Category: Països Catalans

Tomàs, en vaga de fam per la universitat pública

Tomàs en vaga de fam per la universitat pública En Tomàs Sayes és un estudiant que ja porta 30 dies en vaga de fam per la universitat pública. Reclama una cosa tan senzilla com el "diàleg", que es tingui en compte als estudiants a l’hora de planificar els models d’educació. Però aquest dies hem vist quina mena de "diàleg" ofereix el règim (rectors, mossos i polítics).

Sorprèn el buit informatiu al qual els mitjans de "comunicació" estan sotmetent l’acció d’aquest jove altruista que està jugant-se la seva integritat física per una causa col·lectiva, per una causa que ens beneficia a tothom.

Ànims, Tomàs!

Mossos: els grisos del segle XXI

Mossos d'Esquadra antiavalots a la porta de la Universitat de Barcelona (18-3-2009) Aquest matí ha anat a Barcelona a visitar uns clients, per feina. Al migdia he tornat a Mataró amb l’autocar de l’empresa Casas. Avui ha canviat el recorregut habitual perquè la Gran Via estava infestada de Mossos d’Esquadra antiavalots. Carrers tallats amb fileres de furgonetes fortificades i ple de "terminators" amb pistola, casc i porra entrant i sortint de la Universitat. I al cel, un helicòpter blau brunzint.

Tot plegat al mateix lloc on ahir mateix cinquanta individus armats i encaputxats van muntar una "gran ooperació" per detenir un sol noi que no va oferir resistència. Parlo de l’Enric Duran, en Robin dels Bancs. La pregunta correcta la fa en David Bassa al seu bloc : "Tot plegat fa pensar i molt perquè si la policia actués així contra tots i cadascun dels morosos dels bancs, no hi hauria ni prou presons, ni prou comissaries ni prou policies. Per què, doncs, han muntat tot aquest "espectacle" per un llibertari anti-sistema? Aquesta és la pregunta!".

I sobre els fets d’avui faig meva la reflexió d’en Juli Cuéllar:  "Definitivament, no anem bé! Em pregunto on és el diàleg que preconitzaven els rectors i els polítics? Hi haurà cap polític (Huguet? Saura?) que assumeixi la seva irresponsabilitat i dimiteixi? Si això hagués passat amb CiU o el PP al govern, segur que molts d’ells ara estarien bramant. En qualsevol cas, l’etiqueta d’esquerres no els eximeix davant de la ciutadania. Què volen? Què pretenen? O bé no se’n recorden del que va passar a Grècia el passat Nadal? Construir un país a cops de garrotada és un mal auguri, principalment pels qui governen i que encara gosen dir-se catalanistes i d’esquerres. Ben mirat, el seu pas pel govern només haurà servit per fer la feina bruta al bloc de poder dominant, és a dir: als de sempre. Per tant, que ningú s’estranyi si després augmenta la "desafecció" política o l’abstenció entre la gent d’esquerres."

El meu Mestre, en Manuel Delgado ha declarat que la brutal actuació policial d’avui ens ha recordat el franquisme . que Veient el Telenotícies he pensat que els Mossos són els grisos del segle XXI. La versió oficial parla de "enfrontaments", diu que a "tots dos bàndols" es repartia "a parts iguals"…

Després de veure imatges sense editar (manipular), he de rectificar Els grisos anaven amb camisa. Aquests energúmens d’avui van equipats expressament per a fer mal. S’hi entrenen. I ho fan amb una "professionalitat" que els grisos no tenien. Estic indignat, i m’estimo més no decriure’ls amb cap adjectiu… que després et denuncien ells a tu per agredir-los verbalment.

La CUP: Pas a pas, l’alternativa nacional necesària des del municipalisme d’alliberament

Assemblea Nacional de la CUP a l'institut Miquel Biada de Mataró.Avui la militància de les assemblees de la CUP d’arreu dels Països Catalans hem debatut i definit el futur de la nostra organització en una Assemblea Nacional celebrada a Mataró, a l’institut Miquel Biada, al barri de Cerdanyola.

Segons la metodologia proposada pels impulsors d’aquesta Assemblea (Valls i Vilafranca), hem hagut d’escollir una de les quatre ponències, sense possibilitat de fer esmenes.

