Category: Notes

Vols veure’m patinar? (trobada d’exjugadors del Club Hoquei Mataró)

Equip infantil del Club Hoquei Mataró. Temporada 1985. Aquest dissabte, 19 de desembre del 2009, es farà la primera trobada d’exjugadors del Club Hoquei Mataró.

Als (ara ganàpies) que hem passat per l’equip ens deixaran tornar a posar els patins i agafar l’stick per jugar un parell d’hores (de 2/4 de 6 de la tarda a 2/4 de 8 del vespre) al pavelló de Cirera (avinguda del Corregiment de Mataró).

Jo havia jugat al Mataró les temporades 1984-85, 1985-86 i 1986-87. A la foto, treta del llibre 50 anys d’hoquei Mataró (d’en Rafa Navarro i en Josep Ma. Spà) l’equip infantil en el qual vaig jugar. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Rovira, Perajoan, Vilana, Ortner, Lladó, González, l’entrenador Salvador Garcia, Jiménez, Jubany (o sigui, jo), Parera i Montserrat. La veritat és que l’equip de la meva quinta no erem pas dels que en sabien més. De fet, la nostra aspiració era quedar penúltims a la lliga.

Pot ser molt divertit… Veurem com reacciona el cos en tornar a lliscar sobre patins després de tants anys… Espero que ningú prengui mal.

 

“Helena Jubany: jugar a matar”, el documental

 
 
 

Helena Jubany: jugar a matar (Cuatro TV) from Joan Jubany on Vimeo.

Reportatge del programa Cuarto Milenio (Cuatro televisió) sobre l’assassinat de l’Helena Jubany i Lorente. El crim es va cometre a Sabadell el 2 de desembre del 2001.

Cuarto Milenio fa una recreació de l’assassinat, amb entrevistes a Joan Jubany i Itxart (pare de l’Helena), Joan Jubany i Lorente (germà de l’Helena), Pep Andreu (de Televisió de Mataró), Núria Ribas i Cati Solà (de la Biblioteca de Sentmenat), Pep Duran (de la llibreria Robafaves) i Maria Antònia Cabestany (del centre cívic Àgora de Sabadell).

Francisco Pérez Abellán, Ángel Kolodro i Juan Rada fan una tertúlia conduïda per Iker Jiménez.

El documental és obra del periodista Paco Pérez Caballero i el seu equip.

Quan en Paco i el seu equip van contactar amb nosaltres, no ens feia gaire gràcia la mena de programa dins el qual es volia parlar de l’Helena, però ens va semblar que estaria bé que se’n parlés, malgrat els nostres dubtes. En Paco ens va avisar del dia que s’emetria el documental i ens deia que l’havien treballat “con cariño”. Sincerament, no he teniem del tot clar. Però, també sincerament, em sembla que n’han fet un molt bon tractament, que és d’agraïr.

Només hi ha una petita errada de traducció (és un programa fet en espanyol i emès a l’estat espanyol) quan tradueixen “truc” com a “truco”, quan en català un “truc” és una trucada de telèfon o a la porta de casa.

L’assassinat de l’Helena Jubany, aquest diumenge a la tele

Cuarto Milenio parlarà de l'assassinat de l'Helena Jubany.Diumenge 22 de novembre, a 3/4 de 12 de la nit, el programa Cuarto Milenio del canal de televisió Cuatro emetrà un reportatge sobre l’assassinat de la meva germana Helena Jubany. Al web d’aquest programa ho anuncien així:

Helena Jubany: Jugar a matar: Uno de los sucesos más extraños y enigmáticos de la crónica negra de nuestro país. El 2 de diciembre de 2001, una joven bibliotecaria se arroja desde una azotea. Todo parece indicar que se trata de un suicidio, sin embargo la policía, tras varios interrogatorios, y la aparición de unos enigmáticos anónimos que Helena había recibido llega a la conclusión de que la joven ha sido víctima de un macabro juego. Los periodistas Juan Rada, Francisco Pérez Abellán y Ángel Kolodro darán las claves de un caso que a día de hoy sigue sin resolverse plenamente.

Quan els de Cuatro es van posar en contacte amb el meu pare i amb mi per fer el reportatge, nosaltres no les teníem totes. Vam dubtar. Jo no he vist mai aquest programa i me l’imagino tremendista. No sabem si ens agradarà el documental que emetran en aquest programa de misteri, però vam psensar que el sol fet que se’n parli pot ser més positiu que no pas el silenci i la paràlisi judicial i policial que han deixat arxivat aquest assassinat sense resoldre.

