Category: Política Mataró

El dit de l’alcalde engega el ventilador

L'alcalde Joan Antoni Barón aixeca el dit acusador. Foto: capgros.cat L’Alcalde de Mataró Joan Antoni Barón ha perdut els nervis i els papers en el Ple de l’Ajuntament d’aquest dijous passat. L’equip de govern (PSC-ICV-ERC) no ha sabut païr l’anomenat "Cas Bassas-Segura" : l’actuació il·legal del regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas i Segura , nebot dels propietaris majoritaris de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt, concretament de la finca on hi ha la nau catalogada. Immoble que el govern s’ha encaparrat a treure d’allà al preu que sigui. Costi el que costi. Fent sortir cames a l’edifici, si cal.

En el ple d’aquest dijous 7 de febrer, quan es parlava del "Cas Bassas" l’alcalde ha deixat anar que "Hi ha hagut i hi ha algunes altres relacions de parentiu amb aquest tema". Quan se li ha demanat que concreti ha dit que "No m’agrada assenyalar amb el dit. Podria fer-ho i no ho faré. Però el que he dit, dit queda. No tinc ganes de fer aquesta funció d’assenyalar amb el dit a menys que vostès em portin a una situació d’incomoditat". Dit d’una altra manera: "no acusaré a ningú perquè ja ho he fet".

La màxima autoritat de la ciutat llançava la pedra i amagava la mà. Si ha de fer alguna acusació, que la faci. I si no, que calli. Sense  cap acusació concreta, aquestes insinuacions són una cortina de fum per distreure l’atenció sobre l’escàndol polític més gran que es recorda a la ciutat, el "Cas Basas-Segura".

L’alcalde va dir que "Bassas ja ha explicat que ha comès un error, però aquest error no té trascendència". Aquest "error sense trascendència" és una il·legalitat comesa per en Ramon Bassas. I no ho dic jo. Ho diuen la llei i el Secretari General de l’Ajuntament.

L’article 76 de la Llei 7/1985 de 2 d’abril reguladora de les bases de règim local (LBRL) disposa:

"Sin prejuicio de las causas de incompatibilitad establecidas por la ley, los miembros de las Corporaciones locales deberán abstenerse de participar en la deliberación, votación, decisión y ejecución de todo asunto cuando concurra alguna de las causas a que se refiere la legislación de procedimiento administrtivo y contratos de las Administraciones Públicas. La actuación de los miembros en que concurran tales motivos implicará, cuando haya sido determinante, la invalidez de los actos en que hayan intervenido."

A petició del mateix implicat el 19 de gener el Secretari de l’Ajuntament emet un informe que "es refereix als fets manifestats a l’escrit presentat pel regidor Sr. Ramon Bassas" el dia abans i escriu que:

"En el present cas es posa en evidència que s’ha incomplert materialment l’obligació anterior d’abstenir-se de participar,, deliberar i votar en els expedients en que concorre una obligació d’abstenció, d’acord amb la legislació de procediment administratiu. L’article 28.2 de la Llei de Règim jurídic de les Administracions Públiquess i del Procediment Administratiu Comú estableix com a motiiu d’abstenció el fet de tenir parentesc de consanguinitat dintre del quart grau o d’afinitat dintre del segon amb qualsevol interessat, administradors d’entitats, assessors i altres supòsits que no són al cas, i com indica el Sr. Bassas, la relació de consanguinitat era de tercer grau."

El Secretari conclou que "El capteniment del regidor que ha participat en la votació d’aquests acords, per tant, suposa un incompliment material de l’article 76 de la LBRL [o sigui, una il·legalitat] que no té efectes en quant a la validesa dels acords adoptats" [o sigui, una il·legalitat sense pena prevista].

Sobre la taula tenim uns fets: en paraules del Secretari "un incompliment material" de la Llei; en paraules de l’Alcalde "una badada",  i en llenguatge popular "una cagada". Ara mateix això és el que hi ha sobre la taula.

El llenguatge popular és ric, i l’expressió "engegar el ventilador" es refereix a "escampar la merda" per esquitxar els altres. Quan algú es troba acorralat "engega el ventilador". I això és el que va fer dijous l’Alcalde de Mataró amb el seu dit acusador. Amb el seu dit va engegar el ventilador per intentar escampar el "cagarro" que tenen davant dels morros. Va engegar el ventilador per intentar treure la "badada" de damunt la taula.

