El Col·lectiu Visca la Terra editem el tercer caldendari de butxaca: Mapa físic de les Corberes a la Serra d'Aitana i de Menorca als Ports de Beseit.

Es tracta d'un mapa-calendari de butxaca de l'any 1999 amb els principals accidents geogràfics de Catalunya. Com que hi ha poc paper, hi posem els grans caps i golfs, i els dos grans deltes. També els noms de les illes i les principals serralades muntanyoses. No hi cap gran cosa més.

9-10 de gener 1999: A Berga es celebra la IV Assemblea Nacional de Maulets en què es formalitza la unió de les dues  organitzacions de joves de l'esquerra independentista: Maulets i JIR.

El diumenge 10 de gener em llevo a Catalunya i me'n vaig a dormir als Països Catalans. Tot això per art de votació i sense canviar de lloc. Maulets sempre haviem anomenat Catalunya tot el territorri nacional (de Salses a Gurardamar i de Fraga fins a Maó), tot seguint les tesis que en Josep Guia havia deixat escrites a És molt senzill, digueu-li Catalunya (PDF). Per referir-nos a la comunitat autònima de Catalunya parlavem de el Principat, i reservavem el nom de Catalunya per a la nació complerta. El País Valencià era el Sud o la Catalunya del Sud, i les illes Balears les anomenavem la Catalunya Insular.

Ara, amb la fusió amb les JIR i la refundació com a Maulets, el jovent independentista revolucionari, la nova organització utilitzarà el treme Països Catalans per referir-se a tot el nostre territori nacional.

30 de gener 1999: Concert a Manresa per celebrar la unió del jovent organitzat (JIR + Maulets). Des del Maresme organitzem un bus amb el qual una cinquantena de persones anem fins a la capital del Bages. Els grups que actuen al concert són els Insurrectes, Brams i Joxe Ripiau.

Per celebrar la unió de les dues organitzacions de joves i per donar a conèixer la bona nova, en David Segarra dissenya un cartell on introdueix una nova versió del logotip de Maulets, el jovent independentista revolucionari amb una forma arrodonida. Jo me'n cuidaré de la impressió, que en aquest cas és a 3+0 tintes (magenta, groc i negre) sobre un full de 50x70 cm.

Els Maulets del Maresme hem pres la iniciativa de fer un homenatge a en Joan Coromines. El dissabte dia 20 de febrer del 1999 hem organitzat una taula rodona a la sala de plens de l’ajuntament de Pineda de Mar. Hi assistiran mig centenar de persones que escolten les intervencions de Max Cahner, els germans Ferrer, Joan Pujades, l’historiador Jordi Bilbeny i un membre de maulets. Tots remarcaren el compromís de Coromines tant a nivell lingüístic com polític.

Durant tres hores al pal del mig del balcó de l’ajuntament fou hissada una estelada.

El cartell de convocatòria dels actes d'homenatge l'he dissenyat conjuntament amb l'Oriol Caba, que està teballant amb mi a la cooperativa Clic Traç. Hem escollit un format mot vertical i la imatge principal és una foto d'en Joan Coromines caminant d'esquena. El cartell s'imprimeix a una sola tinta, un color marronós que recorda la terra que tan va estimar i es va patejar en Joan Coromines.

20 febrer 1999: Dins la jornada d'homenatge a en Joan Coromines, els Maulets del Maresme organitzem un concert d'en Lluís Llach al pavelló d'esports de Pineda de Mar. L'assistència és d'un miler de persones, que segeueixen les actuacions i comentaris del cantautor. Per escalfar motors han actuat els Bastoners de Vilanova del Vallès i un membre de maulets fa un parlament sobre la figura del filòleg Joan Coromines. Mentre dura el parlament es projecten una sèrie d'imatges que he preparat jo.

Acabat el concert, es presenta un individu de la SGAE que pretén cobrar una morterada de diners per haver organitzat el concert. L'actuació s'ha pogut fer perquè en Lluís Llach ha assumit part del risc i s'ha avingut a cobrar una part de la recaptació de les entrades. En canvi, això que pretén fer l'individu de la SAGE és robar directament. Li donem un grapat de bitllets i li recomanem que no ens torni a tocar els nassos.