El 2 de desembre lliurarem el II Premi Helena Jubany

El 2 de desembre acte públic de lliurament del II Premi Helena Jubany El proper dimecres 2 de desembre de 2009 l’Associació Helena Jubany i Lorente , impulsada per amics i familiars de l’Helena, convoca un acte públic on es donarà a conèixer l’obra guanyadora del II Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats.

ACTE PÚBLIC

Dimecres, 2 de desembre de 2009
a les 8 del vespre
a la sala d’actes de Can Palauet
[Plaça de l’Ajuntament – Mataró]

T’hi espero.


Organitza: Associació Helena Jubany i Lorente

Agraïm la col·laboració: Llibreria Robafaves | Biblioteca Frederic Alfonso i Orfila (Sentmenat) | Tantàgora serveis culturals.

I el suport que hi dónen: Ajuntament de Mataró – Institut Municipal d’Acció Cultural | Caixa Laietana

Concentració contra el “trasllat” de Can Fàbregas

Ni un cèntim per un trasllat inútil. Concentració contra el La Plataforma Salvem Can Fàbregas convoca una concentració-cassolada per manifestar el nostre rebuig al "trasllat" de la nau catalogada.

Us adjunto el cartell en format JPG i us demano que hi assistiu i que en feu la màxima difusió possible.

NI UN CÈNTIM PER UN TRASLLAT INÚTIL

CONCENTRACIÓ
Dissabte, 14 de novembre del 2009
a les 11 del matí
a Can Fàbregas
[carrer Biada, 15 – Mataró]

Vine amb una cassola a manifestar el teu rebuig a un trasllat que no vol ningú.

Malgrat que el cas es troba pendent de diverses sentències judicials, l’equip de govern municipal (PSC-ICV-ERC) tira pel dret a base de fets consumats i divendres els operaris ja van començar a endur-se els primers panys de paret de Can Fàbregas. Aquesta política de fets consumats pot tenri conseqüències molt greus per a tota la ciutat de Mataró.

Fins ara, han fallat tots els mecanismes de control (municipals i a la Generalitat) davant el cúmul d’irregularitats i il·legalitats que acumula aquest afer. Si la Justícia és justa… el cas Can Fàbregas superarà damb escreix el cas Pretòria. Els responsables ja s’ho trobaran…

L'”operació Pretòria” passa de llarg de Mataró

Emili Zegrí, advocat de Josep Singla i de Ramon BassasEls tricornis pretorians a la recerca de polítics corruptes i empresaris especuladors han passat molt a prop de Mataró, bonica ciutat mediterrània situada entre Santa Coloma de Gramenet i Sant Andreu de Llavaneres. Aquest cop sembla que han passat de llarg. I algú deu haver sospirat alleugerit.

Un dels vuit detinguts en l’operació Pretòria és l’empresari Josep Singla, president de Proinosa. Ha aconseguit nombrosos projectes d’obra pública en diferents ajuntaments.

A Mataró, per exemple, l’any 2007 Proinosa, juntament amb Tau Icesa i Suris funden Cora Terra, una nova empresa per operar conjuntament en el sector de la gestió de residus. El primer contracte de la nova companyia és l’ampliació i gestió per un periode de quinze anys de la incineradora de Mataró. L’obra, iniciada el novembre del 2008, sota el mandat de l’alcalde Joan Antoni Barón, té un cost previst de 80 milions d’euros. La CUP de Mataró som l’únic grup municipal de l’Ajuntament que ens hem posicionat contra l’ampliació de la incineradora i a favor del seu desmantellament .

Gràcies a la detenció de l’empresari Josep Singla he conegut la cara de l’Emilio Zegrí (imatges de TV3). Casualment és  l’advocat que va contractar en Ramon Bassas quan es va assabentar que el fiscal de delictes urbanístics l’està investigant per l’afer de Can Fàbregas. N’he parlat fa pocs dies aquí.  No acabo d’entendre per quin motiu el nostre regidor d’Urbanisme va buscar precisament aquest advocat (i li va avançar 10.000 euros de diner públic), tot i tenir pagat i a la seva disposició l’habitual bufet d’advocats de l’Ajuntament. El sr. Bassas és "diferent" de la resta de personal de l’Ajuntament? O allò "diferent" són els pressumptes delictes que li estan investigant?

D’altra banda, el mateix Ramon Bassas es renta les mans de la seva relació amb un altre dels detinguts: l’exdiputat del PSC Luís García Sáez. Qui és Luigi?, es pregunta el nostre regidor d’Urbanisme mentre dóna lliçons dient que cal situar-se ben lluny d’"aquesta mena de personatges".