I els periodistes locals han corregut a buscar "parents" entre els regidors de l’oposició. Els convergents ja s’han trobat donant explicacions sobre relacions sentimentals de fa 25 anys d’un regidor seu que tot just fa vuit mesos que és a l’Ajuntament. 

Però com que l’alcalde amenaçava en plural, un intrèpid periodista de Televisió de Mataró ha volgut trobar "vincles familiars" amb en Xevi Safont-Tria, el meu company regidor de la CUP. Divendres vaig anar a la tele per explicar que aquestes insinuacions són una cortina de fum per amagar la il·legalitat comesa pel regidor del PSC Ramon Bassas. I no ho dic jo, ho diu el Secretari de l’Ajuntament. També vaig explicar que des de la CUP fa mesos vam demanar al sr. Bassas la relació de propietaris de l’illa de Can Fàbregas i que es va negar a donar-nos la informació. En el ple de dijous passat hi hem insitit i li hem tornat a demanar. Aquest cop ens ha dit que ens farà arribar el llistat per escrit, però encara no ens ha arribat.

Aquesta part de les declaracions no la van emetre en l’informatiu 24 hores de Televisió de Mataró. El que sí que van emetre és la veu del periodista preguntant-me si és cert que "l’àvia del fill del regidor de la CUP" era propietària d’una finca a l’illa de Can Fàbregas. Li vaig respondre que quan ens arribi la relació de propietaris de l’illa podrem contestar aquesta pregunta. Tot i que m’hauria quedat més ample responent que no, que l’àvia del fill del regidor no hi té cap propietat.

Ara veig que un altre periodista local parla en el seu bloc d’en Xavier Safont-Tria, "el regidor de la CUP, la sogra o la tieta del qual sembla que també tenen alguna propietat a la zona". Doncs tampoc. En Xevi no té cap tieta ni cap àvia a la zona.

En Xevi no té ni ha tingut cap familiar (ni tietes ni àvies ni de cap altra mena) amb propietats a l’illa de Can Fàbregas.

En Xevi té un fill, això sí. Aquest fill, un nadó, té una tia-àvia per la banda materna que forma part  d’una de les famílies que vivien a l’illa afectada i a les quals PUMSA ha fet fora de casa seva sota l’amenaça d’expropiació. Estem parlant d’una gent a la qual s’ha fet fora de casa seva de forma forçosa. I estem parlant d’un nadó de 14 mesos. Em sembla que no cal dir-ne res més.

Algun malpensat podrà imaginar-se (amb raó?) que amb tota seguretat aquest nadó de 14 mesos ens té a tots enganyats i fa veure que encara no sap parlar ni caminar però en realitat té comptes bancaris a Suïssa. O potser, pensaran altres, quan sigui gran té intenció de presentar-se a les eleccions, sortir escollit regidor i votar en algun dels acords relatius a Can Fàbregas. Espero que per llavors aquest culebrot ja estigui resolt de forma satisfactòria. 

En un altre moment, però, sí que caldrà parlar de les famílies a les quals PUMSA ha fet fora de casa seva des de l’any 2005 amb el pretext de "preservar el conjunt catalogat" de Can Fàbregas i de Caralt. 

El perioidista amb qui vaig parlar divendres em deia que "us estan pagant amb la mateixa moneda". A mi em sembla més aviat un cas com el d’aquell individu que va atropellar un ciclista, el va matar i després va reclamar a la família del mort que li paguéssin les ratllades del seu Audi.

Jo ho veig així: el dit de l’Alcalde ha engegat el botó del ventilador i l’única merda que està volant pels aires és la "badada" del "Cas Bassas-Segura", del qual segur que en continuarem parlant. 

Veig que en Juliàn ha penjat la notícia de TV Mataró al Youtube, però encara no he trobat la peça on el periodista pregunta per en Xevi:

[youtube:http://www.youtube.com/watch?v=DyDpc6XQNT8]

Iniciativa vol fer passar bou per bèstia grossa

Ens volen fer passar bou per bèstia grossa.Han arribat les primeres reaccions dels socis minoritaris del tripartit mataroní sobre l’afer Bassas-Segura. ICV afirma que no demanarà la dimissió del regidor d’Urbanisme, nebot dels espavilats que s’han forrat amb la venda de la finca de Can Fàbregas.  Demanen "un gest".

