Situem-nos als anys 60 del segle XX, en plena cursa espacial entre soviètics i ianquis. Encara no sé per quin motiu els nordamericans enviaven "astronautes" a l'espai mentre els russos hi enviaven "cosmonautes". I tots anaven allà mateix. No és que uns anéssin als "astres" i els altes al "cosmos".
Però aquesta no va ser la única diferència. Embogits per la competitivitat, els ianquis van dedicar un milió de dòlars (algunes versions parlen de 12 milions, d'altres de 60 milions…) i 10 anys d'investigació en desenvolupar un… boli. Sí, sí, un bolígraf.
Els científics de la NASA van pensar que amb gravetat zero els bolígrafs convencionals no funcionarien, i per això van iniciar el projecte del boli espacial. Va veure la llum l'any 1967, i tenia unes característiques ben peculiars:
- Pot escriure en qualsevol angle o direcció (cap per amunt, cap per avall, contra la paret…).
- Fins i tot sobre paper mullat o sota l'aigua.
- Sobre fotografies o en superfícies summament rugoses.
- En condicions de gravetat zero.
- En condicions extremes de fed (fins a -34º C).
- En condicions extremes de calor (fins a 121º C).
Els russos, per la seva banda enviaven els seus cosmonautes equipats amb… llapis.
Però "es colmo" és que els bolis convencionals (un econòmic boli bic, per exemple) també funcionen a l'espai, tal com explica l'astronauta de l'Agència Espacial Europea Pedro Duque. Aquest astronauta va flipar quan va veure amb els seus ulls com els russos escrivien a la Soyuz amb un boli barat.
O sigui, que ni boli espacial ni llapis de grafit. Hi ha coses que més val fer-les (o provar-les) abans de teoritzar més del compte, no?
Comentaris
Sí, diuen que és una llegenda urbana… però el cert és que una empresa nordamericana va dissenyar aquesta mena de boli. També sembla cert el que diu l'astronauta Duque que ell ha escrit amb les seves mans amb un boli barat.
Déu n'hi dó amb la historieta…
Suscripció de noticies RSS pels comentaris d'aquesta entrada.