Sembla, però, que en Luigi no és un desconegut per als socialistes mataronins. Segons explica el diari ABC, l’exdiputat del PSC ja va ser acusat d’estafa a finals dels anys noranta. "Entre els imputats hi havia, a més de Luis García, qui fou advocat de l’empresa constructora AGT, Ramón Gallardo, així com  (…) els llavors alcaldes socialistes de Mataró i Olesa de Montserrat, Manel Mas i Enric Termens, respectivament (…)". Ho corrobora el diari El País el desembre del 1999: "El titular del jutjat d’instrucció número 14 de Barcelona, Adolfo Fernández Oubiña, interrogarà (…) com a inculpats el president de la Societat PUMSA (Promocions Urbanístiiques de Mataró S. A.) i exregidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Mataró, Salvador Milà Solsona (IC), al gerent de la societat municipal Cesar Rodríguez Fernández (…). Els noms dels tres nous imputats van ser facilitats abans d’ahir al jutge pels alcaldes de Mataró i d’Olesa, els socialistes Manel Mas i Enric Termens, que van declarar igualment com a imputats en aquesta causa".

Un vídeo ecologista crea controvèrsia als EUA

[youtube:http://www.youtube.com/watch?v=-mxDPhVc9iM]

El Fons Mundial de la Natura (WWF) s’ha vist obligat a negar l’autoria d’un vídeo publicitari que té per objectiu sensibilitzar sobre la protecció del medi ambient. El clip és una ficció publicitària que compara els atacs de l’11-S a les Torres Bessones amb els desastres naturals i les agressions de la humanitat al medi ambient. Ha creat molta controvèrsia als EUA i per això l’entitat ecologista se n’ha desmarcat i assenyalant que es tracta d’una campanya no autoritzada, tot i que a la part superior dreta es pot veure el logotip de l’organització, un gran ós panda.

El text de l’anunci compara els atacs de l’11-S amb un tsunami en recalcar que un fenomen natural d’aquestes característiques mata cent vegades més que un atac com el que va patir Nova York l’any 2001. “El planeta és brutalment poderós. Respecta’l. Protegeix-lo”, diu la publicitat.

Probablement, Gervasio Sánchez mai més no rebrà cap premi a Espanya

Fotografia de Gervasio Sánchez premiada Discurs pronunciat per en Gervasio Sánchez (periodista i fotògraf) durant el lliurament dels premis Ortega y Gasset el 7 de maig, que també pots llegir i veure’n fotos aquí. La foto premiada forma part del projecte Vides minades .

A l’acte hi eren presents la Vicepresidenta del Govern espanyol, diverses ministres i ministres espanyols, exministroes del Partido Popular, la Presidenta de la Comunidad de Madrid, l’Alcalde de Madrid, el President del Senado espanyol i centenars de persones.

Probablement, aquest fotògraf i periodista no tornarà a veure mai més cap treball seu premiat a Espanya.

"Estimados miembros del jurado, señoras y señores:

Es para mí un gran honor recibir el Premio Ortega y Gasset de Fotografía convocado por El País, diario donde publiqué mis fotos iniciáticas de América Latina en la década de los ochenta y mis mejores trabajos realizados en diferentes conflictos del mundo durante la década de los noventa, muy especialmente las fotografías que tomé durante el cerco de Sarajevo. ….

Continue reading…

El fiscal investiga l’afer Can Fàbregas

Obres d'esquarterament de Can Fàbregas avui (20 de novembre del 2009). Llegeixo al diari El Punt que la fiscalia investiga si hi ha indicis d’il·legalitat en el trasllat de Can Fàbregas per fer-hi El Corte Inglés. La notícia explica que "Una de les trames que més ha cridat l’atenció a Pelegrí, a banda del fet que s’hagi reduït la catalogació d’un edifici que tenia la protecció màxima a conveniència, és la vinculació familiar entre l’actual regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas, i els antics propietaris de Can Fàbregas, ja que un dels administradors i un dels socis accionistes de l’empresa Naves Biada, que fins a l’any 2007 posseïa la finca on hi ha la nau, són oncles de Bassas. L’escàndol, pel qual es va arribar fins i tot a demanar la dimissió del regidor, es va tancar ràpidament amb un informe de secretaria i l’excusa de Bassas, que va dir que només feia uns mesos que ho havia sabut i per casualitat." Llavros explicar l’espectacular augment de preu de la finca.

De fet, ja ens n’avisava el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Mataró quan en el seu bloc escrivia sobre Can Fàbregas:  "Un dia en faré un llibre, de les divertides i de les interessants, també, però, com va fer Fabian Estapé amb les memòries, primer el faré llegir als meus advocats".