Concretament diuen que "Els ecosocialistes, però, si que exigeixen accions immediates per la recerca d’aquesta confiança. En concret, demanen que es desvinculi el Consell del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró de la regidoria d’Urbanisme."

Els informatius de Mataró Ràdio avui s’han fet ressò d’aquesta "exigència" i arriben a especular amb la possibilitat que el PSC-PSOE "està estudiant seriosament" aquesta possibilitat.

Ens volen colar bou per bèstia grossa. Que el regidor d’Urbanisme no presideixi el Consell de Patrimoni és una decisió presa el mes de desembre, molts dies abans de l’escàndol "Bassas-Segura". Concretament el 12 de desembre del 2007 l’encara regidor d’Urbanisme Ramon Bassas i Segura va signar el decret de modificació del Reglament del Consell Municipal del Patrimoni.

I aquest Consell el deixarà de presidir el regidor d’Urbanisme perquè això era il·legal. No pas per "bona voluntat" del sr. Bassas ni per cap "exigència" d’ICV. El deixarà de presidir perquè així ho diu la llei.

"El Reglament vigent preveu (article primer) que la Presidència recau en el Regidor d’Urbanisme. Segons informe jurídic del servei d’Urbanisme la Presidència correspon, per prescripció legal (Llei 8/1987 Municipal i de Règim Local de Catalunya) a l’Alcalde o Regidor en qui delegui i no permet una altre opció." Signat per Ramon Bassas el 12 de desembre del 2007.

Per tant, no cal que intentin fer passar bou per bèstia grossa. A mi no m’agrada que emm prenguin el pèl. 

El vídeo del 8.000 per cent

[youtube:http://youtube.com/watch?v=26xUmsPO5OM]

Les matemàtiques mai han estat el meu fort. Vaig decantar-me per les lletres i les mates de 2n de BUP me la van aprovar el setembre de COU.

Tenia davant dels meus morros els documents del Registre de la Propietat on posa que la finca de Can Fàbregas la van comprar l’any 1982 per 33 milions de pessetes i l’han ventu el 2007 per 2.745 milions de pessetes. Això és un increment del 8.000%. Com la inflació però una miqueta més, vaja.

Per fer-me’n una idea visual vaig agafar 33 paperets i en vaig fer una pila. I vaig fer una altra pila de 2.745 paperets. Així emm quedava clara la magnitud de les xifres. I això és el que es pot veure en aquest vídeo de la notícia que va emettre dimarts l’informatiu 24 Hores de Televisió de Mataró.  

El regidor que destrueix proves

Ramon Bassas, el regidor que destrueix proves. Foto: capgròs.cat A més del regidor mentider , a Mataró també hi ha el regidor que destrueix proves. De fet, és la mateixa persona.

En el Ple municipal del 13 de desembre aquest senyor va mentir dient que era "mentida" que al regidor de la CUP se li hagués impedit accedir al primer pis de l’Ajuntament el dia 19 de novembre. Va dir que ell havia vist la filmació de les càmeres de seguretat de l’Ajuntament i que "no era cert" que se li impedís el pas a en Xevi, però que se li va dir que el motiu (pel qual no se li havia impedit el pas?) era que la porta patia avaries de "forma intermitent".

El ruperregidor de la policia va dir que si la CUP creia que s’havien vulnerat els drets calia que aportés proves i que anés als tribunals.

Doncs bé, se li ha demanat la filmació del 19 de novembre. La filmació d’una hora abans i una hora després del moment en que la porta "no s’obria" davant del regidor de la CUP. Però resulta que aquestes filmacions "s’esborren automàticament" i només s’ha conservat (aquest fragment sí) el moment en què hi volia entrar en Xevi Safont-Tria.

Vaja, que tenim un superregidor que no vol que se li  demanin explicacions sense proves. Unes proves que "vetlla" el mateix i que es "destrueixen automàticament". Fa de jutge i part i va dient a la gent que recorri als tribunals. Això és just?

El regidor mentider

Foto: capgros.cat A Mataró tenim un superreigdor que a més de ser tinent d’alcalde controla la regidoria d’Urbanisme i la de la Policia.

És un autèntic malabarista de la dialèctica. Se li ha de reconèixer que en això és un artista. L’home té una particular visió del món on tot li quadra i és molt hàbil a l’hora de vendre la seva cosmovisió com la única i universal.

