Estic estudiant BUP a l'institut Damià Campeny i és època de mobilitzacions estudiantils. Durant la segona quinzena de gener els estudiants dels instituts de batxillerat i formació professional de la comarca ens manifestem tot sovint pels carrers de ciutats viles. Les reivindicacions són la supressió de la selectivitat, la reducció de les taxes acadèmiques, l’ensenyament en català i l’augment de pressupostos per a l’ensenyament. Els nuclis dinamitzadors de les mobilitzacions els composem, en bona part, estudiants independentistes. És en aquestes mogudes que conec l'Albert, en Xevi, en Lluís, en Joan, en Jordi…

Fa temps que parlem de constituir una organització d'estudiants. Hem començat a fer reunions i ja tenim nom: ens farem dir la Coordinadora d'Estudiants Independentistes del Maresme (CEIM). En una reunió de dissabte, el 13 de febrer, discutim i aprovem el que serà la Declaració de Principis. A la majoria no se'ns haurien acudit tants formalismes, però l'Albert, que està militant al Moviment de Defensa de la Terra (MDT) ens ensenya a fer les coses ben fetes.

La Declaració de Principis que hem aprovat per a la CEIM tindrà quatre punts:

Una de les priemres coses que fem des de la CEIM és editar enganxines. Jo mateix faig la feina artesanal de composar els originals a base de Letraset, retalls de cartolina negra per fer fons en negatiu, reduccions i ampliacions del logo amb fotocopiadora… i la "imposició" dels originals en un full A4 que portem a fotocopiar a Biscòpia, la copisteria d'en Jaume Graupera.

Sembla que començo a sentir atracció pel món del grafisme. 

"Prou imposició de l'espanyol! Ensenyament ni espanyol ni en espanyol". Enganxina de la CEIM editada l'any 1987. 

11 setembre 1987: La policia antiavalots no ha deixat acabar la manifestació de la tarda de l'Onze de Setembre a Barcelona, ja que el Governador Civil espanyol, sr. Ferran Cardenal, l'havia declarat il·legal. Hi ha càrregues amb pilotes de goma i corredisses. Estic en un carrer estret i darrere meu veig venir una moto amb un "marró" conduïnt i un altre darrere amb la porra a la mà. Jo camino a poc a poc i crec que no tenen motiu per pegar-me, però de seguida sento com estomaquen un parell de noies que també caminaven darrere meu. Llavors començo a córrer.

Mentre els joves detinguts anem declarant davant el jutge de guàrdia, els nostres familiars redacten un manifest mentre es concentren a les portes dels jutjats. El manifest diu això:

13 setembre 1987: Tinc 16 anys, i m'assebento que amb aquesta edat ja et poden tancar a la garjola quan el jutge ordena que m'empresonin juntament amb tres dels 39 detinguts per haver participat a la manifestació de l'onze de setembre. Emmanillats de dos en dos, ens fiquen en un gran furgó policial, un Mercedes marró sense finestres. Quan la furgona surt del recinte dels jutjats sentim crits i aplaudiments, i de reguitzell veiem un munt de gent que està exigint la nostra llibertat. Tots quatre arrenquem a plorar de l'emoció de veure i sentir tanta gent que ens dóna suport.

Els meus companys de la CEIM, els CSPC i el MDT de Mataró organitzen un acte informatiu al Foment Mataroní per explicar la meva situació i de la resta de companys que som empresonats a La Trinitat.

A l'acte, que presenta en Juli Palou, hi parlen en Pep Manté, el meu advocat; en Joan Jubany, mon pare; i en Joan Cabot, company independentista detingut amb qui vaig conicidir als calabossos de la policia d'ocupació espanyola a Via Laietana el mateix dia que em van detenir a mi.

17 setembre 1987: Quan el meu advocat, en Pep Manté, em visita a la presó m'explica a través dels barrots i el vidre blindat que el darrer Ple de l'Ajuntament ha estat força mogut perquè s'hi ha demanat el meu alliberament. Suposo que és en aquest moment que l'alcalde Manuel Mas "em coneix", tot i que jo estic tancat a la presó i ell és al carrer tot explicant mentides podrides com ara que té fotos on surto jo tirant pedres i no-sé-que-més a la policia. És impossible que tingui fotos perquè, encara que hagués volgut, jo no hauria pogut tirar res a la policia ja que em van detenir abans que la gent comencés a respondre a les càrregues dels antiavalots.Jo no he pogut ser en aquest ple municipal, i em pensava que els companys i l'advocat m'ho han explicat per donar-me ànims, però després ho he pogut llegir als diaris.

Més d'un centenar de persones es manifesten davant la presó de La Trinitat per demanar la llibertat dels quatre empresonats de la Diada. Nosaltres encara estem aïllats al Mòdul d'Ingressos i ni tansols ens assabentem que a fora al carrer hi ha gent manifestant-se. Ens ho acabaran explicant els amics en les visites i ho podrem llegir als diaris al caps d'uns dies. A Arenys de Mar i Sant Just Desvern avui també s'hi han fet manifestacions de protesta.

D'altra banda, a Mataró es fan pintades i es pengen parncartes (com la de la foto a la plaça de Santa Anna) per la nostra llibertat.

Quan portem una setmana a la presó i els funcionaris intueixen que això es pot allargar, ens treuen del mòdul d'ingressos on hem estat aïllats de la resta de presos i ens ingressen a un mòdul amb presos comuns.

A la presó no hi ha secrets, i quan entrem al nostre nou allotjament hi ha un comitè de benvinguda. Un dels joves que ens esperen pregunta "Aqui hay uno de Mataró?". M'agafa per sorpresa i no sé si dir que sóc jo o callar. Per què ho deu preguntar? M'identifico i ell també es presenta. És l'Aguililla, del barri de Rocafonda. M'explica que és aquí per haver intentat atracar el Valvi del costat de casa ma mare, també molt a prop de casa d'ell.