Faig meu un escrit d'en Toni Rico perquè jo no em sabria explicar millor:
Vull ser no-nacionalilsta
"Ho dic amb totes les conseqüències: vull ser no-nacionalista. Aquests
dies he comprovat que tot allò que jo vull i desitge pel meu país,
passa exclussivament per declarar-me no-nacionalista.
Mirant la televisió he pogut comprovar com si eres no-nacionalista pots portar la bandera de la teua nació pintada a la cara, clavada en un pal o, fins i tot, en forma de samarreta.
Si eres no-nacionalista pots tenir selecció nacional pròpia, competir en competicions internacionals amb d'altres països i nacions del món, en igualtat de condicions.
Si eres no-nacionalista tens dret a tenir un estat propi i a dotar-te de les eines necessàries per mantenir la independència del teu país respecte a la resta del món.
És més, si eres no-nacionalista tens dret a que un grupet d'individus autoproclamats com a intel·lectuals redacten un manifest on es diu que la teua llengua majoritària i hegemònica està en perill d'extinció!!
Un moment: tot això no és fruit del nacionalisme? Supose que tots els historiadors, sociòlegs i antropòlegs del món porten molts anys equivocant-se. Nacionalisme, doncs, és tot això que he comentat però [quan ho intenta fer] aquell que no té dret a existir. Llavors si que és nacionalisme/nacionalista dolent amb cua i banyes. Els espanyols ens ho diuen cada dia: amén.
Fuster deia que "era nacionalista en la mesura que els altres l'obligaven a ser-ho". Potser a partir d'ara els catalans haurem de dir que "som no-nacionalistes en la mesura que ens obliguen a no ser-ho". Pensem-hi i preguem perquè Alemanya acabe d'una vegada per totes amb aquesta onada espanyolista de nacionalisme asfixiant."
Però en Toni no deu saber pregar prou, i diumenge es va desfermar la furia roja a Mataró. L'amic Juli també analitza millor que jo el que s'amaga darrere els aldarulls dels oficialment anomenats incontrolats.
Espanyolisme a Mataró
"Espanyolisme i feixisme desbocats.
Masclisme i catalanofòbia sense embuts. Violència i incivisme sense
contenció. Això és el que vàrem patir ahir a Mataró quan una gernació
de ciutadans va ocupar els carrers del centre per "celebrar" la
victòria de la selecció espanyola de futbol a l'Eurocopa.
Ahir es va constatar amb total nitidesa que som una ciutat socialment fracturada que alimenta l'alienació nacional, de classe i de gènere d'una part important de les classes populars.
Ahir es va palpar el fracàs de les polítiques catalanistes (?) i de cohesió social (?) practicades durant 30 anys de governs municipals del PSC. A les seves mans Mataró s'ha convertit en una ciutat desarrelada, amorfa i anòmica; els ingredients ideals perquè germini el feixisme.
Ahir va quedar palès que hi ha un conflicte social i nacional no resolt. Si seguim tapant-nos els ulls i negant la realitat acabarem en una reserva índia o condemnats a viure en comunitats enfrontades -tipus Ulster."
Espanyolisme és feixisme
He vist que en els fòrums del capgròs (fa temps que no hi escric) s'ha obert un creuament d'insults entre espanyolistes i catalanistes. Algun català ha caigut en el parany de creuament de desqualificatius de baix nivell, però no cal.
Els espanyolistes moderats parlen d'extremismes a cadascun dels "nacionalismes". Però jo no puc concebre que es posi al mateix sac feixisme i independentisme. És com parlar de "intel·ligència militar" (dues paraules antagòniques usades com a complementàries).
Albert Einstein va raonar: "Tots som molt ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses".
Jo diria que el que passa és que no tots els "nacionalismes" (o "no-nacionallismes", com prefereixis) es fonamenten en les mateixes coses.
Jo deixaré de ser independentista el dia que jo pugui exercir plenament com a català al món, i punt. En canvi, l'espanyolista basa el seu discurs identitari en la negació de l'altre ("tu no pots ser català i prou" o "tu també ets espanyol") i en sotmetre els veïns i obligar-los a adoptar forçosament la seva identitat ("què posa el teu DNI?").
