Category: Uncategorised

Revivint el tren de l’exili

Tren de l'exili a l'estació de França de Barcelona. Avui dissabte 23 de maig he pujat al tren de l’exili. Un tren especial que ha fet el mateix recorregut que van traçar milers de persones l’any 1939, ara fa 70 anys.

Hem sortit al matí de l’estació de França de Barcelona i el tren ens ha deixat a l’andana de l’estació de Portbou. Des d’allà hem pujat caminant fins el Coll de Belitres, punt de pas de la frontera per als exilats que fugien de la repressió franquista i anaven a parar als camps de concentració com el d’Argelès, a la Catalunya Nord.A l'esquerra Cervera de la Marenda, al mig el coll de Belitres i a la dreta Portbou.

Dalt del coll hi ha hagut un emotiu acte amb el tendre testimoni de la Montserrat Julio, que va viure l’exili en primera persona quan era una nena, i els protocolaris discursos de les autoritats.

Viatgers del tren de l'exili a l'esttació de Portbou. Hi ha viatjat una nombrosa delegació mataronina, entre la qual hi havia els amics Pep Riera, Xevi Safont-tria (única autoritat de Mataró que hi ha participat) i Miquel Torner (ànima d’actes com aquest). Tot plegat organitzat pel Memorial Democràtic de la Generalitat de dalt.

He tingut ocasió d’estrènyer la mà al Conseller Joan Saura i al Secretari General Joan Boada. A tots dos els hi he pogut dir "els teus homes em van trencar aquest colze" mentre els hi tenia la mà agafada.

Vídeo de TV3 on es recull la pujada al tren de l’exili.

Un altre vídeo de TV3 on es recull el viatge.

Els equipaments són equipaments i els pisos són pisos

Audiència pública sobre habitatge dotacional a Mataró. Dilluns l’equip de govern de l’Ajuntament de Mataró ha convocat una "audiència pública" monogràfica sobre els "pisos dotacionals". Com acostuma a passar en aquesta mena d’actes, els que manen toquen el xiulet i omplen mitja sala de regidors i de militants del seu partit. I demembres d’entitats clientes de l’Ajuntament.

Veïns de Figuera Major demanen que en els terrenys qualificats com a equipament s’hi construeixin equipaments. El govern hi vol fer pisos i diu que els "pisos dotacionals" són un "equipament".

Jo he demanat la paraula per dir una cosa tan evident com que els pisos són pisos i els equipaments són equipaments. Els pisos són el lloc on viuen les persones. I els equipaments on les persones es relacionen i comparteixen serveis. Això dels "pisos dotacionals" com a equipament segur que deu ser legal, però èticament és una estafa.

A Mataró hi ha més de 40.000 habitatges, dels quals només 185 constitueixen el parc públic d’habitatge. He preguntat on és el 30% d’habitage protegit que hauria d’haver fet l’Ajuntament mentre va durar el festival de l’especulació immobiliària?

La Via Europa i el Camí de la Serra són els barris més planifacats de la història de Mataró. He preguntat a l’alcalde on són els equipaments d’aquesta zona?

He explicat que quan jo tenia cabells al cap a Mataró teniem 822 butaques de teatre per a 90.000 habitants. Tocava a 0,009 butaques de teatre per habitant. Ara, el 2009, continuem tenint 822 butaques de teatre, però per a 120.000 habitants. Toca a 0,006 butaques de teatre per habitant.

He demanat a l’alcalde que enlloc de fixar-se en la llei que permet construïr pisos enlloc d’equipaments es podrien haver fixat en una altra llei que permet qualificar qualsevol habitatge aïllat com a "dotacional". Així l’Ajuntament podria anar creant una xarxa d’habitatges dotacionals distrobuïda per tota la ciutat i no concentrada en uns pocs edificis.

L’alcalde m’ha respost que tot el que fan és legal, a la qual cosa he replicat que no ho dubto. Però penso que:

– Enlloc dedicar-se a recomptar quantes signatures vàlides han presentat els veïns per convocar una audiència pública haurien aprofitat millor el temps dialogant amb els veïns.

– Enlloc de fer els processos de "participació" als quals els obliga la llei, haurien de fer tots els processos necessaris per posar-se d’acord amb els veïns.

