dilluns, 18 d'octubre de 2010 00:16
Tal com explica en Vicent Partal al l'editorial de Vilaweb, Espanya es va fent petita.
En Vicent ens explica, amb la seva didàctica habitual, que el tren de Mataró no va ser el "primer tren d'Espanya" quan es va construïr el camí de ferro fins a Barcelona.
Malgrat això, encara hi ha alguna placa a la meva ciutat que explica aquesta mentida. Els polítics ja ho fan això de dir i escriure mentides. Però em sobta que, encara avui, els meus fills tornin de l'escola dient que els hi han ensenyat que el d'en Biada va ser "el primer tren d'Espanya". Els mestres potser haurien de ser més rigorosos que els polítics, no? En qualsevol cas, devia ser el primer tren de la península ibèrica.
Afortunadament, Espanya perd el tren i arribarà el dia que la placa l'hauran de penjar a l'estació d'Aranjuez.
"Entre 1740 i 1790, en el moment de la màxima extensió, Espanya sumava un poc més de vint milions de quilòmetres quadrats. Avui aquesta extensió és molt més modesta: tot just 504.000 quilòmetres quadrats, i la història no s'ha acabat encara.
Vist amb els ulls d'avui és entendridor de llegir el principi de la Constitució de Cadis. El primer capítol del primer títol, sota l'epígraf de 'De la nació espanyola', diu: 'La nació espanyola és la reunió de tots els espanyols d'ambdós hemisferis.' Perquè no oblidem que el 1812 la monarquia continuava considerant súbdits seus els ciutadans de Buenos Aires, per exemple, que ja havien proclamat la independència feia dos anys.
Llegir aquell text il·lustra que les nacions no són entitats que no canvien amb el pas dels anys. Ben a l'inrevés, els mapes es mouen, i de quina manera.
No cal anar tan lluny, emperò. En ma vida ja he conegut una Espanya que avui no existeix, perquè a l'escola m'ensenyaren que les 'províncies' espanyoles eren cinquanta-tres. Aleshores, primers anys seixanta, ningú no tenia cap mena de dubtes sobre l'espanyolitat de l'actual Sàhara Occidental i de les dues províncies en què es dividia l'actual Guinea Equatorial.
Els espanyols miren d'adaptar-se amb petites mentides pietoses a l'obvietat que, per molt que es declare la inviolabilitat de les fronteres i la unitat nacional, els mapes canvien i, des de fa segles, Espanya es va empetitint a poc a poc. Per exemple, ara tots dirien que el primer ferrocarril espanyol és el de la línia Mataró-Barcelona, del 1848. I tanmateix el primer ferrocarril espanyol anava de l'Havana a Bejucal, i va engegar-se el 1835. Com que ara l'Havana ja no és espanyola, aquell tren ha caigut de la llista. I amb això ells, molts dels qui celebren aquest 12 d'octubre, es pensen que tenen el problema resolt.
Resolt fins que no hagen d'adaptar-se de bell nou i dir que el primer ferrocarril espanyol és el de la línia Madrid - Aranjuez, del 1851. Que és la cosa que els passarà un dia d'aquests."
ETA dóna per acabada definitivament la seva activitat armada. Una declaració històrica. Una molt bona notícia que jo rebo amb alegria i esperança. La mateixa alegria que he vist reflectida a les cares de la gent de l'esquerra abertzale, el moviment independentista basc.