  • Pas a pas, pas valent, redactada per CUP Berga
  • Ponència estratègica, línia política, redactada per CUP Badalona, CUP Cerdanyola del Vallès-Ripollet, CUP Sabadell
  • Unitat Popular i municipalisme d’alliberament, redactada per Vila de Capellades-CUP, CUP Martorell, UM-9 Ribes, CUP Sallent, CUP Valls, CUP Vilafranca del Penedès, CUP Vilanova i la Geltrú
  • La CUP. L’alternativa necessària, redactada per CUP Manresa, CUP Lleida, CUP Sant Celoni

La CUP de Berga ha retirat la seva ponència i ha demanat que es puguin fer esmenes per acabar de polir i millorar la ponència que ha sortit aprovada. I hem acordat que així ho farem, però en la propera Assemblea Nacional ordinària.

Cap dels membres de la Mesa de l'Assemblea Nacional havia participat en la redacció de cap de les ponències.He tingut el "privilegi" de formar part de la mesa de l’Assemblea. Hi hem estat quatre membres del Secretariat Nacional cap dels quals havia participat en la redacció de cap de les ponències.

Després del procés eleiminatori ha "sobreviscut" el text La CUP. L’alternativa necessària, que proposa que, sense perdre la nostra essencia de treball municipal, hem de treballar també un discrus i una organització nacional dels Països Catalans. La CUP volem ser el referent polític de l’esquerra independentista. Fins ara a nivell local hem estat "trencant el cercle" de l’anomenada "esquerra independentista". Això que tan bona feina ens permet fer a nivell local, ho començarem a fer també a nivell nacional. I ho hem de fer sense que l’escrirue ens faci perdre el llegir.

Votació de les ponències en l'Assemblea Nacional de la CUP. Mataró, 11 gener 2009. En la votació final de ratificació, la ponència que marcarà el nostre futur com a orgnaització ha rebut el suport del doble de vots favorables respecte dels vots contraris, una àmplia majoria qualificada que supera la meitat més una que era necessària.

En definitiva, avui, a Mataró, les CUP d’arreu dels Països Catalans hem decidir fer-nos grans i començar a treballar, també com a CUP, a nivell nacional.


NOTÍCIES DE PREMSA:

• Avui: Les CUP decideixen aquest diumenge si fan el salt a la política nacional

• Avui: Les CUP faran el salt a la política nacional però ajornen la decisió sobre les eleccions del 2010

• Vilaweb: La CUP decideix en assemblea deixar la porta oberta per presentar-se al Parlament

• Llibertat.cat: La CUP es referma en l’acció política municipal i aposta per esdevenir un referent nacional

• ACN: Les CUP opten per una decisió salomònica i deixen la porta oberta per entrar al Parlament

• La Mañana: Las CUP abren el debate para decidir si se presentan a las autonómicas

• El Punt: Les CUP superen el municipalisme i obren la porta a la política d’abast nacional

• Canal 3/24: Les CUP obren la porta a presentar-se al Parlament i superar la fase municipal

• Tot Mataró: Les CUP deixen la porta oberta per entrar al Parlament

• Capgròs: La CUP no descarta entrar al Parlament

• El Singular Digital: Les CUP, wait and see

Aturem l’empresonament d’en David de Vilafranca

Aturem l'empresonament d'en David. El dia de reis han detingut un noi de Vilafranca del Penedès, en David. El volen empresonar per motius polítics. Va ser insubmís i li volen fer complir una condemna per la qual legalment no hauria d’entrar a la persó.

Hi ha un web sobre el cas: http://davidvilafranca.blogspot.com/

I l’adreça on fer les adhesions (personals i com a organitzacions) és aquesta: suportdavid@gmail.com

Està tot ben explicat en aquest manifest :

A quarts de tres de la matinada del 6 de gener es va detenir el David de l’Associació Cultural La Fornal de Vilafranca del Penedès en un desplegament policial desproporcionat quan sortia del seu lloc de treball. Un gran nombre de Mossos d’Esquadra l’esperaven fora de La Fornal per detenir-lo, sense informar sobre el motiu de l’arrest, i per traslladar-lo a la comissaria de Vilafranca, on li van negar l’assistència d’un advocat. Allà passà la nit, fins que el van traslladar als jutjats de guàrdia de la vila on finalment, després de gairebé deu hores de desinformació, va ser comunicat del motiu de la detenció i de l’empresonament immediat.