– El 30% d’habitatge protegit és el mínm al qual els obliga la llei. Enlloc de cenyir-se a aquest mínim, podrien fer tant habitatge protegit com volguéssin. El 30% no és un límit, és un mínim. Al País Basc, per exemple, el mínim obligatori és del 60 o el 70%. Però si volguéssin en podrien fer el 100% i seria tan legal com fer-ne el 30% mínim.

Lamento que el govern sempre recorri a la llei per posar límits a les demandes de la ciutadania. En canvi no tenen el mateix respecte a les normes i a la llei quan es tracta de fer de servents d’una multinacional de grans magatzems que paga els seus impostos a Madrid.

Això darrer sembla haver molestat a l’alcalde. Però no ha respost pas que el govern no ha actuat il·legalment sinó que de moment encara cap jutge ha emès una sentència.

Quan a Mataró plovien bombes

Bombardejos de l'aviació feixista sobre Mataró (1937-1939) Per coses del meu ofici i per motius familiars m’he trobat fent amb molt d’interès una petita aportació (de forma desinteressada) a l’exposició Quan povien bombes, que aquests dies es pot veure a la Bibloteca Pompeu Fabra de Mataró.

A partir de les precises indicacions de l’historiador mataroní Josep Xaubet hem situat sobre un planol carrerer de l’any 1931 el lloc exacte on van esclatar les bombes llançades sobre Mataró per l’aviació feixista entre els anys 1937 i 1939. Sobre el mapa també hi ha la única bateria antiaèria que defensava la ciutat, just al davant de la caserna militar que llavors hi havia al que ara és l’avinguda Jaume Recoder.

Sobre el mapa també hi ha alguns dels refugis antiaeris que es van construir, tot i que aquest és un aspecte poc estudiat i documentat a la nostra ciutat.

Per veure millor el mapa el pots descarregar en format PDF:

Mapa dels bombardejos sobre Mataró (1937-1939) Mapa dels bombardejos sobre Mataró (1937-1939) 443.40 Kb

David i Goliat, i la censura a l’estil Bassas

Paret plena de guixots abans de ser emblanquinada per la Plataforma Salvem Can Fàbregas. Les parets que envolten l’illa de Can Fàbregas fa una pila d’anys que estan brutes i plenes de guixots. Els seus propietaris mai n’havien tingut cura. Des de l’estiu passat també les estan enderrocant ara fan la funció de tanca d’obres.

Nens pintant el mural a favor de Can Fàbregas. En el Ple de l’Ajuntament del mes d’abril l’alcalde Joan Antoni Barón en persona va dir amb tota solemnitat que a Mataró es concedeix permís per a pintar murals a les entitats que ho sol·liciten. I això és el que havia fet la Plataforma Salvem Can Fàbregas el dia 27 de març: demanar permís per pintar un mural.

La Policia Local intervé durant la pintada del mural. El 3 d’abril vam emblanquinar la paret i l’endemà vam pintar de forma lúdica i festiva un mural reivindicatiu. Però algú des de la Casa Gran es va cuidar  d’enviar una patrulla de tres agents de la Policia Local a demanar permisos. No tenen feina més interessant a fer? Els vam ensenyar els papers i vam continuar pintant sense cap problema.

Mural de la plattaforma Salvem Can Fàbregas. El mural pintat el 4 d’abril diu Salvem Can Fàbregas al seu lloc i també Aquí hi ha lloc per a tot i per a tothom i just al costat Volem que Can Fàbregas es rehabiliti al seu lloc. Hi és des del 1879 i en volem gaudir tota la vida, i tot d’empremtes de nens i nenes que han pintat la seva mà a la paret.

Salvem Can Fàbregas al seu lloc. El 7 d’abril l’Ajuntament comunica que ajorna la concessió del permís a l’espera que l’entitat sol·licitant demani autorització al titular de la paret. [Però, qui és el propietari d’una paret d’un sector que es troba en procés de reparcel·laicó?]

Mural censurat per l'Ajuntament de Mataró El 25 d’abril, allà on hi havia el mural apareix la paret emblanquinada. Les pintades i guixots del costat continuen intactes. Només han emblanquinat els textos reivindicatius.

