Batalletes de l'any 1993

El juez Carlos Bueren cita a declarar a cuatro militantes de Catalunya Lliure. El País, 3-1-1993 Diumenge 3 de gener: Tornem cap a la Catalunya continental després de la manifestació del 31 de desembre a Mallorca, capital de la Catalunya insular. Hem passat uns bons dies amb els companys i companyes independentistes de l'illa. A la porta d'accés a l'avió les hostesses reparteixen diaris a qui en demana. Jo els agafo tots. És una ocasió per llegir rotatius que no acostumo a comprar.

M'assec a l'avió i vaig fullejant El País. Els meus ulls no es creuen el que estic llegint a la pàgina 21: "El juez Carlos Bueren cita a declarar a cuatro militantes de Catalunya Lliure" amb el subtítol "Las comparecencias se producirán este mes". Continuo llegint l'entradeta: "El juez de la Audiencia Nacional Carlos Bueren citará a declarar este mes de enero a cuatro personas, todas ellas militantes de Catalunya Lliure, por su supuesta vinculación al grupo terrorista Terra Lliure, informaron fuentes de la fiscalía. Las cuatro personas son Joan Jubany, Joan Sànchez, Macià Manera y Vicent Hernández".

Estic flipant. Quan arribi a Mataró preguntaré al meu advocat, en Pep Manté, si he de fer alguna cosa o bé esperar esdeveniments. La cosa que tinc més clara és que de cap manera penso anar a declarar voluntariament a Madrid.

Estic tranquil pel que fa a la meva suposada implicació, però em neguiteja estar en el punt de mira de l'antic Tribunal de Orden Público. Sobretot després dels casos de tortures que hi ha hagut durant el 1992, els darrers patits per l'Agustí i en Gustau, tots dos companys de Catalunya Lliure.

Està clar que aquesta notícia és un "globus sonda" per veure com reacciona el personal. 

La notícia complerta del boletín oficial del Estado és aquesta:

Maig: L’assemblea de Maulets de Mataró comença a fer les seves reunions setmanals al Casal de Joventut, a la plaça del Parc (oficialment plaça d'Espanya).

Ens hem de reunir en aquest equipament municipal perquè amb l'abandó dels companys que se n'han anat a ERC ens hem quedat sense local propi. Fins llavors ens reuniem a la seu de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), al carrer Nou. 

Cartell: Contra Espanya i contra el feixisme, independència. Setembre 1993. Setembre 1993: Aquesta any en Fèlix Bella, autor de la imatge gràfica i de la majoria de cartells de Catalunya Lliure, va molt atabalat de feina. I quan el mestre no pot, s'hi posa l'aprenent.

Aqust any sóc jo qui "dissenya" el cartell de la Diada a nivell nacional. Ho faig amb una foto en blanc i negre que he portat a ampliar i tramar a Granollers. Com que ho imprimirem a dues tintes, faig un"fotolit" enganxant cinta adhesiva vermella (opaca a la llum dela càmera de fer planxes) sobre un astraló transparent. Tot a base de paciència i traça amb el cúter. Reconec que el disseny és molt més mediocre que els d'en Fèlix… però la feina artesanal que he fet té el seu mèrit.

El lema és prou clar: "Contra Espanya i contra el feixisme, independència!".

Manifestació de Maulets a Barcelona. 11 setembre 1993. Com acostumo a fer cada Onze de Setembre, avui he anat a Barcelona per participar en les convocatòries independentistes. 

Al migdia he anat a l'acte que Catalunya Lliure ha convocat amb el lema"Contra Espanya i contra el feixisme, independència!". L'hem fet al carrer d'Alí Bei, al costat del monument a Rafael de Casanova.

A la tarda participo a la manifestació en el bloc de Maulets, que es forma darrere la pancarta amb el lema "Per una Terra Lliure, combat el feixisme". 

5 d'octubre 1993: S'acosta el dia de la "Hispanidat" i és una de les festes que més ràbia ens fa. Aquest any proposarem a l'Ajuntament que canvïi els noms de carrers de Mataró que porten el nom de conquistadores, o sigui genocides, espanyols a Amèrica. Primer de tot cal preparar el material de la campanya.

De matinada sortim a passejar amb una llarga escala de fusta que costa un ou de traginar. El nostre objectiu són unes plaques de carrer, concretament les dedicades a Hernán Cortés, Méndez Núñez i Pizarro. N'hi ha que són difícils d'arrencar, i alguna s'esmicola en l'intent, però aconseguim com a mínim una placa sencera amb el nom de cada personatge.