En el darrer Ple de l’Ajuntament, però, va traspassar una línia vermella. Va passar del seu malabarisme dialèctic habitual a mentir descaradament i de forma pública. La CUP havia demanat explicacions al govern perquè el dia 19 de novembre s’havia barrat l’accés del nostre regidor a les dependències dle primer pis de l’Ajuntament Aquell dia es van vulnerar els drets d’un càrrec electe per convertir la sala de plens en una sala d’espionatge dels Mossos d’Esquadra per retratar els asissistents a una concentració pacífica .

En el Ple del 13 de desembre el superregidor va respondre afirmant que els fets denunciats "són mentida". Estava acusant el regidor de la CUP de fer el que ell estava fent en aquell mateix moment: mentir. I es va quedar tan ample. En Xevi Safont-Tria li va demanar que retirés l’acusació però ell no va baixar del burro.

Senyor superregidor, podem enfrontar-nos dialècticament. Podem defensar posicionaments radicalment oposats… però utilitzar la mentida com a "argument" polític és intolerable i impropi d’un càrrec electe (sigui del color que sigui). És un símptoma de covardia de qui governa despòticament i s’ha quedat sense arguments. Senyor superregidor, aquest cop ha traspassat la línia vermella.

Notícia emesa per Televisió de Mataró:

[youtube:http://www.youtube.com/watch?v=ENRuNY3Gzb0]   

L’esquerra independentista avui

Aquest dijous 18 d’octubre la gent de la llibreria Robafaves de Mataró m’han convidat a acompanyar en Roger Buch a la presentació del seu llibre L’esquerra independentista avui . Ha introduït la xerrada l’Oriol Cisteró , a qui vaig conèixer l’any 1987 en circumstàncies prou curisoes i en un lloc poc habitual.

El llibre pretén fer una "foto" de la situació actual de l’esquerra independentista (les organitzacions a l’esquerra d’Esquerra), en la qual jomilito des de mitjans dels anys 80 del segle passat. Em temia que el llibre es tractés de la visió d’un "convergent despentinat", però en una primera lectura  m’ha semblat que en Roger Buch tracta el tema mab un rigor al qual estem poc acostumats quan els independentistes esdevenim "objecte d’estudi".

Un estudi de l’esquerra independentista fet des de fora de l’esquerra independentista amb prou rigor.

Ple d’octubre i botifarrada

Xevi Safont-Tria, regidor de la CUP, al ple de l'Ajuntament de Mataró. 11-10-2007. Dijous passat Ple Municipal a l’Ajuntament, on des de la CUP haviem preparat algunes aportacions de les quals destaquen la proposta de construcció d’una estació d’autobusos interurbans , la proposta de declaració del terme de Mataró lliure de transgènics.

El govern va forçar que deixéssim "sobre la taula" l’inici dels estudis per a la construcció de l’estació d’autobusos interurbans, tot demostrant un cop més que no estan disposats a votar a favor de cap proposta que fem des de la CUP, per més raonable que aquesta sigui. Quan l’alcalde ens demanava que la retiréssim va donar la impressió de no haver-se llegit la proposta de PAM (i pressupost) del govern per al 2008 on hi consta la intenció de fer el mateix que nosaltres proposavem. Cal recordar que el maig del 2004 el mateix tripartit mataroní (PSC-ICV-ERC) ja va rebutjar la proposta de la CUP de construïr una estació d’autobusos interurbans.

Pel que fa a la declaració de Mataró lliure de transgènics, ja és el segon cop que ens forçen a retirar-la. El primer cop que la vam presentar la resta de partits van dir que la trobaven interessant i demanaven temps per fer una proposta consensuada. Després de quatre mesos semblava que s’havia aconseguit aquest consens amb tots els partits excepte el PP, que el mateix dia del ple al migdia ens va demanar (per boca de la regidora Quitèria Guirao d’ICV) que la retiréssim de l’ordre del dia ja que els espanyolistes diuen que volen intentar estar-hi d’acord, tot i que ells mateixo diuen que "serà difícil". Sembla que ho facin per tocar els collons. Només ho sembla.

