUP han deixat treballar la justícia sense pressions externes. El govern municipal, al contrari, ha pressionat mediàticament amb els repetidíssms "mil llocs de treball" com a únic discurs quan tocava parlar d'altres coses. Han barrejat naps (El Corte Inglés) i cols (Can Fàbregas) i només han parlat de naps. El missatge implícit del PSC és el maquiavèlic "la fi justifica els mitjans": la fi és El Corte Inglés, els mitjans la destrucció del patrimoni col·lectiu. Els imputats ho estaven per pressumptament "fer marxar" el patrimoni arquitectònic, no pas per "fer venir" El Corte Inglés.

Penso que l'arxiu s'ha fet de forma precipitada i em temo que han pesat més la pressió ambiental i el context polític que no pas els fets que s'estaven investigant. El nou jutge (que es va canviar a mitja tramitació) no ha permès cloure la investigació quan el Ministeri Fiscal havia ampliat la querella amb dos nous imputats (entre ells un alt càrrec municipal) que tenien moltes coses a dir. Sembla, doncs, que s'hagi extralimitat en el paper d'instructor i hagi assumit el paper de jutge de sala.

Però… què diu la interlocutòria?

El magistrat fa seus els arguments de la defensa i en canvi es nega acceptar proves claus, com ara un informe pericial emès per exerts en la matèria on queda clar que l'actuació de l'Ajuntament ha estat contrària a llei. Els altres arguments que fa servir mereixen una anàlisi més detallada.

L'afer de Can Fàbregas ha acabat als tribunals perquè quan era l'hora d'enraonar i posar-se d'acord el govern municipal es va negar a dialogar. El regidor d'Urbanisme, Ramon Bassas, va respondre a les peticions de diàleg tot dient que si algú hi tenia alguna cosa a dir que anés als jutjats. I així ho vam fer. Ara, encara no ha celebrat la seva "desimputació" i ja parla de venjança amb la seva peculiar cosmovisió basada en manipular i treure coses de context.

El govern diu que "s'ha perdut un any" per la instrucció de la causa penal, però en realitat la ciutat ja porta més de tres anys perduts i molts diners llençats per la prepotència i tossuderia dels que ara governen. Si haguéssin volgut dialogar ens hauriem entès.

La polèmica ve de lluny. L'any 2007 el tripartit local (monopolitzat pel PSC) va tirar pel dret amb una opció (el trasllat) rebutjada per la immensa majoria d'habitants de Mataró. Hi estem en contra els que som partidaris de rehabilitar-la perquè és compatible nous usos; i també s'hi oposen els partidaris de l'enderroc pur i dur. Per tant, els membres del govern (PSC, ICV i ERC) són els únics responsables de la despesa econòmica inútil (de diners públics, bàsicament) que implica la seva "única solució".

"Game over"?

Insert coin. Continuen obertes les causes al contenciós-administratiu i ara l'Ajuntament voldrà que la lentitud de la Justícia jugui a favor seu. Un contenciós-administratiu pot trigar de dos a tres anys a resoldre's, i pot passar que ens dónin la raó (o no) quan el mal contra el patrimoni ja estigui fet. Els cervells del govern estan acostumats a tactisme amb els tempos judicials: quan sabien que el Ministeri Fiscal investigava l'afer van anar tirant pel dret com si no passés res, i quan ja sabien que el Fiscal havia presentat la querella es van afanyar a accelerar el "desmuntatge" de manera que quan es van paralitzar les obres no quedés cap totxo sobre la superfície. D'això jo en diuen joc net?

De moment, la ciutat ha perdut patrimoni arquitectònic (que està al catàleg però no es pot visitar), l'Ajuntament ha "regalat" 9 milions d'euros (en temps de crisi) a una multinacional, i uns empresaris "llestos" tenen 16 milions d'euros a la butxaca. El missatge implícit del PSC és el maquiavèlic "la fi justifica els mitjans" (la "fi" és El Corte Inglés i els "mitjans" la destrucció del patrimoni col·lectiu).

Per part meva, continuaré fent feina en positiu a favor del patrimoni, com hem fet sempre. Treballar "a favor de" no vol dir anar "en contra de", i menys quan són coses compatibles (quan hi ha voluntat, és clar).