El dia que esdevinguem un poble lliure (que arribarà) jo no obligaré a ningú a ser català. La identitat ccatalans ni s'hereda, ni es porta en els gens. La identitat catalana és adoptable i voluntària, com les de totes les nacions lliures. Les úniques identitats que s'imposen són les dels estats imperialistes.
Es miri com es miri, espanyolisme és feixisme. Es miri com es miri, independentisme és llibertat.
Comentaris
En retrospectiva estas dient que qui pensi diferet a tu es un feixista, y no hi a actitud mes feixista que aquesta.
És diferent ser (o sentir-se) \"espanyol\" que ser \"espanyolista\".
Tu ets ben lliure de sentir-te espanyol i català alhora. Si tes capaç de combinar-t\'ho així, jo no hi tinc res a dir i ho respecto. Com si et vols sentir català i xinès alhora, o com si et vols sentir marcià.
La diferència entre un espanyol i un espanyolista és la que intento explicar en l\'article: l\'espanyolista no parla del que se sent ell (espanyol) sinó que basa el seu discurs en:
1). Obliga als seus veïns a ser el que ell vol (espanyols). Aquesta és una imposició irrenunciable per a l\'espanyolista (\"os guste o no, sois españoles\", diuen).
2). Nega als seus veïns el dret a ser el que ells vulguin (catalans i prou).
El seu discurs es fonamenta en la imposició i la prohibició. I punt.
…i això és feixisme.
Jo només reclamo per a mi el dret a exercir com el que em sento. Em consideres feixista?
Em consideres radical? Radical sí, ho sóc, perquè intento anar a l\'arrel de les coses (radical vol dir anar a l\'arrel). I l\'arrel és que l\'intolerant és aquell que té un exèrcit armat i una Constitució que el legitima a actuar (matar) contra qui no accepti la seva imposició nacional.
Davant d\'una maquinària militar com aquesta, cremar símbols no és res més que això: un acte simbòlic de protesta.
L\'intolerant és aquell que imposa uns símbols tan artificals que ha de recórrer a la presó per legitimar-los. Els dèbils són els espanyolistes.
Aquesta dualitat es profundament estúpida i rància. Deixem-nos de mitges tintes, o xocolata o llet.
El cas de Mataró, realment una autentica pena, es comenta que a la Plaça Itàlia semblava que Franco hagués ressuscitat.
Enhorabona pel bloc!
JORDI
Un parla de català o Catalunya com a comunitat autònoma o regió, i l´altre l´enten com a nació.
Es evident que qui diu que se sent català i espanyol al mateix temps, enten Catalunya com a regió o comunitat autònoma, no pas com a nació.
Espero haver ajudat a en Xavier Garcia a entendre el que es realment: espanyol, i ho dic des del respecte, que no es prengui això com un insult ni com una acusació.
Ara be el problema bé donat quant veus aquells que per celebrar una victoria fan les mil i una malifetes, tot i aixó vull pensar que no tots els espanyols son anti catalans ans al contrari, de ben segur hi han que ens admiren!!
Jo que soc \"xarnego\" de mare aragonesa i pare catala, hem sento mataroni,maresm enc i català, i no vull caure amb cap fanatisme a mi tant mal hem fa veure cremar una Senyera com una bandera espanyola, soc partidari de fer servir la paraula i no caure amb provocacions..
Hem sento català perque he nascut a Catalunya i per a mi aixó ès lo mes normal..
I quant veig gent de Espanya que ens visiten i venen de bon rotllo, m´agrada!!
els altres espanyols que encara viuen al pasat...no val la pena i tenir-los en compte!! Prou pena tenen!!!
Salut,
La foto no és meva. És del setmanari Capgròs.
Et quedes més tranquil?
La questió és que si en comptes d\'una bandera espanyola, aquest noi portés la bandera de Catalunya (o quasevol panflet de la Cup o dels Maulets) les teves crítiques canvarien el seu focus i rebrien els del casc i la porra.
I això solament té un nom i comença per h.
Salut!
El problema és que jo no tinc aquesta llibertat que a tu sí que et concedeixen. A mi l'Estat espanyol em prohibeix ser català i prou (o català i ciutada del món, com prefereixis).
Aquesta és la diferència entre tenir llibertat i no tenir-ne. Oi que s'entén?
Suscripció de noticies RSS pels comentaris d'aquesta entrada.