Navega per la categoria

Uncategorised

Regal d’aniversari

Web de l'Helena Jubany i Lorente Avui, 27 de febrer, la meva germana Helena hauria celebrat el seu 36è aniversari. L’hauriem celebrat junts o cadascú a casa seva. Fins i tot, potser jo m’hauria oblidat de felicitar-la (i no seria la primera vegada). Però no el podem celebrar. Ni junts ni separats. El 2 de desembre del 2001 van assassinar l’Helena. I en matar-la a ella, els assassins també van matar una mica de cadascuna de les persones que la vam estimar i que vam poder conviure amb ella.

Des del dia del crim no podem celebrar el seu aniversari. Ni junts ni separats. Però des de llavors, Helena, no ens oblidem mai del teu aniversari. I per això cada 27 de febrer neix el llibre de l’obra guanyadora del Premi Helena Jubany de l’edició anterior. Per mantenir viu el teu record i la teva passió per la literatura.

Tu no el visitaràs mai, Helena, però et vull fer un regal d’aniversari: el teu lloc web (www.helena.jubany.cat). Un portal on expliquem la teva vida, la teva incipient obra literària, la teva mort i el que fem per mantenir viva la teva memòria mitjançant l’Associació Cultural Helena Jubany i Lorente.

Una abraçada, Helena.

Compta comptes

Aquest dissabte la meva germana Helena celebraria el seu 36è aniversari si no l’haguéssin assassinat l’any 2001. Per mantenir viu el reu record i la seva passió per la literatura, la família i amics impulsem el Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats. Demà divendres, 26 de febrer, tindrem a les mans el llibre de l’obra guanyadora de la segona edició.

Compta comptes, l’obra amb la qual Joan-Lluís Moreno i Congost ha guanyat el II Premi Helena Jubany, sortirà editada i estarà disponible a les llibreries a partir del 26 de febrer del 2010. El primer acte de presentació pública serà a la llibreria Robafaves de Mataró i comptarà amb la presència de l’autor.

Continua llegint

En Pellofa XXXII s’ha mort. Visca en Pellofa XXXIII

Arribo a casa impactat després d’haver viscut en directe la mort d’en Pellofa XXXII. El rei del carnestoltes mataroní l’ha palmat sobtadament aquesta nit després de fer el seu últim sopar. M’he pogut retratar amb ell poc abans del seu final fatídic. És trist, però després del seu breu regnat cada any es repeteix la tragèdia mortal.

M’agrada viure el Carnestoltes. Aquest any, però, –el mateix Pellofa ho va dir quan va prendre el balcó de l’Ajuntament– “la realitat supera la ficció”. La política municipalés prou esperpèntica: tenim l’alcalde i el regidor d’Urbanisme (fa dos anys algú ja en feia mofa per carnaval) imputats judicialment per l’afer de Can Fàbregas.

Però en Pellofa encara no sabia que durant el seu regnat saltaria la notícia de la construcció d’un macrobordell a Mataró. Serà el segon prostíbul més gran d’Europa. Quan ho vaig saber em vaig pensar que era una carnestoltada més (tot i que el dia dels innocents és el mes de desembre). Però no. Es confirma que la realitat supera la ficció. La regidora del ram (del ram de les llicències d’activitat, vull dir), l’Alícia Romero (PSC) diu en el seu bloc que des del govern han donat la llicència perquè  l’ordenament jurídic “no ens el podem saltar quan nosaltres volem”. Li he recordat en un comentari que en l’afer de Can Fàbregas bé que s’estan saltant la llei a la seva conveniència. Estic d’acord amb l’Alícia que cal un debat a fons sobre el tema de la prostitució, però també estic d’acord amb en Xevi Safont-Tria (regidor de la CUP) quan diu que, en aquest cas, “la mida sí que importa”.

Però estavem parlant del Carnestoltes, oi?

Continua llegint

Beatifiquen un mossèn que especulava venent parcel·les al cel

Talment com si haguéssim retrocedit a l’Edat Mitjana, avui 23 de gener del 2010, les autoritats civils i les autoritats eclesiàstiques han presidit l’acte de beatificació d’un capellà, el dr. Samsó, a la basílica de Santa Maria de Mataró.

Aquesta coincidència del poder polític amb l’Església semblaria un fet arcaic propi de l’època medieval, però potser hi ha un fil conductor. La classe política actual està estretament vinculada a l’especulació urbanística (no cal posar exemples, oi?). I el beatificat també s’hi dedicava. Però el mossèn mataroní no requalificava terrenys sinó que venia parcel·les al cel a pams quadrats. Ens ho explica l’amic i company Miquel Torner, que cita les memòries de la Montserrat Julió.

Déu n’hi dó, amb els especuladors!

Paper estripat

La CUP lamenta el joc brut i la imprudència del govern municipal from Joan Jubany on Vimeo.

