Ahir diumenge la militància de la CUP vam prendre decisions importants reunits en l'Asemblea Nacional a Manlleu.
1). Obrir un debat estratègic sobre el futur de la CUP més enllà del municipalisme en el qual fins ara ens hem centrat exclusivament.
2). Dotar-nos d'uns estatuts interns reformats que ens permetin afrontar el creixement organitzatiu i treballar en la direcció que el conjunt de la militància volguem donar a la CUP.
Totes dues decisions són fruit d'una realitat: l'experiència de la cinquantena de CUPs que treballem arreu del territori genera il·luisió.
Il·lusió perquè des del treball de base estem començant a obrir esquerdes per on fem trontollar el règim establert. Il·lusió perquè a moltes viles i ciutats la CUP hem trencat el cercle "marginal" de l'esquerra independentista. Il·lusió perquè tenim dues cames: l'una al carrer i l'altra als ajuntaments, i això ens permet mantenir l'equilibri i no caure mai en l'institucionalisme dels partits "tradicionals". Il·lusió perquè la CUP és una eina útil per transformar la societat.
Un projecte en expansió
Al Maresme, per exemple, el 2003 vam parir la CUP de Mataró. Fruit de l'experiència positiva, avui hi ha vuit CUPs més a la comarca, que han nascut i creixen "malgrat" que des de Mataró anem molt enfeinats en la feina municipal i no hem pogut dedicar gaires (o gairebé gens) esforços a acompanyar-les en els seus primers passos. Penso que encara podrem créxer més, a més llocs i més forts, amb una bona organització nacional que es pugui dedicar a regar els nous nuclis que s'estan gestant.
amb un discurs nacional
A les eleccions municipals competim amb maquinàries partidistes que, des dels seus aparells de partit, fiquen els seus discursos a casa de tothom cada dia. Ens entren diàriament al menjador de casa des de la televisió. I nosaltres continuem enganxant cartells només en els municipis on hi ha CUP. Penso que també ens cal posicionar-nos en temes supramunicipals (comarcals, nacionals i internacionals) perquè tenim un discurs propi i alternatiu. Penso que des de la base cal articular una organització nacional per transformar no només els municipis sinó el conjunt dels Països Catalans (i el món en la mesura que poguem).
per trencar el cercle
A molts municipis hem sapigut explicar el nostre model alternatiu de societat amb un llenguatge que entengui la meva iaia. I això ens ha permès trencar el cercle en el qual històricament l'esquerra independentista havia quedat sovint reclosa i marginada. Penso que el nostre repte és explicar que l'alternativa social que defensem és millor que el podrit sistema actual. Que l'alternativa és millor per als ja convençuts i també per als no convençuts. I fins i tot per als detractors. Penso que si hem trencat el cercle a moltes viles i ciutats, també el podem trencar a nivell nacional.
…però tenim un problema
A la CUP de Mataró, per exemple, tenim un problema. I el problema no és si som "socialistes", "comunistes", "llibertaris" o "ecologistes. Ara tenim el problema que estem fent més feina que la que nosaltres mateixos som capaços d'explicar. Feina de formigueta, si vols. Però feina transformadora que canvia coses (petites, si vols) en benefici de totes les mataronines i mataronins.
Des de l'esquerra independentista estem acostumats de despotricar de la premsa. Avui mateix, per exemple, m'ha sobtat que els titulars de El Punt i l'Avui afirmen que a l'Assemblea Nacional estem debatent si anirem a les eleccions del Parlament autonòmic del Principat. I d'eleccions autonòmiques no n'hem parlat (ni del Principat, ni del País Valencià, ni de les Illes, ni de la Franja, ni de la Catalunya Nord, ni d'estatals a Andorra…). De mala llet per part de la premsa ens en trobarem sovint, però dubto que aquest sigui el cas concret. Una de les assignatures que tenim pendents des de la CUP és aprendre a comunicar bé el que fem i el que deixem de fer.
DIÀLEG des del Secretariat Nacional
Aquest diumenge, juntament amb dos companys i una companya, m'he incorporat al Secretariat Nacional de la CUP. Alguns companys m'han felicitat "pel càrrec", però ja avanço que no ho considero cap càrrec sinó l'encàrrec de contribuïr en la mesura de les meves possibilitats a reforçar el projecte de la CUP arreu del territori.
Els que em coneixeu ja sabeu que no sóc de cap secta que pretengui dirigir l'autoproclamada esquerra independentista. Quan vaig començar a militar ara fa 22 anys vaig aterrar en un Moviment de Defensa de la Terra que s'acabava d'escindir. I vaig anar a parar a un dels dos bàndols (el del PSAN, el que hi havia a la meva ciutat). De les coses que em sento més satisfet en la meva trajectòria militant és d'haver contribuït (només en la part que em toca) a la confluència de les dues organitzacions de joves (Maulets i les JIR) que havien nascut en el marc d'aquella divisió.
Des del Secretariat Nacional procuraré que cap organització sectària interfereixi en els afers de la CUP. Em considero "no alineat" i tinc la intuïció que la majoria de la militància de la CUP tambés ho és. La meva intenció és, doncs, fer arribar el diàleg a tots els racons del territori per articular el que no és cap teoria sinó un fet consumat: la CUP com a organització referent de l'esquerra independentista dels Països Catalans.
Veurem com hi puc contribuïr…
Comentaris
Sóc militant de l\'EI, i la veritat és que sobre aquest debat estic un poc a mitges. Per una banda, és cert que cal reforçar l\'organització nacional de les CUP, i que tampoc es pot anar amb el discurs permanent de esperar i esperar. Ara bé, tampoc hem de menysprear aquesta postura i titllar-la per sistema de covarda, perquè en determinades situacions ha estat la més inteligent (i jo que no ho creia!).