La detenció i l’execució d’ingrés a presó es basa en una ordre de recerca i captura dictada el mes de maig del 2008, la qual no havia estat notificada, per una sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998.

Malgrat que la seva pròpia legislació estableix que no es pot ingressar a presó amb una pena inferior a dos anys, han rescatat uns antecedents, ja cancel·lats, per insubmissió per tal de poder segrestar el David de La Fornal.

Continue reading…

20 anys de Maulets amb els amics de Girona

[youtube:http://www.youtube.com/watch?v=ZaQEMJiW3AI]

Avui m’han convidat a dinar al casal El Forn de Girona per commemorar els 20 anys de Maulets en aquella ciutat. Hem vist el magnífic vídeo dels 20 anys de Maulets i després hem fet una tertúlia amb representatns de tres generacions de Maulets: jo (com a fundador), en Dani Cornellà (de la generació que començava quan jo me’n vaig jubilar) i una mossa de la generació actual. La xerrada ha estat una bona experiència.

El primer cop que vaig veure el vídeo dels 20 anys de Maulets em va caure alguna llagrimeta d’emoció. Insisteixo, és un magnífic treball. El vídeo dels 20 anys el construeixen aportacions d’una pila de gent amb qui he compartit bones experiències de lluita: la Núria Cadenas de València, en Xevi Safont-Tria i en Juli Cuéllar de Mataró, en Guillem Terradas i en Xevi Navarro de Girona, l’Aida Cortès de Molins de Rei, la Marta Serra de la Catalunya Nord, en Natxo de Castelló, l’Otger Amatller i en Jordi Salvia de Vilafranca, en David Pina i en Marc Faustino de Barcelona, l’Abel Caldera i l’Anna Guijarro de Berga, en Jun Sànchez de Santa Coloma de Gramenet, en Toni Rico de Novelda, l’Edgar de Figueres, en Joan Fernàndez de Manresa, en David i en Miquel de Mallorca, etc, etc… i sobretot, sobretot… en Guillem Agulló, representat pel seu pare, la seva mare i la seva germana.

Al vídeo hi diu la seva molta gent, però també n’he trobat a faltar molta: (anava a posar noms però la llista seria mooolt llarga). Moltíssimes persones que han militant i s’han format a Maulets. Centenars de persones que ara són com són i pensen i actuen com ho fan en part perquè han militat a Maulets.

Pujant a Girona he sentit a la ràdio que deu ciutadans bascos han decidit ingressar a ETA perquè els acusaven de formar-ne part quan no hi havien militat mai. Són gent que tenien militància política però no armada. Ara qui els perseguia ja ha aconseguit que agafin les aremes. M’ha recordat situacions que he viscut de prop.

Al nostre país sovint es tramiten impunement acusacions falses d’"atemptat a l’autoritat" fets per part de Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i altres policies. Quan acusen (i/o condemnen) algú per una cosa que no ha fet (en aquest cas "atemptat a l’autoritat"), sovint es provoca una reacció lògica: "si m’han d’acusar d’una cosa que no he fet, el proper cop com a mínim em donaré el gust de fer-ho".

Jo em pregunto: qui és responsable d’aquestes reaccions? La lògica i el sentit comú? O qui organitza caceres de bruixes?

La llevor que salta el mar

Monument al rei Jaume I a Ciutat de Mallorca. Acabo d’arribar de Mallorca. Hi he passat el cap de setmana convidat per en Joan Pau i en torno amb les piles carregades després d’haver conegut dues noves (per a mi) fornades de Maulets a l’illa. La d’en Pep, en David, en Guiem i l’Andreu, (ja jubilats) i la de nanos joves que els hi han pres el relleu. Jo havia conegut la primera fornada de finals dels anys vuitanta i la segona fornada de finals dels anys noranta, però no encara aquesta tercera fornada amb relleu garantit.

En dos dies molt intensos he estat xerrant amb gent de Ciutat però també d’Inca i rodalies, de Pollença, d’Artà, d’Alaior, de Campos… També he retrobat bons vells amics com en Jordi i na Maria, en Joan o en Macià.

Els hi hem deixat una llavor continental perquè, si volen, la puguin plantar, regar i fer créixer a l’illa. Si volen.