La CUP ha fet una pregunta al ple de l’Ajuntament (que pots llegir aquí sota) on es diu que aquesta actuació "fa pensar que el govern municipal actual posi més facilitats a qui fa pintades sense sol·licitar permís que no pas a qui s’identifica i intenta fer-ho correctament".

L’encarregat de respondre ha estat el regidor socialista Francesc Melero, que ha dit que no és l’Ajuntament qui ha tapat el mural sinó la "propietat actuant". Potser volia dir la "administració actuant" (o sigui PUMSA) o bé "qui està actuant com a propietat" (o sigui PUMSA). En qualsevol cas ha deixat ben clar que l’ordre de tapar el mural és responsabilitat directa del nebot dels propietaris que no havien emblanquinat mai la paret.

És l’estil del sr. Ramon Bassas. L’estil abusananos: censura política contra els adversaris i propaganda amb diners públics per a ell. No en té prou amb utilitzar tota la maquinària de propaganda de l’Ajuntament (Més Mataró a la porta de cada casa, mitjans de comunicació públics, cartells a cada cantonada…) que es dedica a tapar, a eliminar, la paraula escrita de qui defensa un projecte diferent del seu.

No en té prou que, a sobre, PUMSA es gastarà 9.600 euros en encarregar a Mataró Audiovisual un reportatge de vídeo i un de fotgràfic sobre el "projecte de trasllat". I això que a mi m’havien fotut crits precisament per fer-hi fotos. No té vergonya qui ha fet aquest encàrrec?

Em ve al cap aquella lluita d’en David contra en Goliat. No m’he llegit mai la novel·la on s’explica aquesta llegenda, però em sembla que el sr. Bassas és molt aficionat a aquest gènere. Com s’acabava la història?

Continue reading…

Crisi? Cooperativa!

L'empresa cooperativa redistribueix els beneficis de forma democràtica. Hi ha qui té la idea que una cooperativa de treball és una mena d’ONG o una colla de germanetes de la caritat. Mentida. Una cooperativa és una empresa que, com qualsevol altra, ha de procurar l’obtenció de beneficis. La diferència bàsica rau precisament en el destí dels beneficis. En altres tipus d’empreses els beneficis se’ls acostumen a endur els socis capitalistes. A les empreses cooperatives els beneficis es distribueixen democràticament entre els socis treballadors.

Precisament l’organització democràtica de les cooperatives de treball associat fa que els treballadors d’aquest tipus d’empreses siguem més entusiastes i ens enfrontem millor a les crisis i que, alhora, prioritzem la conservació de la feina més que qualsevol altra cosa.

Majoritariament, les cooperatives no tenim previst fer front a la crisi a base d’acomiadaments. El fet que les persones siguem sòcies i també treballem a l’empresa fa que tinguem com a eix d’actuació el treball per damunt del capital. La presa de decisions també és col·lectiva i acostumem a dur a la pràctica una autèntica flexibilitat laboral.

Jo ja fa catorze anys que vaig començar a impulsar la cooperativa Clic Traç, que ara ja formem mitja dotzena de socis i sòcies. També hi ha cooperatives de segon grau, com Coop57, que ofereix serveis financers a entitats de l’economia social. En som socis i hi treballem, però com que encara no existeix una banca ètica, encara treballem amb entitats bancàries "tradicionals". Recordo que quan vam obrir el primer compte corrent a l’entitat bancària ens miraven com a "bitxos raros". Ara recentment els socis hem anat al notari a signar una pòlissa de crèdit.  El notari també ens ha vist com a "bitxos raros". Ens ha dit: "Aneu-ho a celebrar amb un bon dinar, nois, perquè credits com el que acabeu de signar els bancs ara els concedeixen a molt poques empreses".

Per més informació pots adreçar-te a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya .

Pel preu d’un sopar, un pernil

Espatlla ibèrica de gla. Aquest dijous passat els nostres fills de 7 i 4 anys han anat de colònies amb l’escola. És aquell vespre de l’any que no pares de trobar-te pares i mares de l’escola dels teus fills. Te’n trobes a la porta d’un restaurant, llegint la carta de preus i fent aquella cara de "caram, si que surt car anar a sopar!". També en trobes alguns amb cara de despistats davant d’una persiana tancada o una paret tapiada mentre es diuen "però, aquí no hi havia un restaurant l’any passat?".