Una excavadora destrueix una casa de cós a Mataró. A  l’apartat de precs i preguntes vam aconseguir que el govern expliqui per primer cop quantes cases de cós ha permès enderrrocar en els darrers anys: dues-centes setanta-quatre (274), diuen. El mes de febrer ja ho havíem demanat i l’anterior regidor d’Urbanisme, el sr. Arcadi Vilert que ens va respondre literalment "El programa informàtic del que disposem actualment per tramitar les sol·licituds de llicència d’obres no permet extraure la informació que es sol·licita”. I es va quedar tan ample. Després he sabut que altra gent també havia demanat aquesta informació i s’havien negat a donar-la. El regidor de Prohabitatge, sr. Francesc Teixidó (ERC) es va comprometre a enviar-nos la informació més detallada i per escrit. De moment ja ha passat una setmana i encara no hem rebut res.

També vam demanar explicacions sobre les barreres arquitectòniques que hi ha a la novíssima plaça de la Muralla, en un sector encara en "desenvolupament" a mans de PUMSA. El regidor de torn va respondre que la plaça té un accés pel Camí Ral (amb escales) però que també té un altre accés pel carrer de l’Hospital, aquest a peu pla. I es va quedar tan satisfet.

Cartell de la 13a Botifarrada a la Hispanitat a Mataró, obra de Fot-liFoc (Andreu Bautis) Sort que mentrestant a la plaça de l’Ajuntament hi havia la "Botifarrada a la Hispanitat ". El 12 d’octubre és el meu aniversari (aquest any n’he fet 37) i els Maulets fa 13 anys que s’entesten a muntar-me una modesta festeta. És un acte plenament consolidat, tota una tradició. Amb una assistència de cap a 1.500 persones, amb un bon nivell de qualitat musical, la reivindicació necessària i la pinzellada teatral que habitualment aporta la companyia Iron Kupi.

Però hi ha algú que des del poder té una croada personal per intentar prohibir de facto el que legalment no pot fer. Des del departament de la Policia Local cada any posen més condicions. Enguany el permís ha arribat dos dies abans de la Botifarrada, i com a a novetat posaven un límit de 75 decibels de so. Això és el soroll que fem tu i jo cridant o una moto quan passa pel carrer.

Com que, tot i les dificultats burocràtiques la Botifarrada es continua fent amb èxit, aquestcop la Policia Local ha aixecat una acta als organitzadors perquè a la barra del bar no hi havia (encara) el rètol de "Prohibida la venda de begudes alcohòliques a menors…". Tu has vist algun cop a les barres de Les Santes o de qualsevol altra festa popular al carrer aquest cartellet? Coneixes algú altre a qui hagin volgut multar per això?

El Correllengua 2007 arriba a Mataró

Correllengua 2007 a la plaça de l'Ajuntament de Mataró. 6 octubre 2007. Avui la CAL ha organitzat els actes centrals del Correllengua 2007 a Mataró. Hi ha hagut una cercavila molt participada, amb un bon grapat de colles geganteres, principalment d’escoles de la ciutat. S’havia de fer la rebuda institucional de la flama per part de l’Ajujntament però es veu que el regidor de Cultura no s’hi ha presentat, sembla que "per problemes protocol·laris".

Joan Jubany i Itxart llegeix el manifest del Correllengua 2007 a Mataró. Enguany ha llegit el manifest en Joan Jubany i Itxart, mon pare. Jo sóc el setè Joan Jubany fill de Joan Jubany (per això l’adreça del bloc és joan7.jubany.cat ). El més menut és el vuitè, que s’ho ha passat teta ballant al ritme del grup d’animació infantil País de Cotó, que ja és el segon any que vénen entussiasmats a actuar a la nostra ciutat.

El Correllengua arriba a Mataró i el Maresme des de l’any 2001, quan una colla de "jubilats" de Maulets (jo vaig deixar l’organització de joves l’any 2000 en fer 30 anys) i altra gent sensible al tema lingüístic ens vam posar mans a la feina. Els primers anys rostiem una vedella sencera per sopar a la plaça de l’Ajuntament. Ara s’ha trobat una fórmula més centrada en la canalla, que omple la Riera i la plaça de l’Ajuntament en horari infantil.

Visca el Correllengua!

Visca els Països Catalans lliures! 

Cinema desterrat

Les Tortugues NinjaAvui hem convidat els nostres fills de 3 i 5 anys al cinema. He vist que ahir n'estrenaven una de les tortugues ninja i una d'uns pingüins, totes dues en català, segons l'anunci del diari. A Mataró, cap de les dues en català.