Jo també vull ser no-nacionalista

Faig meu un escrit d’en Toni Rico perquè jo no em sabria explicar millor: 

Vull ser no-nacionalilsta

Espanyolistes a Mataró. Foto Capgros."Ho dic amb totes les conseqüències: vull ser no-nacionalista. Aquests dies he comprovat que tot allò que jo vull i desitge pel meu país, passa exclussivament per declarar-me no-nacionalista.

Mirant la televisió he pogut comprovar com si eres no-nacionalista pots portar la bandera de la teua nació pintada a la cara, clavada en un pal o, fins i tot, en forma de samarreta.

Si eres no-nacionalista pots tenir selecció nacional pròpia, competir en competicions internacionals amb d’altres països i nacions del món, en igualtat de condicions.

Si eres no-nacionalista tens dret a tenir un estat propi i a dotar-te de les eines necessàries per mantenir la independència del teu país respecte a la resta del món.

És més, si eres no-nacionalista tens dret a que un grupet d’individus autoproclamats com a intel·lectuals redacten un manifest on es diu que la teua llengua majoritària i hegemònica està en perill d’extinció!!

Un moment: tot això no és fruit del nacionalisme? Supose que tots els historiadors, sociòlegs i antropòlegs del món porten molts anys equivocant-se. Nacionalisme, doncs, és tot això que he comentat però [quan ho intenta fer] aquell que no té dret a existir. Llavors si que és nacionalisme/nacionalista dolent amb cua i banyes. Els espanyols ens ho diuen cada dia: amén.

Fuster deia que "era nacionalista en la mesura que els altres l’obligaven a ser-ho". Potser a partir d’ara els catalans haurem de dir que "som no-nacionalistes en la mesura que ens obliguen a no ser-ho". Pensem-hi i preguem perquè Alemanya acabe d’una vegada per totes amb aquesta onada espanyolista de nacionalisme asfixiant."

Però en Toni no deu saber pregar prou, i diumenge es va desfermar la furia roja a Mataró. L’amic Juli també analitza millor que jo el que s’amaga darrere els aldarulls dels oficialment anomenats incontrolats.

Espanyolisme a Mataró

Espanyolisttes a Mataró. Foto: capgròs."Espanyolisme i feixisme desbocats. Masclisme i catalanofòbia sense embuts. Violència i incivisme sense contenció. Això és el que vàrem patir ahir a Mataró quan una gernació de ciutadans va ocupar els carrers del centre per "celebrar" la victòria de la selecció espanyola de futbol a l’Eurocopa.

Ahir es va constatar amb total nitidesa que som una ciutat socialment fracturada que alimenta l’alienació nacional, de classe i de gènere d’una part important de les classes populars.

Ahir es va palpar el fracàs de les polítiques catalanistes (?) i de cohesió social (?) practicades durant 30 anys de governs municipals del PSC. A les seves mans Mataró s’ha convertit en una ciutat desarrelada, amorfa i anòmica; els ingredients ideals perquè germini el feixisme.

Ahir va quedar palès que hi ha un conflicte social i nacional no resolt. Si seguim tapant-nos els ulls i negant la realitat acabarem en una reserva índia o condemnats a viure en comunitats enfrontades -tipus Ulster."

Espanyolisme és feixisme

He vist que en els fòrums del capgròs (fa temps que no hi escric) s’ha obert un creuament d’insults entre espanyolistes i catalanistes. Algun català ha caigut en el parany de creuament de desqualificatius de baix nivell, però no cal.

Els espanyolistes moderats parlen d’extremismes a cadascun dels "nacionalismes". Però jo no puc concebre que es posi al mateix sac feixisme i independentisme. És com parlar de "intel·ligència militar" (dues paraules antagòniques usades com a complementàries).

Albert Einstein va raonar: "Tots som molt ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses".

Jo diria que el que passa és que no tots els "nacionalismes" (o "no-nacionallismes", com prefereixis) es fonamenten en les mateixes coses.

Jo deixaré de ser independentista el dia que jo pugui exercir plenament com a català al món, i punt. En canvi, l’espanyolista basa el seu discurs identitari en la negació de l’altre ("tu no pots ser català i prou" o "tu també ets espanyol") i en sotmetre els veïns i obligar-los a adoptar forçosament la seva identitat ("què posa el teu DNI?").

El dia que esdevinguem un poble lliure (que arribarà) jo no obligaré a ningú a ser català. La identitat ccatalans ni s’hereda, ni es porta en els gens. La identitat catalana és adoptable i voluntària, com les de totes les nacions lliures. Les úniques identitats que s’imposen són les dels estats imperialistes.