Concentració davant la caserna de la Guàrdia Civil de Mataró. 12-10-1993. 12 d’octubre 1993: El dia de la Hispanidad hi ha festa grossa a la caserna de la Guàrdia Civil. És la seva patrona i els tricornis hi fan una missa i l'alcalde i els regidors no se la perden mai. És el moment que hem escollit per tornar-li les plaques de carrer que van desaparèixer fa uns dies. A l'alcalde Manuel Mas li vam demanar que les substituïs però no ens ha fet cap cas. Una vintena de persones, convocades per Maulets, ens hem concentrat davant la caserna de la Guàrdia Civil amb el lema Hispanitat és genocidi!.

Arriba el cotxe oficial de l'alcalde i en Manuel Mas en baixa per anar a missa. Davant la mirada atònita dels guàrdies civils, jo i dos companys més esmicolem les plaques de carrer als mateixos peus del sr. Mas, que corre cap a l'interior de la caserna.

13 d’octubre 1993: Els Maulets de Mataró emetem una nota de premsa on valorem la concentració d'ahir davant la caserna de la Guàrdia Civil de Mataró. En el comunicat denunciem que les forces d’ocupació van "reetenir" dues persones, una d’elles un periodista que cobria la informació.

Per la seva banda, la Policia d’ocupació espanyola redacta una “nota informativa” sobre la concentració davant la caserna dels seus col·legues de la Guàrdia Civil. En la nota policial diuen que «la citada acción por parte del grupo “Maulets” consiguió perturbar el normal desarrollo del acto que se estaba celebrando interviniendo el Sr. Alcalde para recriminar tal actitud». En una primera investigació, els serveis secrets de la policia espanyola identifiquen quatre persones com a participants en els fets, una de les quals no hi va tenir cap relació (ni tansols la coneixem, i per les dades de l’informe es dedueix que és un veí de la zona de la caserna).

14 d’octubre 1993: La caserna de la Guàrdia Civil de Mataró sol·licita al Govern Civil de Barcelona la iniciació d’un procediment sancionador contra vuit independentistes pels fets del 12 d’octubre . Els tricornis es basen en una nota informativa que van redactar els seus col·legues de la policia espanyola a Mataró. 

Sorteig de quintos de cervesa davant l'Ajuntament de Mataró. 18-11-1993.18 de novembre 1993: Avui es fa el sorteig de "quintos" (soldats de lleva) que hauran de fer la mili espanyola l'any que ve. A Mataró els Maulets sempre hem procurat fer accions públiques descarades i imaginatives. Aquest any se'ns ha acudit fer un sorteig de "quintos"… de cervesa com a alternativa al sorteig oficial de nois que seran obligats a fer de soldats a l'exèrcit d'ocupació.

Ho fem davant l'Ajuntament de Mataró perquè aquesta administració col·labora amb l'exèrcit espanyol tot facilitant el cens de joves en edat militar. Ja li hem demanat a l'alcalde que deixi de facilitar aquestes llistes a l'exèrcit, però pots imaginar-te que mai no ens ha acceptat aquesta demanda.

Proposta de procediment sancionador del Govern Civil de Barcelona. 4-12-1993. 4 de desembre 1993: El Govern Civil de Barcelona inicia un procediment sancionador contra vuit independentistes de Mataró, entre els quals em trobo jo, per la concentració del 12 d'octubre davant la caserna de la Guàrdia Civil.

Tenim el "privilegi" de ser els primers a qui  s’aplica l’article 23 de l’anomenada «Llei Corcuera» per un acte realitzat a la capital del Maresme.

El text de les acusacions no té pèrdua: «el día 12.10.93 al iniciase los actos oficiales de celebración de la Patrona del Cuerpo de la Guardia Civil en el Acuartelamiento de Mataró, se encontrava Vd. en la puerta principal de acceso al mismo en compañia de otros individuos intentando boicotear el normal desarrollo del acto, profiriendo gritos e insultos mientras se personaban en el lugar las distintas Autoridades asistentes al mismo.

Igualmente, durante la celebración de los actos oficiales en el interior del patio de la Casa Cuartel de la Guardia Civil Vd. permaneció en el exterior coreando slogans contrarios, tanto a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, como a la celebración de la Fiesta de la Hispanidad, y participó en la rotura de varias placas de vías públicas de esa localidad reivindicando su sustitución por otras pertenecientes a escritores catalanes.

En consecuencia, su comportamiento contribuyó a alterar el normal desarrollo de los actos que allí se estaban celebrando, originándose desórdenes graves en dicho lugar, causandose daños graves en bienes de uso público, y provocando con tal actitud reacciones en el público que podrían haber alterado la seguridad ciudadana». El text acaba dient que «cada una de las infracciones anteriormente tipificadas podrán ser corregidas con la siguiente sanción: Multa de 50.001 a 1 millón de Ptas».

Sí, sí, ho has llegit bé. Ens volen clavar una multa de fins a un milió de pessetes per haver anat a una concentració. 

Pàgina 1 de 2

Inicia
Anterior
1
< gener 1993 >
dl dt dc dj dv ds dg
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31