El que té conya és el polític investigat per la Fiscalia de delictes urbanístics pagui els seus advocats (d’entrada 10.000 euros com a provisió de fons ) amb els diners de totes les mataronines i mataronins. Però el que em resulta escandalós és que l’Ajuntament ja té contractat un bufet d’advocats extern (a la Plaça de les Tereses de Mataró) per assumir la defensa dels treballadors de la Casa Gran, però… el nostre regidor d’Urbanisme s’ha fet contractar per al seu cas un prestigiós bufet de Barcelona especialitzat en dret penal i criminal. No és prou bo l’advocat que ja tenim contractat?

Darrerament hem conegut una sentència judicial que condemnaria l’alcalde Joan Antoni Baron a pagar una multa de la seva butxaca si no fa retirar una antena il·legal. La política del nostre Ajuntament amb les antenes de telefonia instal·lades de forma il·legal ha estat la següent:

1. L’operadora instal·la una antena "per la patilla".
2. Veïns denuncien el fet davant l’Ajuntament.
3. L’Ajuntament demana la llicència a l’operadora.
4. Com que no hi ha llicència, l’Ajuntament li obre un expedient sancionador.
5. L’operadora presenta un recurs.
6. L’Ajuntament no clausura l’antena il·legal perquè "hi ha un recurs pendent de resolució".

Amb el cas de Can Fàbregas, en canvi, la política seguida és lleugerament diferent:

1. L’Ajuntament aprova un projecte de "trasllat" que viola la normativa legal.
2. La Plataforma Salvem Can Fàbregas i la CUP presenten recursos contra el projecte.
3. L’Ajuntament denega els recursos de forma unilateral i tira pel dret amb l’esquarterament de la nau.
4. La Plataforma Salvem Can Fàbregas i la CUP porten el cas als tribunals.
5. L’Ajuntament tira pel dret amb les obres, malgrat els contenciosos-administratius interposats.

Què s’amaga darrere aquestes dues vares de mesurar els bufets d’advocats i els recursos i contenciosos als tribunals?

Televisió de Mataró, “TeleBarón” i les fabuloses Tortugues Ninja

Televisió de Mataró, TeleBarón i les fabuloses Tortugues Ninja L’alcalde Joan Antoni Barón i el director de Televisió de Mataró (TVM) Jaume Puig han anunciat l’inici del procés de fusió de TVM i Maresme Digital Televisió (MDTV). En roda de premsa s’ha presentat com una fusió dels dos canals. Però gent que ho ha viscut per dintre com en Toni Veas n’estan decebuts, i l’Oriol Burgada es manifesta entristit i parla directament de matrimoni de conveniència i d’absorció.

Crear MDTV va ser un error

Des del primer dia que em vaig incorporar al Consell d’Administració de Mataró Audiovisual he denunciat frontalment l’error del govern municipal (PSC-ICV-ERC) de crear MDTV (TeleBarón) quan a Mataró ja teniem una televisió (TVM), amb vocació de servei públic. Sempre he plantejat que caldria haver concentrat els esforços en trobar una fórmula mixta entre TVM i l’administració pública. L’alcalde i els representants del govern em rebatien que això legalment no era possible, ja que la llei fa incompatibles els canals públics amb els canals privats. I TVM legalment és considerada un canal privat tot i que darrere hi ha una contrastada vocació de servei públic i una associació sense ànim de lucre. El govern va voler tirar pel dret i ser els primers en apllicar la nova llei. Una llei feta des de despatxos allunyats que ignorava experiències com la degana de les televisions locals. Collons! Doncs si la llei està mal feta, lluitem per canviar-la enlloc de ser els primers de sotmetre’ns als seus límits, no? Un altre històric de TVM, en Pere Pascual, parla sense embuts de la tossuderia del govern: "la decisió [de crear MDTV], va ser absolutament política en aquest afany de sempre del Govern de ciutat de dominar la informació".

Caldria haver cercat una fórmula mixta que permetés fer compatible TVM amb la voluntat de tenir un canal públic de televisió.

MDTV ha fracassat

L’oposició convergent parla del fracàs de MDTV, mentre l’home fort del PSC es mostra cofoi (els "socialistes" sempre ho fan tot bé i mai no s’equivoquen). Aquí no hi ha gaire discusió: Televisió de Mataró té 24.000 teleespectadors mentre Maresme Digital Televisó en suma només 6.000. Estic d’acord amb en Jordi Suriñach quan diu que "el Regidor Carles Fernández hauria de dimitir, com a regidor de comunicació del govern i  per tant   responsable actual de tota aquesta  enorme  pèrdua de temps i diners públics que ha suposat les emissions de Maresme Digital TV i que ara acaba amb l’absorció de la gent que fa més de  vint-i-cinc anys que fa Televisió de Mataró".