Es miri com es miri, espanyolisme és feixisme. Es miri com es miri, independentisme és llibertat. 

Assemblea Nacional de la CUP

Assemblea Nacional de la CUP a Manlleu. Foto: Jordi SalviaAhir diumenge la militància de la CUP vam prendre decisions importants reunits en l’Asemblea Nacional a Manlleu.

1). Obrir un debat estratègic sobre el futur de la CUP més enllà del municipalisme en el qual fins ara ens hem centrat exclusivament.

2). Dotar-nos d’uns estatuts interns reformats que ens permetin afrontar el creixement organitzatiu i treballar en la direcció que el conjunt de la militància volguem donar a la CUP.

Totes dues decisions són fruit d’una realitat: l’experiència de la cinquantena de CUPs que treballem arreu del territori genera il·luisió.

Il·lusió perquè des del treball de base estem començant a obrir esquerdes per on fem trontollar el règim establert. Il·lusió perquè a moltes viles i ciutats la CUP hem trencat el cercle "marginal" de l’esquerra independentista. Il·lusió perquè tenim dues cames: l’una al carrer i l’altra als ajuntaments, i això ens permet mantenir l’equilibri i no caure mai en l’institucionalisme dels partits "tradicionals". Il·lusió perquè la CUP és una eina útil per transformar la societat.

Un projecte en expansió 

Al Maresme, per exemple, el 2003 vam parir la CUP de Mataró. Fruit de l’experiència positiva, avui hi ha vuit CUPs més a la comarca, que han nascut i creixen "malgrat" que des de Mataró anem molt enfeinats en la feina municipal i no hem pogut dedicar gaires (o gairebé gens) esforços a acompanyar-les en els seus primers passos. Penso que encara podrem créxer més, a més llocs i més forts, amb una bona organització nacional que es pugui dedicar a regar els nous nuclis que s’estan gestant.

amb un discurs nacional

A les eleccions municipals competim amb maquinàries partidistes que, des dels seus aparells de partit, fiquen els seus discursos a casa de tothom cada dia. Ens entren diàriament al menjador de casa des de la televisió. I nosaltres continuem enganxant cartells només en els municipis on hi ha CUP. Penso que també ens cal posicionar-nos en temes supramunicipals (comarcals, nacionals i internacionals) perquè tenim un discurs propi i alternatiu. Penso que des de la base cal articular una organització nacional per transformar no només els municipis sinó el conjunt dels Països Catalans (i el món en la mesura que poguem).

per trencar el cercle 

A molts municipis hem sapigut explicar el nostre model alternatiu de societat amb un llenguatge que entengui la meva iaia. I això ens ha permès trencar el cercle en el qual històricament l’esquerra independentista havia quedat sovint reclosa i marginada. Penso que el nostre repte és explicar que l’alternativa social que defensem és millor que el podrit sistema actual. Que l’alternativa és millor per als ja convençuts i també per als no convençuts. I fins i tot per als detractors. Penso que si hem trencat el cercle a moltes viles i ciutats, també el podem trencar a nivell nacional.

…però tenim un problema 

A la CUP de Mataró, per exemple, tenim un problema. I el problema no és si som "socialistes", "comunistes", "llibertaris" o "ecologistes. Ara tenim el problema que estem fent més feina que la que nosaltres mateixos som capaços d’explicar. Feina de formigueta, si vols. Però feina transformadora que canvia coses (petites, si vols) en benefici de totes les mataronines i mataronins.

Continue reading…

Jo tinc dues seleccions

Jo tinc dues seleccions: la catalana i qualsevol altra que jugui contra EspanyaEl futbol no m’apassiona excessivament. Però aquests dies he sentit que juguen un trofeu i hi ha gent que s’emociona i em deixa comentaris al bloc. Doncs vinga, parlem de futbol:

Jo tinc dues seleccions. la catalana…

…i qualsevol altra que jugui contra Espanya.

Si visqués en un país normal només en tindria una, la dels Països Catalans. Però com que Espanya és qui em prohibeix tenir la meva selecció, em veig obligat a tenir-ne una segona: qualsevol altra que jugui contra Espanya.

