Navega per l'autor

Joan Jubany

Compta comptes

Aquest dissabte la meva germana Helena celebraria el seu 36è aniversari si no l’haguéssin assassinat l’any 2001. Per mantenir viu el reu record i la seva passió per la literatura, la família i amics impulsem el Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats. Demà divendres, 26 de febrer, tindrem a les mans el llibre de l’obra guanyadora de la segona edició.

Compta comptes, l’obra amb la qual Joan-Lluís Moreno i Congost ha guanyat el II Premi Helena Jubany, sortirà editada i estarà disponible a les llibreries a partir del 26 de febrer del 2010. El primer acte de presentació pública serà a la llibreria Robafaves de Mataró i comptarà amb la presència de l’autor.

Continua llegint

“Mataró potatoes” i la puta pela

Mataró Potatoes i la puta pela Fins no fa massa temps a les Hortes del Camí Ral s’hi feia collita de la patata primerenca. El seu cultiu s’havia iniciat a finals del segle XIX i s’havia consolidat cap a l’any 1910 amb l’adopció de la llevor anglesa Royal Kidney, que era la que s’havia adaptat millor a aquesta mena de producció hortícola per a la seva exportació. Això va fer que l’any 1932 s’adoptés la denominació d’orígen Mataró Potatoes.

Durant el segle XX les nostres patates s’exportaven massivament a Anglaterra, on eren molt apreciades, i sortien de Mataró trens carregats de Mataró Potatoes.

Durant el regnat d’en Manuel Mas les Hortes del Camí Ral van ser expropiades als pagesos per a fer-hi “equipaments per a la ciutat”. A aquells pagesos els van fer fora de les seves terres en “benefici de la ciutat”. Poc es devien imaginar que el destí final de les seves feixes serien el segon macrobordell més gran d’Europa.

Durant el segle XX sortien trens carregats de patates. Ara, al segle XXI, tornarem a ser ciutat capdaventera i podrien arribar trens carregats de personal que vingui a visitar les nostres patates. Ara, fins i tot amb pèls.

La realitat, més incomprensible que la ficció

La setmana passada et deia que la realitat supera la ficció. Però en pocs dies el tema dels macrprostíbuls ha donat encara més voltes i tirabuixons. Ara penso que la realitat és més incomprensible que la ficció.

Diumenge passat l’Alcalde Joan Antoni Barón (PSC) donava per feta la construcció dels macroprostíbuls, tot justificant-se: “¿Ens embranquem en un procés a “sabiendas” que no tenim raó i que els tribunals acabaran donant-la al promotor?”, deia. Ara, el mateix Alcalde ha fet un gir de 180 graus i en una operació encara més rocambolesca suspèn amb un decret totes les llicències per obrir bordells (amb efeces retroactius?). Costa d’entendre que el que era blanc el diumenge s’ha tronat negre el dijous.

Continua llegint

Els laterals de l’autopista no els volem veure ni en pintura

Tertúlia a Mataró Ràdio. En primer terme, Joan Salicrú (esquerra) i Joan Jubany (dreta). Dimarts Mataró Ràdio ha emès la tertúlia política mensual. Jo hi he participat en nom de la Candidatura d’Unitat Popular en substitució de l’amic i company Juli Cuéllar.

Amb en Joan Salicrú com a moderador, he pogut debatre amb la Montserrat Candini (CiU), la Consol Prados (PSC), l’Antoni Soy (ERC), l’Adam Alonso (PP), i l’Esteban Martínez (ICV) sobre el traspàs de rodalies a la Generalitat de Barcelona.

He explicat que, abans que res, des de la CUP defensem el transport públic i denunciem la privatització del ferrocarril. S’ha dividit la RENFE en tres empreses, i el traspàs de la gestió d’una d’elles a la Generalitat pot donar peu a l’entrada de gestors privats. El nostre model ha de ser transport públic amb gestió pública.