Un quart d’hora abans del Ple de l’Ajuntament de dijous, l’alcalde Joan Antoni Barón va informar als caps dels grups municipals que ell mateix i el regidor d’Urbanisme Ramon Bassas estan imputats per dos pressumptes delictes, juntament amb una advocada de de l’Ajuntament. En el mateix ple, el regidor de la CUP, el company Xevi Safont-Tria va insistir que és el govern municipal (PSC-ICV-ERC) qui ens ha portat a aquesta situació. Ens hi ha portat per la seva prepotència, barroeria i manca absoluta de diàleg.

En Xevi ha recordat que la tardor del 2007 el flamant regidor d’Urbanisme Ramon Bassas ens va convocar per explicar-nos que la "única" solució per resoldre el conflicte de Can Fàbregas era el "trasllat" de l’immoble catalogat per posar El Corte Inglés en el seu lloc. Ho anomenaven “alternativa al tractament que s’ha de donar a la nau catalogada de la fàbrica fàbregas i de Caralt”.

Continua llegint

Cadires buides: fracassa la falsa “participació ciutadana” oficial de l’Ajuntament de Mataró

120110_audienciapublica-250.jpg Avui l’Ajuntament de Mataró ha convocat l’Audiència Pública de debat dels pressupostos i del PAM 2010. És un dels "numerets" de falsa "participació ciutadana" que cada any organitza el govern "catalanista i d’esquerres" de la nostra ciutat. Se suposa que és el dia de l’any en què els ciutadans i ciutadanes poden dir la seva opinió. Opinió que consta en acta i punt. Res més.

Habitualment, mitja sala l’omplien polítics i tècnics de l’Ajuntament (que no sé què hi fan, si ells ja poden dir sempre la seva opinió i prendre decisions en nom de tota la ciutat), i l’altra meitat ciutadans i ciutadanes que majoritàriament volien fer arribar les seves queixes i reivindicacions al govern municipal. Les queixes quedaven apuntades a l’acta de la sessió i aquí s’acabava la "pantomima" participativa

Era un procés depreiment. Malgrat les múltiples queixes i revindicacions, sempre hi havia una resposta cofoia i autocomplaent de l’alcalde Joan Antoni Barón i dels membres del seu govern. Les queixes veïnals contrastaven amb un govern "perfecte" que mai reconeixia errors.

Aquest any el govern ha intentat no escoltar els greuges ciutadans i, unilaeralment, ha decidit canviar el format de l’audiència. Avui tenien previst dividir els assistents en sis "grups de teball". Doncs s’han quedat sols. Enguany, a la sala només hi havia els polítics de torn i els tècnics de la casa que hi acudeixen a cop de xiulet. De ciutadans potser n’hi havia tres o quatre (tres o quare, eh? No tres o quatre-cents ni tres o quatre mil!) dels 120.000 habitants que té Mataró. Al tripartit local no li ha quedat més remei que suspendre la nova fórmula dels "grups de debat".

L’alcalde s’ha vist obligar a reconèixer el fracàs del seu model de "participació" i ha obert un torn general de paraules. "Com cada any, farem torns de cinc preguntes i cinc respostes", ha dit. "Siguin ordenats i no s’apilonin", li faltava dir. Doncs bé, el resultat: una sola persona ha demanat la paraula. I l’ha utilitzat per preguntar al govern per què cap membre de la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró (FAVM) no ha assistit a la convocatòria. El regidor de Participació Ciutadana, Carlos Fernández, com si no fos consicent de la patacada, encara ha intentat justificar el seu fracassat "model participatiu". La FAVM ofereix una altra versió ben diferent.

Cal recordar que en el ple del mes d’octubre, la CUP va proposar una fórmula per enriquir la participació ciutadana en l’elaboració dels pressupostos municipals. I cal recordar que el govern (PSC-ICV-ERC) la va rebutjar amb els vots dels seus regidros. l cal recordar que  el hooligan Carlos Fernández (PSC), responsable de participació ciutadana, va a arribar a dir que el procés de participació anava bé i que no calen noves fórmules de participació, que si de cas ja hi ha eleccions cada quatre anys.

• El Punt: Els veïns de Mataró critiquen el canvi de format de l’audiència pública i anuncien que no hi aniran

Diuen que el xampany fresquet és més bo

Una ampolla de xampany a la nevera. Diuen que fresquet és més bo. Entre Nadal i Cap d’Any he posat una ampolla de xampany a la nevera perquè s’anés refrescant. Tenia el pressentiment que els Reis Mags de l’Orient deixarien un bon regal a la ciutadania de Mataró. Però enguany sembla que s’han avançat un parell de dies i el regal gros l’han dut a l’alcalde en persona.

Fa més de dos anys i mig vaig posar una altra ampolla de xampany a la nevera. Aquella era per celebrar que l’Ajuntament no podria enderrrocar Can Fàbregas. Me la vaig haver de beure amb discreció i a contracor perquè l’alternativa a l’enderroc va ser el trasllat. Una capgrossada enlloc de la sensata rehabilitaticó de la nau  al seu lloc, tot adaptant-la a nous usos.

