Navega per la categoria

Política Mataró

Mataró Viu comença a caminar

Acte de presentació de Mataró Viu Dimecres 14 s’ha presentat en societat Mataró Viu , una plataforma impulsada per gent de diverses procedències que dóna suport a la Candidatura d’Unitat Popular a les eleccions del mes de maig. Ha estat el seu primer acte públic de Mataró Viu, i ha fet patxoca veure com s’anava trobant gent molt diversa a les portes del centre cívic del Pla d’en Boet. Gent per qui tinc molta admiració, i que fins ara sempre havia vist com "els grans", s’anaven aplegant per venir a donar suport a la CUP. N’hi ha hagut un parell que s’han sorprès de trobar-se a l’acte de Mataró Viu. Havien estat junts mitja hora abans i s’havien acomiadat sense dir-se on anaven.

En Toni Delgado i en Pep Riera han parlat, entre altres temes, de la mica de "por" que encara hi ha a identificar-se amb un projecte comrpomès com el de la CUP. És el que els hi ha passat al parell que s’han trobat a l’acte sense esperar-s’ho. Però sembla quemolta gent comença a treure’s complexos de sobre i "surten de l’armari".

L’Eva Rumí, amb qui havia militat a l’MDT a finals dels anys 80, ara és una escriptora i s’ha prestat a llegir el "Manifest per un Mataró Viu" . Llegit per ella m’ha semblat molt més solemne que quan el llegeixo jo mateix.

El manifest acaba amb una mena de lema: "Fem créixer la CUP". Per mi té un doble o triple sentit. Són gent que enforteixen el projecte de la candidatura, però també tenen una mitjana d’edat que ens fa créixer en maduresa cronològica. I alhora en maduresa del que representa el projecte. Fins encara ara la gent que té tírria a la CUP, enlloc de respondre les nostres propostes amb arguments polítics encara treien cada dos per tres el famós plat de nata a la cara d’en Remigi. Ara els que encara ho fan ja sonen a disc ratllat.

M’ha animat molt veure junta tanta gent implicada activament en moviments veïnals, cívics i ciutadans molt variats. I encara m’ha animat més saber que s’han aplegat al voltant de Mataró Viu.

L’advocat de l’Ajuntament menteix en un juidici

Cul d'any 2006 a Mataró Aquest dimarts he anat a Barcelona la vista d'un judici contecnciós-administratiu. El denunciat. l'Ajuntament de Mataró. Els denunciants: els organitzadors de la festa de cap d'any ("cul d'any") del 31 de desembre del 2005 al CSO La Fibra de Mataró. Hi he anat conjuntament amb cinc altres testimonis (assistents a la festa, veïns i usuaris dels horts de La Fibra) per intentar aclarir les irregularitats, arbitrarietats i abús de poder amb el qual l'Ajuntament s'ha acarnissat contra una de les organitzadores de la festa.

Jo vaig ser en aquella festa de cap d'any, i he anat al judici a explicar el que vaig veure i sentir quan va venir la Policia Local cap a les 3 de la mantinada.

La cosa va anar així: un caporal que es va identificar com a Moyano va parlar amb una de les organitzadores de la festa. Tota la conversa va ser a la porta, ja que la policia no va entrar al local. Els municipals van preguntar quanta gent hi havia (entre 50 i 100 persones) i si tot anava bé. Semblava una visita de cortesia i el caporal va deixar clar que no hi havia hagut cap queixa de veïns, que passaven per veure com anava tot plegat. La veritat és que ni tansols des de la porta del barri (on va tenir lloc la conversa) se sentia la música de la festa. El caporal Moyano va desitjar que tot anés bé, va dir que si hi havia cap problema no dubtéssim a trucar-los… i abans de marxar va preguntar a la xiqueta: "por cierto, ¿cómo te llamas?". "Carolina Rodríguez". Salutacions i comiat.

La resta de la nit, festa en pau i benvinguda al nou any 2006. Una festa que va ser la única celebració popular del cap d'any en una població de prop de 120.000 habitants. Una festa que altres lloc organitza el mateix Ajuntament o si més no amb la seva col·laboració.

Però som a Mataró, i aquesta conversa tan clara i curta amb la Policia Local es convertirà en un autèntic maldecap per a la Carolina.

Continua llegint

Foto de El Tot Mataró

Homenatge a les víctimes del franquisme

Foto de El Tot MataróDissabte es va inaugurar a Mataró, finalment, el primer monument que honora les vícimes del franquisme. No entenc per què s'ha trigat tant a fer aquest acte de reconeixement. L'obra de Pierre Chiriotti representa unes siluetes buides dins el perfil de la ciutat, i està reforçada amb la frase "La seva absència els fa molt presents".

El Grup per a la Recerca de la Memòria Històrica de Mataró és qui fa anys que ha estat treballant per fer realitat aquest monument, que s'ha ubicat a l'Avinguda d'Amèrica, sota la font del Dos de Maig, prop del cementiri. [Just en el lloc on fa pocs anys agents de la Policia Local van agredir una colla de Maulets perquè estaven pintant un mural. Els joves no es van deixar prendre les pintures i van rebre cops de puny i de porra… i després una condemna judicial per "atemptat a l'autoritat".]

L'acte l'han presidit les autoritats, amb l'alcalde Joan Antoni Baron al capdavant. [El mateix Joan Antoni Barón que era regidor de la policia quan els municipals es van acarnissar amb els maulets.]

La gent de la CUP també hem volgut participar a la inauguració i retre homenatge a les víctimes del feixisme espanyol. La Carme Polvillo i en Pep Riera han fet una ofrena amb el missatge "Mai oblidarem el vostre sacrifici", i en Juli i jo hem posat una senyera al monument.

Continua llegint