Si fem números veurem que la migrada audiència de "TeleBarón" ha sortit caríssima a les butxaques dels contribuents.

TVM és el bon model

El model televisiu de TVM és el bo, i les xifres d’audiència ho demostren. És la tele que la gent vol veure: participativa i informativament independent. Amb en Bis Lligonya n’haviem parlat de tant en tant, tant en públc com en privat. La popular TVM central’actualitat informativa en Mataró (70% dels continguts)sense deixar de banda la comarca del Maresme (30% dels continguts). Qualsevol ciutadà de Mataró s’ha vist algun cop sortint a la tele. En canvi, l’oficialitsa MDTV és conegut popularment com a TeleBarón.

El que funciona és la tele popular, participativa i informativament independent.

Esguerraran el bon model?

Amb les converses sobre la "fusió" s’obren interrogants. A mi el que més em preocupa és el del model. Malgrat que l’alcalde Joan Antoni Barón asseguri que en tots dos canals hi havia "la mateixa independència informativa", és evident que a MDTV hi ha hagut una figura que a TVM no hi era: la Cap de Continguts. Un càrrec fet a mida per a una persona membre de la la Plataforma Alcalde Barón. L’alcalde Barón em deia a la darrera reunió del Consell d’Administració que ell mai ha agafat el telèfon per donar instruccions a cap periodista. I m’ho crec. Jo mai he dit, ni insinuat, ni tansols pensat que això hagi passat, tal com verifica la periodista Eli Solsona. No cal agafar cap telèfon si hi ha la figura de Cap de Continguts que supervisa la feina dels professionals. Realment cal aquest càrrec? En Ramon Bassas (PSC) ha corregut a donar la raó a l’Eli. Però en Bassas no és precisament la persona més indicada per a fer-ho, perquè ell sí que ha despenjat el telèfon en algunes ocasions per fet trucades que vulneren la llei de protecció de dades.

Des de la CUP, doncs, vetllarem per la independència informativa del nou canal fruit de la "fusió". Intentarem que no es reprodueixi la figura de la Cap de Continguts.

Els treballadors i les fabuloses Tortugues Ninja

En el ple del mes d’octubre la CUP i la resta de grups de l’oposició vam fer preguntes a l’alcalde. Tot parlant dels llocs de treball que es perdran amb la fusió, en Joan Antoni Barón va deixar anar que "si fos pel representant de la CUP al Consell d’Administració de Mataró Audiovisual [o sigui jo], fins i tot les Tortugues Ninja estarien en plantilla". Era la seva particular manera de retreure la defensa que sempre he fet dels drets dels treballadors dels mitjans públics de comunicació. Tal com apunta el company Juli Cuéllar, "en els temps de crisi que corren, el nostre alcalde, presumptament socialista, no té cap decòrum i critica públicament el dret dels treballadors/es a tenir una feina estable".

Hem defensat que els treballadors dels mitjans públics han de tenir contractes estables. En qualsevol bon mitjà públic els informatius són "marca de la casa" i els professionals estan en plantilla. Sean capaços de dur-ho a la pràctica en el nou canal?

Mataró: 15a Botifarrada a la Hispanitat

15a botifarrada a la Hispanitat Diumenge, 11 d’octubre, els Maulets de Mataró organitzen la quinzena (15) Botifarrada a la Hispanitat. El 1995 els Maulets de llavors vam convocar la primera, tips de rebre i ser detinguts pel sol fet de denunciar que hispanitat és genocidi.

La Botifarrada a la Hispanitat és un acte profundament arrelat al calendari festivo-reivindicatiu de Mataró. Arrelada malgrat alguns intents de prohibir-la des del poder. Qui la coneix sap que, al costat de la vessant reivindicativa hi trobarà música i festa de qualitat. Les diverses tongades de joves Maulets han sapigut mantenir el llistó ben alt.

Jo em moro de ganes de tornar a desbocar-me amb la ballaruca d’en Miquel del Roig, a qui vaig descobrir ara fa un any i mig a Arenys de Mar.

A nivell de disseny gràfic, vaig començar fent els cartells jo i ara l’Andreu els continua millorant amb escreix. 

Si t’hi acostes em trobaràs a la cuina fent botifarres. La gent de la CUP tirem un cop de mà als nostres joves tot fent de cuiners. Ens hi trobarem?

Diumenge, 11 d’octubre
a partir de les 8 del vespre
a la plaça de l’Ajuntament
Mataró