Un exemple, a Barcelona (d\'on sóc) hi havia molta gent que volia tirar endavant una CUP des de ja fa temps. Bé, si s\'hagués fet fa 4-5 anys com algus volien, o bé seria una CUP de 4 gats i sempre del nostre entorn, o bé estaria en una coalició alternativa \"progre\" (no amb cap partit oficial, però sé de gent que ara no té cap problema però fa 4 anys mai hagués estat a una CUP), ja que la realitat política de Barcelona és complexa. Gràcies a això, a esperar el moment oportú (després de les municipals, que feien de les CUP una alternativa visible en molts pobles), una sèrie de gent de l\'esquerra anticapitalista , també s\'hi ha anat apropant i la té com a referent. I Estic segur que la CUP de Barna (d\'aquí molt poc) no serà allò que si s\'hagués constituit fa 4 anys, hagués estat condemnada a ser. Serà una candidatura amb molta gent, i no una coalició on els independentiste s erem \"una part\" sinó on som el tot.
Per això crec modestament que els passos que hauríem de seguir són: 1) reforçar i expandir les CUP i 2) fer de les CUP una organització nacional, no només de principis sinó amb presència (almenys al PV i a les illes). Crec que és importantíssim (per l\'èxit futur) això, apostar per què hi hagi una certa presència arreu (a la Cat. Nord per desgràcia la cosa està més difícil). I un cop amb això aconseguit, si volem fer el salt als parlaments autonòmics i en quins. Pero primer cal organització i presència nacional. No \"condemnem\" la CUP, com es va estar apunt de fer a BCN i que sortosament es va arreglar. estic segur que a les següents ja hi haurà una bona presència arreu dels territoris sota dominació espanyola (menys la Franja, on la cosa està difícl). Llavors serà el moment, i molts dels que diem NO ara al 2010 direm SÍ al 2014, amb les desenes i desnes de regidors que haurem aconseguit aquest 2011. A més, l\'any serà simbòlic i tot. Segur que serà un any d\'efervescència nacional, i l\'haurem de saber canalitzar l\'EI per donar el salt definitiu.
PS: Felicitats pel càrrec. Ara toca buscar diàleg i acords satisfactoris entre tothom, ah, i l\'assemblea de la CUP és completament sobirana (això és indiscutible!), però també sha de fer l\'esforç per escoltar que diu la resta del moviment i participar en espais comuns amb tothom. Sort i salut.
Pregunto: hi ha algun interés per part del secretariat de la CUP (i al MDT) per que això no es produeixi ?
o es pensa que és bo \"una adequada depuració de l\'organització de tots els elements contrarevolucio naris\" com ha fet històricament la EI?
Hi haura dialeg?
Estem pràcticament d\'acord amb tot.
A mi em sembla que cal consolidar els projectes municipals i continuar creixent en candidatures.
Precisament, si comencem a treballar també a nivell nacional això ens facilitarà la feina. Una cosa retroalimentarà l\'altra.
No cal córrer, però tampoc ens podem quedar aturats mentre el món gira cada dia. Si el món avança i nosaltres ens quedem aturats, en realitat retrocedim.
Apa, trempat, espero conèixer-te aviat.
A mi no em fa gràcia que cap organització autoproclamada \"partit dirigent\" fiqui el nas a la CUP. I amb això estaré alerta.
Em molesta especialment que les picabaralles generades per l\'MDT i per Endavant (i a vegades entre totes dues orgnaitzacions) es traslladin dins la CUP.
Jo no penso que el projecte CUP i el projecte CUPs siguin diferents. Es tracta, senzillament, d\'eficiència organitzativa. Per tal que els projectes locals puguin concentrar esforços en la feina municipalista, em sembla que una organització nacional ajudarà a fer feina no estrictament municipal.
Em preguntes sobre els interessos del MDT… sobre això no et puc respondre perquè ni en sóc militant ni m\'interessa gaire la seva opinió.
Pel que fa al Secretariat Nacional de la CUP, no hi ha cap voluntat que es produeixi una ruptura.
A mi em sembla que cal respectar la línia de treball que volem la majoria de la militància. I si algú no ho entén així i es vol autexcloure no serà perquè ningú el faci fora.
Apa, trempat, fins aviat.
es un problema de cultura politica, hi ha els que es pensen que es pot fer l\'organització a \"cops de majories\" i n\'ha uns altres que es pensen que s\'ha de fer amb el consens.
Pot sé si que tens raó i \"aquest que ningu els fará fora\" aurien de fer la seva propia organització. Crec que m\'apunto a aquesta¡¡ això del respecte per les majories que dius em sona a democracia partidista i decadent.
Cal no confondre \"consens\" amb \"dret a veto\".
Si no fem el que vol la majoria de la militància de la CUP… què hem de fer? El que vol una minoria? Això jo ho conec com a "dret de veto", però si tu m'ho saps explicar millor potser entendré el teu concepte de "democràcia".
Jo no et puc dir més coses però el perill de divició a la CUP es molt evident, ja tindras noticies, i a mi com a tothom que vol viure en un pais lliure i que s\'estima Catalunya em fa rabia que es desaprofiti aquesta oportunitat historica que te la CUP per unes maneras de fer poc integradores. M\'agradaria que tu i altre gent independent com tu fes feina per l\'unitat, l\'integració, la negociació i el consens.
Jo soc una militant de base i no puc fer molta cosa però tu al secretariat pots fe molt.
vinga company, salut i treball
Suscripció de noticies RSS pels comentaris d'aquesta entrada.