En tot cas el traspàs ha d’anar acompanyat de les partides presupostàries i els recursos corresponents i adequats. I la resta de contertulians han documentat que dels 6.000 milions d’euros promesos només n’han aribat 4.000 milions.

Pots escoltar la tertúlia aquí. I en parlen al nou web dels serveis informatius de Mataró Ràdio.

Continua llegint

En Pellofa XXXII s’ha mort. Visca en Pellofa XXXIII

Arribo a casa impactat després d’haver viscut en directe la mort d’en Pellofa XXXII. El rei del carnestoltes mataroní l’ha palmat sobtadament aquesta nit després de fer el seu últim sopar. M’he pogut retratar amb ell poc abans del seu final fatídic. És trist, però després del seu breu regnat cada any es repeteix la tragèdia mortal.

M’agrada viure el Carnestoltes. Aquest any, però, –el mateix Pellofa ho va dir quan va prendre el balcó de l’Ajuntament– “la realitat supera la ficció”. La política municipalés prou esperpèntica: tenim l’alcalde i el regidor d’Urbanisme (fa dos anys algú ja en feia mofa per carnaval) imputats judicialment per l’afer de Can Fàbregas.

Però en Pellofa encara no sabia que durant el seu regnat saltaria la notícia de la construcció d’un macrobordell a Mataró. Serà el segon prostíbul més gran d’Europa. Quan ho vaig saber em vaig pensar que era una carnestoltada més (tot i que el dia dels innocents és el mes de desembre). Però no. Es confirma que la realitat supera la ficció. La regidora del ram (del ram de les llicències d’activitat, vull dir), l’Alícia Romero (PSC) diu en el seu bloc que des del govern han donat la llicència perquè  l’ordenament jurídic “no ens el podem saltar quan nosaltres volem”. Li he recordat en un comentari que en l’afer de Can Fàbregas bé que s’estan saltant la llei a la seva conveniència. Estic d’acord amb l’Alícia que cal un debat a fons sobre el tema de la prostitució, però també estic d’acord amb en Xevi Safont-Tria (regidor de la CUP) quan diu que, en aquest cas, “la mida sí que importa”.

Però estavem parlant del Carnestoltes, oi?

Continua llegint

La Policia Local denuncia pressions per posar multes i retirar vehicles

La majoria d’agents de la Policia Local de Mataró han denunciat, en un escrit, que reben pressions per posar cupos de multes i per retirar vehicles amb la grua municipal.

Al ple municipal d’aquest mes de febrer la CUP ha preguntat al govern (PSC-ICV-ERC) si aquestes pressions són certes. El regidor del tripartit va tirar pilotes fora, però quan va negar l’existència de cupos la vuitantena de policies locals que eren a la sala de plens van esclafir a riure.

En Xevi Safont-Tria, el regidor de la CUP, va denunciar que a Santa Coloma de Gramenet (117.00 habitants) no s’han aprovat els pressupostos perquè l’interventor de comptes de l’Ajuntament trobava excessiu que el 2010 s’hagués previst recaptar 600.000 euros en concepte de multes. Saps quan té previst recaptar l’Ajuntament de Mataró (120.000 habitants)? Una mica més de 5,2 milions d’euros!

Continua llegint

S’acosta el Carnestoltes… i les ganes de riure amb bon humor

M’ha fet gràcia trobar al Facebook un acudit dels amics Portafardells sobre l’actualitat político-judicial de la nostra ciutat. Diu “Carnaval de Mataró 2010: Ells ja han triat disfressa per aquest carnaval. Tria-la tu també!”. S’hi veuen (de dreta a esquerra) en Ramon Bassas (regidor d’Urbanisme del PSC i imputat per l’afer Can Fàbregas), l’alcalde Joan Antoni Barón (també imputat pel mateix afer), en Genís Carbó (exregidor de CiU imputat per l’afer Pretòria) i també (no acabo d’entendre què hi pinta, però suposo que com que els Dalton són 4 calien 4 cares) en Joan Saura, conseller d’Interior de la Generalitat de dalt.