Can Fàbregas hauria estat compatible amb qualsevol nou ús: El Corte Inglés, l’escola de música, l’estació central d’autobusos, les oficines municipals centralitzades, un parc públic… o qualsevol equipament contemporani. Ho hem dit des del primer dia als (ir)responsables del govern municipal. I els hi hem dit que si en parlavem segur que ens podriem entendre i posar-nos d’acord. No han volgut ni tansols asseure’s parlar… i hem hagut de recórrer a l’aparell judicial.

Jornada històrica de l’hoquei mataroní

Participants en la primera trobada d'exjugadors del Club Hoquei Mataró

Aquest dissabte, 19 de desembre, hem fet la primera trobada d’exjugadors del Club Hoquei Mataró. Ens hem tornat a calçar els patins i hem jugat uns partidets de "costellada". Ens hi hem trobat aquests: Pep Serra (55 anys), Nani Casas (47 anys), Jaume Ramos (47 anys, porter), Quim Soler (46 anys), Enric Parra (44 anys), Pep Bartrès (43 anys), Joan Huertos (41 anys), Pau Manté (40 anys), Jordi Masdeu (40 anys), Joan Jubany (39 anys), Ramon Bertran (37 anys), Josep Lladó (37 anys), Abel Estatuet (33 anys), Oriol Montserrat (33 anys), Bernat Mercader, Toni Alemany (31 anys), Xavier Pons (31 anys), Albert Larrea (30 anys), Josep Ma. Spa (29 anys), David Alemany (28 anys), Natàlia Puig (27 anys), Marta Bartrès (26 anys, portera), Jordi Mas (24 anys), Enric Jimenez (23 anys), Anaïs Ramírez. Com no podia ser d’altra manera, en Joan Pagès ha fet el paper d’entrenador.

Partidet de costellada durant la primera trobada d'exjugadors del Club Hoquei Mataró. Alguns encara estan en forma, però jo, per exemple, he hagut de demanar el canvi quan portava cinc o sis minuts jugant. Em faig vell, nois.

…i que bé que ens ho hem passat! La única víctima ha estat una dent d’un dels companys. La meitat s’ha quedat a la boca i l’altra meitat ha anat a petar a la pista a causa d’un impacte de pilota directe als morros.

Un agraïment especial a l’Albert Larrea per haver convocat i coordinat tota la moguda.

Era l’aperitiu

Però tot plegat era l’aperitiu de l’apoteòsic partit de competició europea entre el CH Mataró i el Follonica italià: David contra Goliat.

El Mataró enguany ha baixat de categoria i la majoria de jugadors que havia fitxat han marxat a altres equips de la màxima categoria. Han quedat els que no cobren, els que juguen perquè ells volen fer-ho.

El Follonica és el vigent campió europeu, ara mateix és segon a la lliga italiana, i compta amb fitxatges de luxe dintre la seva squadra.

Comença el partit i al cap de 30 segons marquen els italians. Si acabem perdent per pocs gols podrem estar contents, penso. La primera part he vist uns nanos (bons nanos i bons jugadors, però nanos) aguantant el tipus davant d’uns senyors que estaven treballant (professionals, professionals). De mica en mica, però, els mataronins han anat guanyant confiança i abans d’arribar al descans ja estaven plantant cara els italians.

Segona part. El Mataró empata. Això no fa cap gràcia als del Follonica. Penal contra l’equip local: el nostre porter atura i no poden marcar. Els "nanos" marquen el segon gol i s’avancen en el marcador. Van guanyant confiança i ja s’enfronen de tu a tu amb els professionals. Cau el tercer gol i… quan falten dos segons per acabar el partit arriba el 4 a 1. L’Eric Florenza i l’Adam Puig han fet dos gols cadascun. Apoteòsic! Històric!

Vols veure’m patinar? (trobada d’exjugadors del Club Hoquei Mataró)

Equip infantil del Club Hoquei Mataró. Temporada 1985. Aquest dissabte, 19 de desembre del 2009, es farà la primera trobada d’exjugadors del Club Hoquei Mataró.

Als (ara ganàpies) que hem passat per l’equip ens deixaran tornar a posar els patins i agafar l’stick per jugar un parell d’hores (de 2/4 de 6 de la tarda a 2/4 de 8 del vespre) al pavelló de Cirera (avinguda del Corregiment de Mataró).

Jo havia jugat al Mataró les temporades 1984-85, 1985-86 i 1986-87. A la foto, treta del llibre 50 anys d’hoquei Mataró (d’en Rafa Navarro i en Josep Ma. Spà) l’equip infantil en el qual vaig jugar. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Rovira, Perajoan, Vilana, Ortner, Lladó, González, l’entrenador Salvador Garcia, Jiménez, Jubany (o sigui, jo), Parera i Montserrat. La veritat és que l’equip de la meva quinta no erem pas dels que en sabien més. De fet, la nostra aspiració era quedar penúltims a la lliga.

Pot ser molt divertit… Veurem com reacciona el cos en tornar a lliscar sobre patins després de tants anys… Espero que ningú prengui mal.