Amb la Carla hem fet quatre números mentalment i ens ha semblat que pels diners que ens gastariem sortint a sopar de resaurant… ens podriem endur a casa un pernil. Dit i fet. Ens hem comprat una espatlla. I per una mica més, posats a fer, ibèrica i de glà.

Per poc més del que et cobren per un sopar… soparem un grapat de dies a casa. I cada dia ens inflarem de pernil del bo (perquè ha sortit bo) fins a afartar-nos.

I a sobre ens sembla que ens hem estalviat quartos!

Batalletes del segle XXI

Atemptat nazi contra el Casal Fèlix Cucurull de Mataró (13-2-2000) Ara fa uns quants dies que no posava noves batalletes al bloc. Avui he encetat la pàgina de l’any 2000, amb la qual cosa entrem a les primeres batalletes del segle XXI. (Per cert, el segle XXI va començar el 2000 o el 2001?).

L’any 2000 és l’any que jo em vaig jubilar de Maulets. Vaig fer 30 anys i no és que jo deixés de ser jove per estar en una organització de joves… però n’hi havia de més joves que jo. De moment començo explicant d’on va sortir la idea de fer el calendari dels bisbats del Col·lectiu Visca la Terra, la moguda manifestació antifeixista de Premià de Mar i com en pocs dies vam celebrar el segon aniversari del Casal Fèlix Cucurull i ens hi van estar a punt de cremar vius tres companys (l’Eloi, la Cristina i l’Andreu).

L’últim sopar d’en Pellofa XXXI

Els darrers instants de vida d'en Pellofa XXXI. Amb els meus fills i la meva companya hem assistit a l’últim sopar d’en Pellofa XXXI, al Fossar Xic de Mataró. Enguany en Pellofa és un nen: un escolar. Tot menjant escudella se li ha colat un galet "per l’altre forat", s’ha ennuegat i… caput, s’ha mort. L’hem pogut retratar, encara viu, quan ja se l’enduien en una camilla. No ha arribat a la cantonada, el pobre. Demà anirem a l’enterament.

Nova edició digital de El Punt Aquest matí he anat a Barcelona a fer una entrevista de la qual he sortit content i animat. He comprat el diari El Punt per llegir alguna cosa al tren i he vist que avui ha estrenat una nova edició digital que inclou un "portal" per a cadascun dels municipis del Principat de Catalunya. Benvingut un nou mitjà digital, que de ben segur contribuïrà a enriquir la informació local de proximitat des de l’òptica catalana. Desitjo que ho faci, perquè realment, el panorama de la premsa a Mataró no és gaire engrescador. El periodisme crític pràcticament no existeix i el preiodisme d’investigació és cosa d’una altra galàxia.

Inturalable: una consellera regional atura la festa del Rei

El rei Pellofa s'ha hagut d'aTurar una hora al carrer per culpa d'un acte oficial a l'Ajuntament Avui és divendres de Carnestoltes. A Mataró el rei del Carnestoltes té nom propi: Pellofa. I té ritual propi: divendres després del Dijous Gras pren l’Ajuntament per regnar a la ciutat fins el Dimecres de Cendra.

A 2/4 de 9 del vespre estava anunciada la presa de possessió de la Casa Gran per part d’en Pellofa i el seu seguici. Els Botargues i la Momerota eren a punt d’encendre la pólvora per fer seu el carrer.

Hi hem anat amb els nostres fills amb ganes de festa carnavalesca. A l’escola als nens els hi han ensenyat que aquesta setmana mana el Rei del Carnestoltes. I a l’escola també han après que ningú mana més que un rei.

Però hem hagut d’estar una hora sencera de rellotge aTurats al carrer perquè una consellera del govern regional de la comunitat autònoma espanyola del Principat de Catalunya estava fent una visita a l’Ajuntament en un acte de nosequè dels advocats. I el domàs d’en Pellofa fora del balcó (no fos cas que les autoritats "de debò" s’ofenguéssin).

Nosaltres fins a 2/4 de 10 amb els nens al carrer. Esperant. Sense cap explicació oficial. Aturats, esperant que s’acabi l’acte oficial a l’Ajuntament. Els nens cantant "que comencin, que comencin…".

