Aviat farà deu anys que amb la meva companya vam comprar la planta baixa d'una casa de còs de l'eixample de Mataró. Mentre la condicionavem per venir-hi a viure vam ensopegar amb un curiós forat al menjador. Era un rectangle de 60 centímetres per un metre tot colgat de sorra. Vam anar destapant la terra abocada i anavem descobrint parets als costats i uns graons que anaven cap avall. Molt avall. Després de treure molts cubells de sorra teniem al descobert una mena de túnel o galeria que, des del menjador de casa, baixa fins a sota el llimoner, fora el pati.

Parlant-ne amb els veïns i veïnes, ens van explicar que aquell estrany forat és l'entrada a un refugi antiaeri de la Guerra Civil (1936-1939). Fins i tot la germana d'una veïna ens va explicar que ella s'hi havia refugiat durant alguns bombardejos quan tots just era una nena petita.

També hem sapigut que la idea de fer el refugi va ser del veí del costat, i per això diuen que també hi ha un accés al refugi des de la casa adjacent a la nostra.

Entusiasmats amb la troballa, vam telefonar al Museu de Mataró, amb la seguretat de fer una aportació a la recuperació de la memòria històrica de la ciutat. Va trigar, però finalment un dia va venir a casa l'arqueòleg municipal. Va anar més o menys així:

– Bon dia, sóc l'arqueòleg municipal.

– Bon dia. Passa, passa, que t'ensenyem el refugi! –i li expliquem tot de detalls i anècdotes: qui va tenir la idea, qui el va construir, qui s'hi refugiava…

– Sí, sí, però… això sembla més aviat un hipogeu.

– Home, estem segurs que es tracta d'un refugi antiaeri. Si vols, et podem presentar una veïna que s'hi havia refugiat quan era una nena petita.

Però l'arqueòleg de l'Ajuntament continuava insistint que això no podia ser un refugi. Havia de ser un hipogeu.

– Vols baixar? Hi hem trobat uns forats cilíndrics amb restes de claus i de fusta que és on devien haver-hi les estaques de reforç de l'estructura del refugi…

Però l'arqueòleg de l'Ajuntament no va voler baixar per veure el túnel des de dintre.

Vam estar una bona estona xerrant. Jo, insistint que diversos veïns poden corroborar que es tracta d'un refugi de la Guerra Civil. Ell, l'arqueòleg, tossut amb la idea de l'hipogeu.

– Escolta, estem segurs que això és un refugi antiaeri de la Guerra Civil.

– No, no, això ha de ser un hipogeu.

– Però sabem que és un refugi…

– Mira, si t'he de ser sincer jo sóc especialista en hipogeus. N'he estudiat molts. Però no he vist mai cap refugi antiaeri.

– …? –quedo flipat, i insisteixo que és un refugi.

– Ha de ser un hipogeu, tot i que els hipogeus estan al centre, entre muralles. En canvi, aquesta casa és a l'eixample.

– Exacte. Per això t'estem dient que és un refugi…

– Saps què? Miraré si en aquest indret hi havia hagut alguna masia. Llavors ja tindria sentit que hi hagués un hipogeu aquí.

I va marxar tot assegurant que ja ens diria alguna cosa tan punt hagués comprovat si aquí hi havia hagut alguna masia. Tu creus que ens va contestar?

Han passat un grapat d'anys i encara esperem que ens digui alguna cosa.

Aquest senyor encara és el Cap de l'Àrea d'Intervenció Arqueològica de l'Ajuntament de Mataró. M'ha semblat veure'l fent rodes de premsa al costat del regidor d'Urbanisme, el sr. Ramon Bassas.