Com
que no fa gaire fred, encara de tant en tant pujo al terrat de la feina
a fer un cigarret. (Sí, encara fumo. Sóc així de babau). Aquestes
estonetes distrec la vista observant el mar. Però darrerament m'estan
canviant el blau del mar pel gris del formigó. La finestra oberta es fa
cada cop més petita. És una de les quatre torres que consturiran entre
el Cafè de Mar i el carrer Lepanto. Aquest any estan aixecant els dos
primers gratacels. No sé si el tercer i el quart m'acabaran de tancar
la finestra del tot. M'hauré de penjar un póster amb una foto del mar.
I suposo que no sóc l'únic. A Mataró hi ha milers de finestres i balcons amb vistes al mar Mediterrani.
No existeix cap normativa municipal que reguli el paisatge urbà. El campanar i la teulada de Santa Maria cada cop es veuen des de menys llocs a peu de carrer. Les antigues xemeneies queden encaixonades entre blocs de pisos.Les vistes al mar es van tancant…
I la propaganda oficial parla de "ciutat oberta al mar" quan planifica la urbnaització del "front marítim" (Cafè de Mar, Iveco-Pegaso i El Rengle). Les campanyes publicitaries institucionals volen vendre una "ciutat mediterrània", aquesta Mediterrània que ens tapen darrere murs de formigó.
Em
sembla que "obrir-se al mar" és un d'aquests conceptes que poden tenir
significats radicalment oposats segons qui se'ls posi a la boca. I està
clar que el meu concepte d'obertura al mar no és el mateix que el de
les autoritats de la meva ciutat.