Està bé que hi hagi gent com els Portafardells que omplen de bon humor la seva visió crítica de la ciutat. Felicitats!

Jo ja començaré a pensar de què em disfresso aquest any…

Mataró Decidirà

Ahir al Foment Mataroní prop de 300 persones vam constituïr la plataforma ciutadana Mataró Decideix, amb la voluntat de fer realitat a la nostra ciutat una consulta popular sobre el dret a la independència de la nació catalana. El moviment de les consultes es va iniciar el 13 de setembre a Arenys de Munt, amb una proclama que s’escampa com una taca d’oli per tot el territori.

Ara, els mataronins i mataronines tenim a les nostres mans la responsabilitat democràtica de dur a la pràctica el dret a decidir. El dret a votar lliurement. I ens en sortirem.

En el procés electoral, Mataró Decideix ha de fer la funció de l’estat, de l’administració. La seva tasca hauria de ser organitzar la logística de la consulta i fomentar la participació ciutadana amb les màximes garanties. Jo m’hi penso implicar tot aportant-hi els meus coneixements.

Correspondrà a les organitzacions polítiques i a qualsevol que ho desigi, fer campanya pel sí o pel no. Des de la CUP farem campanya activa pel sí. Sí a la independència dels Països Catalans com a estat lliure del món.

300 persones vam omplir el cinema Foment precisament el dia de la vaga empresarial contra el cinema en català

En parlen a Tot Mataró i a Capgròs.

Anima’t a participar-hi! La primera assemblea per posar fil a l’agulla serà aquest divendres, 5 de febrer, a les 7 del vespre a Les Esmandies (ronda O’Donnell).

Beatifiquen un mossèn que especulava venent parcel·les al cel

Talment com si haguéssim retrocedit a l’Edat Mitjana, avui 23 de gener del 2010, les autoritats civils i les autoritats eclesiàstiques han presidit l’acte de beatificació d’un capellà, el dr. Samsó, a la basílica de Santa Maria de Mataró.

Aquesta coincidència del poder polític amb l’Església semblaria un fet arcaic propi de l’època medieval, però potser hi ha un fil conductor. La classe política actual està estretament vinculada a l’especulació urbanística (no cal posar exemples, oi?). I el beatificat també s’hi dedicava. Però el mossèn mataroní no requalificava terrenys sinó que venia parcel·les al cel a pams quadrats. Ens ho explica l’amic i company Miquel Torner, que cita les memòries de la Montserrat Julió.

Déu n’hi dó, amb els especuladors!

Qui té por d’un debat?

Un debat a Televisió de Mataró. Els mateixos que fa poc van evidenciar que tenen por d’una urna ara tenen por al debat públic d’idees i projectes.

Tothom sap que l’afer de Can Fàbregas aquests dies s’ha posat de tremenda actualitat. Per aquest motiu, Televisió de Mataró (ara el nou canal fruit de la “fusió” que encara no té nom) han volgut organitzar un debat televisiu sobre els darrers esdeveniments i com s’encarila el futur. Doncs bé, el debat no s’emetrà. El PSC l’ha boicotejat. El partit que governa a Mataró no té arguments més enllà de la mentida, la confusió i la demagògia barata i populista. Qui no té arguments recorre a la censura.

TVM havia convidat a participar en el debat a la Plataforma Salvem Can Fàbregas, a la CUP, a la resta de l’opsició i al govern (PSC-ICV-ERC). A última hora, però, el PSC ha dit que ells no hi anirien i els ciutadans i ciutadanes ens quedem sense saber l’opinió de ningú. Els bassistes (del partit d’en Bassas, que no és el mateix que els del partit Baas d’en Saddam Husein) volen aplicar la censura al nou canal públic de televisió. És lalluuita de David contra Goliat on s’aplica la censura a l’estil Bassas .

Una mala manera de començar un projecte televisiu que l’alcalde Joan Antoni Barón ens venia la moto que “té com a compromís la pluralitat i la llibertat informativa, tal com ha vingut essent en els canals fundacionals”.