Els meus fills de 7 i 4 anys no han entès per què hi ha una senyora que mana més que el Rei. Una senyora que és capaç d’aTurar una hora l’aparició del Rei del Carnestoltes.

A l’Ajuntament no tenen calendaris? No sabien que avui és Carnestoltes?

Tot plegat, inTuralable!

L’empremta de la família Jubany a l’Antàrtida

Base Jubany a l'Antàrtida. Navegant per internet he conegut que al pol sud hi ha una base científica que porta el cognom de la meva família. A la Base Jubany s’hi ha construït la primera sala de cinema del continent Antàrtic. Les seves coordenades són 62º 14′ S – 58º 40′ W.

L’Estació Científica Teniente Jubany és una base permanent de l’Argentina a les illes Shetland del Sud. Fou fundada l’any 1982 sobre la base d’un refugi establert l’any 1953. La base va ser batejada amb el nom de l’aviador de l’exèrcit argentí José Jubany, mort en acte de servei en aquella zona el 14 de setembre del 1948.

Panoràmica de la Base Jubany, estació científica argentina a l'Antàrtida. Es tracta d’una base científica però hi treballa personal de l’exèrcit argentí.

Hi ha el mateix clima que a l’Antàrtida en general, potser una mica menys rigorós. Durant l’estiu la temperatura ronda entre els -2°C i 3°C, i durant l’hivern les temperatures mitjanes ronden els  -10°C i -20°C. L’any 2007 s’hi van mesurar -26°C.

El vent és moderat habitualment del NE amb medicions de fins a  125km/h, motiu pel qual la sensació tèrmica pot arribar fins els -50°C.

Més informació:

Article a la wikipedia 

Bloc de la base Jubany (sense manteniment).

Pàgina commemorativa del 50è aniversari de la base Jubany .

 

Sr. Bassas, cal ser tan barroer?

Ramon Bassas i Segura. Foto: capgròs.com. Demà dimarts 27 de gener l’equip de govern de Mataró (PSC-PSOE, ICV i ERC) donarà a conèixer el projecte d’enderroc, trasllat a un descampat i "emmagatzematge" de l’immoble catalogat de Can Fàbregas. El segon trasllat i reconstrucció a la vorera del davant sembla que no forma part del projecte. Si fos així, ens trobariem davant una estafa consistent a anomenar "trasllat" al que realment implicaria la "desaparició" d’aquest conjunt industrial protegit per la llei. Però  d’això ja en parlarem quan coneguem el projecte.

Hem estat anys i mesos esperant aquest "projecte" i ara el govern "posa la directa" de la manera més barroera i fa coincidir reunions. Demà es presenta el projecte als regidors en sessió matinal i al vespre en dues reunions convocades a la mateixa hora però en llocs diferents. Per una banda el Consell d’Administració de PUMSA i per l’altre al Consell Municipal de Patrimoni Arquitectònic, totes dues reunions a les 8 del vespre però una a l’Edifici de Vidre i l’altra a la Casa Gran.

Aquesta coincidència està feta amb tota la mala llet possible. El representant de la CUP als dos consells és la mateixa persona, l’Agàpit Borràs. Com que l’Agàpit encara no ha trobat la fórmula de l’omnipresència que li permeti ser a dos llocs al mateix temps, va escriure una instància al regidor d’Urbanisme, sr. Ramon Bassas, tot demanant-li que canviés l’hora del Consell d’Admiinistració de PUMSA per tal de poder exercir el seu dret a participar en els dos òrgans dels quals és membre.

Avui ha arribat la resposta de sr. Ramon Bassas: diu que mantindrà la coincidència d’horaris i diu al representant de la CUP que a la reunió de PUMSA només hi pot assistir ell però que al Consell de Patrimoni hi pot enviar un substitut. Maquiavel es queda curt al costat del nostre tinent d’alcalde.

Jo em pregunto: sr. Bassas, cal ser tan maquiavèlic i barroer?

A més de barroer, aquest regidor té el costum de negar les evidències. Avui ha fet declaracions a un mitjà local on té la barra de dir que la via del tren que travessaria una zona agrícola a nivell "no trinxarà les Cinc Sènies".

Escolti, sr. Bassas, si una via de tren no "trinxa" els llocs per on passa, perquè no la fan passar pel menjador de casa seva?