Les criatures hanvolgut veure les tortugues ninja i hem hagut d'agafar al cotxe per anar-la a veure a Granollers. Si volem veure cinema i que els nostresfills l'entenguin sense traducció simultània hem de marxar de la nostra ciutat. Això és normal en un país normal?

Sort que ara fa un any i mig l'Ajuntament de Mataró, a proposta de la CUP, va aprovar una moció pel cinema en català.

Josep Pàmies

Xevi Safont-Tria i Josep Pàmies Aquest divendres he viscut un dia rodó. L'he començat amb un matí i tarda a la Trobada Internacional de Xarxes Obertes (SAX2007 & WSFII) , a Sant Baromeu del Grau (Lluçanès). Però d'això ja en parlarem.

Al vespre he tornat a la capital del món (del meu món, no exagerem!). No em volia perdre la xerrada "Transgènics? Ni a la taula ni a l'hort", que organitzava la CUP de Mataró . He arribat una mica tardet però he estat a punt de caure de cul a terra (d'alegria, és clar) en veure la sala d'actes de Can Palauet plena a vessar. 79 cadires plenes i alguna gent dreta, però he arreplegat la cadira 80, que encara estava buida. És aquella que queda buida a la primera filera perquè a la gent li fa vergonya seure-hi. Dec ser un desvergonyit (o un pocavergonya)

Conferenciants de luxe: en Pep Riera, que no necessita presentació, en Xevi Safont-Tria, pagès ecològic i company de la CUP, i en Josep Pàmies, pagès de Balaguer que ha estat repressaliat per participar en una protesta contra els transgènics.

Continue reading…

Primera proposta del grup municipal de la CUP

Dissabte quan a en Xevi li van preguntar si prometia fidelitat al rei d'Espanya i a la Constitució del país veí va dir "Prometo per imperatiu legal. I prometo, servir al poble mataroní que m’ha escollit, i a la nació catalana, únics dipositaris de sobirania. Pels principis de justícia social, per la independència i reunificació dels Països Catalans, per la pau entre pobles, i pel més profund respecte a la mare terra". Dilluns ja ens donaven les claus del nou despatx de la CUP a l'Ajuntament de Mataró.

Dos dies després, ahir, ja vam posar sobre la taula la primera proposta com a Grup Municipal des de la Casa Gran. Ens hem adreçat a la resta de grups municipals per fer plegats un pacte de ciutat per garantir la rehabilitació de Can Fàbregas i de Caralt i la seva integració en l'entorn.

El 51% de la gent que va votar vol que Can Fàbregas se salviLa proposta surt de l'anàlisi dels resultats elecotrals del 27 de maig.Un 51,1% de les persones que van anar a votar (19.488) ho van fer per opcions que defensaven en el seu programa la preservació del conjunt industrial catalogat. Un 35,8% van votar l'única opció (PSC-PSOE) que vol enderrocar la nau, i un 13,1% dels electors van votar les dues candidatures que mantenen un discurs ambigu sobre la qüestió (ICV i ERC). Cal tenir en compte que aquest posicionament confús és de les direccions d'aquests partits, ja que bona part de la gent que els ha votat considera el patrimoni arquitectònic com un valor a preservar.

El pacte de ciutat, doncs, consistiria a traslladar al Ple Municipal (en forma de moció o resolució) el que ha dit la gent a les urnes: que Can Fàbregas i de Caralt es rehabiliti i s'integri en el nou entorn. Sigui quin sigui aquest entorn.

Ara caldrà veure què hi diuen la resta de partits, especialment els dos "socis minoritaris" del nou tripartit que fins ara s'han espolsat les puces i han obeït les consignes del partit del sr. Barón.

En qualsevol cas, aquest pacte de ciutat no seria una "batalleta" guanyada per la CUP sinó una victòria de la ciutadania i de tot l'Ajuntament. I si cal, "un punt" per al govern.

2.173 persones plantem un regidor a l’Ajuntament

Hem aconseguit trencar una barrera històrica. Plantar un regidor independentista a l’Ajuntament d’un ciutat de més de 120.000 habitats, a la "corona metropoitant". Hem doblat els vots. Hem estat l’única candidatura que ha augementat el nombre de vots.

… i estic molt content.