Ahir a la nit era en una reunió a Manresa i els únics espetecs que vaig sentir eren els trons d’una tempesta meteorològica. En canvi, la meva companya era a Mataró, tot ignorant l’esdeveniment político-esportiu del partit Espanya-Rússia, i quan va començar a sentir petards va sortir al carrer tot pensant-se que s’havia avançat la revetlla de Sant Pere.

La selecció espanyola me la porta fluixa. Prefereixo que guanyi qualsevol altra. Però el que voldria és que guanyés la meva (o com a mínim poder-la veure jugar).

El “tracte exquisit” dels Mossos d’Esquadra

Furgonetes de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra tallen La Rambla de Barcelona. 29/09/2007 He rebut (rebotat) un correu electrònic d’un tal Pepe de Vilanova i la Geltrú que explica una experiència que em resulta familiar. Jo també vaig gaudir del tracte exquisit dels Mossos d’Esquadra ara fa deu anys. Les similituds són moltes: se’ls en va l’olla, t’agredeixen, et detenen per la patilla, no et saben dir per què t’han detingut, i t’acaben acusant d’atentado a la autoridad. Per la patilla.

Això és el que explica en Pepe de Vilanova, a qui no conec però sembla que també té vincles amb Mataró:

Sabeu que m’ha passat?

Hola em dic Pepe. Els Mossos d’Esquadra em van agredir sense cap motiu justificat, és important que llegiu aquest article.

ELS FETS:

Dissabte passat, dia 20-04-08 , matinada de diumenge a les 3h, estava circulant  amb la meva futgoneta per Vilanova i la Geltrú pel c/Sitges  cap al c/Unió, i quan em vaig parar al “Stop” va passar per davant una furgoneta dels antiavalots o antidisturbis,  agents del cos de policía dels Mossos d’Esquadra que com diu la paraula fan la funció de controlar els disturvis o aldarulls.

Doncs bé, la furgoneta dels policíes es va parar al mig del carrer Unió i durant una estona se’ns van quedar mirant, a mi i a un amic que m’acompanyava dintre del vehicle, fins que al final van baixar del vehicle 5 o 6 antiavalots. Em van demanar la documentació  i jo vaig accedir donant-se’la a l’agent i dient “com a bon ciutadà aqui té la meva documentació”. Al moment em van ordenar “pare la furgoneta”, la meva resposta va ser que “no la puc parar, la furgoneta està averiada”, deseguida hem van cridar  “que pare la furgoneta, saque las llaves”. Clar, la furgoneta estava averiada i quan treia la clau del contacte seguia engegada, llavors quan vaig treure les claus la reacció dels agents va ser tirar-se enrradera cosa d’un metre i es van possar nerviosos dient ”i este? … i este que?” els uns als altres.

Continue reading…

Concentració a Mataró de solidaritat amb els joves antiborbònics jutjats a Madrid

Concentració dilluns 19 novembre a les 19:30h davant l'Ajuntament de Mataró. Dilluns 19 de novembre pots venir a la concentració que convoquem a Mataró en solidaritat amb en Jaume Roura i l’Èric Stein, que seran jutjats el 20-N a Madrid per l’Audiència Nacional espanyola sota l’acusació de cremar un retrat del rei Borbó del país veí. Sobre cadascun d’ells pesa una petició fiscal de 15 mesos de presó per cremar un paper. En els estats de dret sense víctima mai hi pot haver delicte, però a Espanya les coses funcionen diferent.

Si vols venir a la concentració ens hi trobarem:

dilluns, 19 de novembre
a 2/4 de 8 del vespre
davant l’Ajuntament
[La Riera, 48 – Mataró]

He fet el cartell de la convocatòria prenent com a base la imatge nacional de la campanya "Jo també cremo la corona espanyola". La convocatòria de Mataró la fem Maulets, la CUP i el SEPC.

Un independentista parlant clar a Madrid

[youtube:http://www.youtube.com/watch?v=HV_W6jXiPF0]

 Ja tenim el vídeo amb les intervencions del Xevi Safont-Tria al programa 360 grados d’Antena 3 Televisión. Hem trigat unan mica el company Jordi, el "director" de CUP Televisió Mataró ha fet unes breus vacances. Però ara ja el tonem a tenir al peu del canó.

S’ha comentat molt l’aparició de Carod-Rovira en un programa de televisió espanyola, però unes setmanes abans qui va obrir el meló i va començar a cantar la canya a l’audiència d’Espanya va ser en Xevi, el regidor de la CUP de Mataró