Jo recordaré el concert per una anècdota post-actuacions. Està relacionada amb una suposada aposta que no es va produïr mai, els meus companys i amics, i una maquineta d'esquilar.

Abril 1999: Els companys de Maulets m'encarreguen el cartell de convocatòria de les diades del mes d'abril: Sant Jordi al Principat i el 25 d'abril a la Catalunya Sud. El lema és De Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó… un poble en marxa cap a la seva llibertat. Hi ha una foto amb sis joves que avancen decidits. Són sis companys i amics de Mataró: en Dani, la Cristina, l'Andreu, en Xevi, la Montserrat i l'Eloi.

El cartell fa 48 x 68 cm i l'impimim amb una falsa quadricromia de tres tintes (cian, magenta i groc), sense negre, per reduïr cotos de producció.

Serveix per convocar la mani del 23 d'abril a Barcelona i les manifestacions del 24 d'abril a Xàtiva (matí) i València (tarda). Al matí també hi ha un acte d'homenatge als maulets històrics davant el monument erigit en el seu honor.

9 de juliol 1999:  Amb motiu del Dia Internacional de l’alliberament Gai i Lesbià els Maulets de Mataró organitzem un sopar-tertúlia al Casal Independentista del carrer Nou. Hi assisteixen una trentena de persones, que segueixen atentament les intervencions d'un militant de Maulets i de l'Eugeni Rodríguez, portaveu del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC).

Amb l'Eugeni som molt bons amics des de l'època en que vam coincidir militant a Catalunya Lliure.

16, 17 i 18 de juliol:  Per tercer any consecutiu, muntem barraca i parada durant els tres dies que duraren les Fires Joves al passeig marítim de Mataró. Enguany les activitats consisteixen en representacions de teatre, concerts, xerrades, ...

Destaquen els concerts de Feliu Ventura, Insurrectes, Hemoroid... i al diumenge a la tarda convidem en Pepe Rei a fer una xerrada. El periodista basc ens presenta el nou projecte “Ardi Beltza”.

22 de juliol 1999: Apareixen pintades al local de la Comissió de la Festa Major i al Teatre Monumental denunciant el caràcter elitista del pregó de les Santes. És un primer avís del que pot passar si l'alcalde insisteix a fer el pregó a porta tancada.

Fins ara el pregó que dóna inici a la Festa Major de Mataró sempre s'ha fet en un acte públic des del balcó de l'Ajuntament. És un dels moments que serveix com a baròmetre per mesurar la popularitat (o no) de l'alcalde. En més d'una ocasió se l'ha xiulat com a protesta per la seva mala gestió. Aquest any el nostre alcalde Manuel Mas ha tingut l'ocurrència de fer en pregó en un acte a porta tancada dins el Teatre Monumental. Només s'hi podrà entrar amb invitació.

23 de juliol 1999: Avui me'n vaig a veure teatre a l'Hospitalet. Fa dies que tenim les entrades comprades i no les podem tornar. Me'n viag nostàlgic, pensant que em perdré la vivència directa d'un moment històric. Però he estat en els preparatius i els meus companys i companyes saben que hi sóc amb el cor.

Avui l'Ajuntament ha convocat un pregó de Festa Major elitista i a porta tancada al Teatre Monumental. Els Maulets ens concentrem davant la porta del teatre per denunciar l’actitud  de l’alcalde de voler organitzar un pregó reservat només a una determinada gent de la ciutat. L'actitud dels joves independentistes és ferma. Es planten davant la porta i bloquegen l'accés al recinte.

Els enfrontaments arriben quan intervé la Policia Local. Intenten trencar la barrera humana aplicant la força física. Hi ha moments de tensió. volen arencar la pancarta als joves que la sostenen. En els estira-i-arronsa un dels policies rellisca (ell sol) i amb la seva pròpia porra trenca (involuntàriament) el vidre de la porta principal del Teatre Monumental.