6 de gener 1991: Avui és festa, dia de Reis. La majoria de gent està entaulada en dinars familiars. Jo i un alttre company hem decidit sacrificar la migdiada per anar a preparar un material que necessitem per a una acció reivindicativa. Avui és un bon dia perquè hhi ha poc moviment de trànsit. Amb una Renault 4L resseguim l'autopista A-19 (la de Mataró a Barcelona) pel Camí del Mig, fins que arribem a uns centenars de metres del peatge principal. Deixem el cotxe en un lloc poc visible, agafem la caixa d'eines i caminem fins al costat de l'asfalt. L'enorme senyal de trànsit de "Peatge-peaje" és el nostre objectiu. Ostres, tu, de prop és molt més enorme del que sembla quan passes amb cotxe per l'autopista.
El gener publiquem el Catalliure número 7, on ja anunciem obertament que Catalunya Lliure es presentarà a les eleccions municipals a Mataró. Un altre tema calent és el de la nova autopista de peatge que volen construir entre Mataró i Tordera, a la qual ens oposem. L'any passat vaig rebre un bon cop de porra de la Guàrdia Civil en una manifestació a Mataró . Per a l'ocasió m'he currat una vinyeta amb en Juan Antonio Samaranch (l'amo de les autopistes de peatge), en Felipe Gonzàlez (president espanyol) i en Manuel Mas (alcalde de Mataró). Com que no sé dibuixar ni una o amb un canuto, ha estat una feina molt artesanal per fer un muntatge de porcs calcats amb paper vegetal d'un còmic de La revolta dels animals i fotos retallades de diaris i revistes. No és una gran obra d'art però ha sortit resultona.
9 de febrer: Una bona colla de militants i simpatitzants de Catalunya Lliure ens trobem al Foment Mataroní per debatre el programa electoral amb el qual ens volem presentar a les eleccions municipals a Mataró.
22 març 1991: La gent de l'esquerra independentista de Mataró hem decidit presentar-nos a les eleccions municipals del 1991. L'acte de presentació de la candidatura el fem al Casal de Joventut. El cap de llista serà en Toni Delgado, i jo el segon d'una candidatura de 27 persones. A l'actte públic hi intervenim nosaltres dos i també els membres de la candidatura Joan Cabot i Albert Vila.
Pocs dies abans hem anunciat als periodistes locals la nostra volountat de concórrer a les eleccions muncipals, en una roda de premsa al Casal Aliança, al carrer Bonaire.
El 27 d'abril Maulets ho organitzat una trobada de joves a Xàtiva (La Costera). L'eslògan és Contra Espanya, canya i festa. I tant que n'hiha, de festa! Durant la trobada es realitzen diverses activitats: visita al castell de Xàtiva, xerrades de formació, una conferència sobre l'avantprojecte de Constitució Catalana…
L'endemà, 28 d'abril, més d'un centenar de persones fem la manifesttació d'homenatge als Maulets. Després de recórrer els carrers de Xàtiva, hi ha parlaments davant al monòlit en honor als Maulets del 1705. Hi ha un parlament de l'Agustí Cerdà (de Catalunya Lliure) i jo hi intervinc en nom de l'organització de joves Maulets.
14 de maig 1991: Estem de campanya per les eleccions municipals del 26 de maig. És el primer cop que a Mataró s'hi presenta una candidatura obertament independentista: Catalunya Lliure. Un dels actes de la campanya és un debat de política juvenil al Foment Mataroní. M'hi toca anar a mi en nom de Catalunya Lliure i els altres contertullians són aquests: Ramon Roelas (CDS), Blai Serena (CiU), Teresa M. Petit (ERC), David Carretero (IC), Quico Garcia (PP), Ramon Bassas (PSC-PSOE), Ernesto del Rio (Propostes d’Esquerres) i Josep Lluís Freijo (Unió Verda).
7 de juliol 1991: Una colla de militants de Catalunya Lliure de Mataró decideixen abandonar l’organització per integrar-se al partit d’Àngel Colom. Ens deixen la majoria de companys de militància i amics.
Fins ara a Mataró funcionaven molt bé una assemblea de Catalunya Lliure amb una quinzena de militants i una assemblea de Maulets amb una alttra quinzena d'activistes. De tota aquesta gent en quedarem dos militants: en Xevi i jo.
La "fuga" mataronina de gent de l'esquerra independentista a ERC s'emmarca en una operació més àmplia que tindrà repercussió arreu dels Països Catalans. Se l'arriba a anomenar Operació Colom, ja que en sisales públicament es "penjarà la medalla" d'haver "desarticulat" Terra Lliure, tot fent la feina que hauría d'haver fet la Guàrdia Civil.