ETA dóna per acabada definitivament la seva activitat armada. Una declaració històrica. Una molt bona notícia que jo rebo amb alegria i esperança. La mateixa alegria que he vist reflectida a les cares de la gent de l'esquerra abertzale, el moviment independentista basc.
Aquest pas definitiu d'ETA deixa desarmat l'espanyolisme. Ara es queden sense arguments (sense únic argument, vaja). He vist cares de decepció i desorientació entre els dirigents (petits i grans, propers i llunyans) de l'espanyolisme. Un espanyolisme que basa la seva existència en l'opressió dels seus veïns: els pobles basc, gallec i català.
Els que s'entristeixen que ETA plegui són els que ens deien "tot és possible en absència de violènica" (referint-se només a la violència de l'altre bàndol). Ara tenen l'ocasió de demostrar que (a part de d'autoproclamar-se'n) són demòcrates i permeten execrir el dret d'autodeterminació. S'han quedat sense excuses.
De moment, alguns dels impulsors del procés de pau que comença a ser irreversible (com ara l'Ornaldo Otegui) continuen empresonats per delictes d'opinió.
Visca els Països Catalans independents i socialment justos.
