Aquest divendres, 2 de desembre, tindrà lloc el lliurament del IV Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats. L'acte el farem a 2/4 de 8 del vespre a la sala d'actes de Can Palauet, a la plaça de l'Ajuntament de Mataró.

Es tracta de la 4a edició de l'atorgament d'aquest premi, únic en la seva modalitat, que premia relats concebuts per a ser explicats davant d'un públic.

El premi, creat en record de la meva germana Helena Jubany, periodista i bibliotecària, està dotat amb 3.000 euros i la publicació de l'obra guanyadora.

El premi es convoca el 27 de febrer de cada any (data del naixement de l'Helena) i es lliura el 2 de desembre (data de la seva mort). L'obra guanyadora és publicada el 27 de febrer, coincidint amb la convocatòria de l'edició següent.

Atès que la policia i la justícia havien desistit d'aclarir l'assassinat d'Helena Jubany, ocorregut l'any 2001, l'Associació Cultural Helena Jubany instituí, l'any 2008, aquest premi per mantenir-ne la memòria.

Situem-nos als anys 60 del segle XX, en plena cursa espacial entre soviètics i ianquis. Encara no sé per quin motiu els nordamericans enviaven "astronautes" a l'espai mentre els russos hi enviaven "cosmonautes". I tots anaven allà mateix. No és que uns anéssin als "astres" i els altes al "cosmos".

Però aquesta no va ser la única diferència. Embogits per la competitivitat, els ianquis van dedicar un milió de dòlars (algunes versions parlen de 12 milions, d'altres de 60 milions…) i 10 anys d'investigació en desenvolupar un… boli. Sí, sí, un bolígraf.

Els científics de la NASA van pensar que amb gravetat zero els bolígrafs convencionals no funcionarien, i per això van iniciar el projecte del boli espacial. Va veure la llum l'any 1967, i tenia unes característiques ben peculiars:

- Pot escriure en qualsevol angle o direcció (cap per amunt, cap per avall, contra la paret…).

- Fins i tot sobre paper mullat o sota l'aigua.

- Sobre fotografies o en superfícies summament rugoses.

- En condicions de gravetat zero.

- En condicions extremes de fed (fins a -34º C).

- En condicions extremes de calor (fins a 121º C).

Els russos, per la seva banda enviaven els seus cosmonautes equipats amb… llapis.

Però "es colmo" és que els bolis convencionals (un econòmic boli bic, per exemple) també funcionen a l'espai, tal com explica l'astronauta de l'Agència Espacial Europea Pedro Duque. Aquest astronauta va flipar quan va veure amb els seus ulls com els russos escrivien a la Soyuz amb un boli barat.

O sigui, que ni boli espacial ni llapis de grafit. Hi ha coses que més val fer-les (o provar-les) abans de teoritzar més del compte, no?

Un any més (i ja en són 9), les veïnes i veïns del carrer Altafulla de Mataró organitzem una revetlla popular de Sant Joan per celebrar el Solstici d'Estiu.

El programa d'aquest any és el següent:

dijous 23 juny 2011

17:00h cercavila de gegants i tabalers

tot seguit xocolatada tota la tarda tallers, jocs infantils i tejo [esport popular colombià, versió moderna del Turmequé dels indígenes precolombins, que consisteix a fer esclatar un paquet de pólvora llançant un cilindre pla de metall]

19:30h minidisco infantil

19:45h rebuda de la flama del canigó

21:00h sopar popular (inscripció al sopar*: 3 euros de bo d’ajut per despeses d’organització de la revetlla)

havent sopat sorteig d'un pernil i d'un dinar d’arròs amb llamàntol

23:30h revetlla amb actuació en directe

…i per rematar cremat i gresca!

* Inscripcions a Ca la Imma (carrer Altafulla, 59)

Per variar, el cartell l'he fet jo.

Ja són 150 persones que dónen la cara en el cartell de la CUP "Donem la cara per Mataró". Alguns dels protagonistes del cartell expliquen els motius pels quals pensen que la CUP fa bona feina a l'Ajuntament de Mataró en aquest vídeo que acaba de sortir del forn.

D'una manera casolana he editat aquest vídeo on es diuen moltes coses en quatre minuts. Em sembla que el resultat és prou "resultón".

El pots veure al canal YouTube de la CUP de Mataró i també corre pel Facebook.

El 27 de febrer la meva germana Helena Jubany hauria celebrat els seus 37 anys. Però no sé quina cara faria ara ni hem pogut celebrar plegats el seu aniversari perquè ens la van assassinar quan en tenia 27. Ens en queda el record, que mantenim viu a través de l'associació Helena Jubany, impulsats sobretot per la perseverança de mon pare, en Joan Jubany i Itxart.

La data del seu assassinat fem el lliurament del premi de narració curta o recull de contes que porta el seu nom. I entorn la data del naixement de l'Helena també veu la llum l'obra guanyadora en forma de llibre, que va omplint la maleta de contes que havia encetat ma germana.

Enguany presentem Blanc, la veritable història de Floquet de Neu. La història d'en Jordi Solé promet. No te'n pots perdre la presentació:

Dijous, 3 de març
a les 7 del vespre
a la llibreria Robafaves de Mataró

Dilluns, 14 de març
a les 7 del vespre
a la Biblioteca Pública Frederic Alfonso i Orfila de Sentmenat

Dimarts, 29 de març
a les 7 del vespre
a la Biblioteca Pública Vapor Badia de Sabadell

Vine i podràs descobrir la veritable (però mai explicada) història d'en Floquet de Neu.

Un noi de Sabadell destinat a ser químic per tradició familiar –de ben petit els Reis ja li porten jocs de química– té un altre hobby que l’apassiona encara més: els animals.

Així és que un bon dia agafa els Catalans decidit a fer una visita al zoo de Barcelona… i aquesta visita li canviarà la vida, perquè hi trobarà l’Altarriba, un personatge curiós que li ofereix feina en veure’l tan embadocat mirant les feres. Començarà netejant la gàbia dels micos i anirà fent mèrits. La seva felicitat serà total quan arribi al zoo el seu habitant més famós, un goril·la blanc.

Tots sabeu la història de Floquet de Neu o, més ben dit, us penseu que la sabeu, perquè aquesta història amaga un terrible secret… El llibre és una meravella de tan ben escrit, irònic, intel·ligent… i tendre.

Els contes de tota la vida acaben amb el "…i van ser feliços i van menjar anissos". Però ens hem preguntat mai si el príncep i la princesa van viure feliços per sempre més? La il·lustradora i fotògrafa Dina Goldstein s'ha imaginat la vida quotidiana dels protagonistes dels contes després del conte. A la sèrie fotogràfica Fallen Princess (Princeses caigudes) podem veure la Blancaneus amb quatre criatures mentre el seu marit, el príncep, mira la televisió escarxofat al sofà.

Segur que "van ser feliços"? La vida és dura, sobretot en aquest món capitalista i patriarcal.