En Pellofa XXXII s’ha mort. Visca en Pellofa XXXIII

Arribo a casa impactat després d’haver viscut en directe la mort d’en Pellofa XXXII. El rei del carnestoltes mataroní l’ha palmat sobtadament aquesta nit després de fer el seu últim sopar. M’he pogut retratar amb ell poc abans del seu final fatídic. És trist, però després del seu breu regnat cada any es repeteix la tragèdia mortal.

M’agrada viure el Carnestoltes. Aquest any, però, –el mateix Pellofa ho va dir quan va prendre el balcó de l’Ajuntament– “la realitat supera la ficció”. La política municipalés prou esperpèntica: tenim l’alcalde i el regidor d’Urbanisme (fa dos anys algú ja en feia mofa per carnaval) imputats judicialment per l’afer de Can Fàbregas.

Però en Pellofa encara no sabia que durant el seu regnat saltaria la notícia de la construcció d’un macrobordell a Mataró. Serà el segon prostíbul més gran d’Europa. Quan ho vaig saber em vaig pensar que era una carnestoltada més (tot i que el dia dels innocents és el mes de desembre). Però no. Es confirma que la realitat supera la ficció. La regidora del ram (del ram de les llicències d’activitat, vull dir), l’Alícia Romero (PSC) diu en el seu bloc que des del govern han donat la llicència perquè  l’ordenament jurídic “no ens el podem saltar quan nosaltres volem”. Li he recordat en un comentari que en l’afer de Can Fàbregas bé que s’estan saltant la llei a la seva conveniència. Estic d’acord amb l’Alícia que cal un debat a fons sobre el tema de la prostitució, però també estic d’acord amb en Xevi Safont-Tria (regidor de la CUP) quan diu que, en aquest cas, “la mida sí que importa”.

Però estavem parlant del Carnestoltes, oi?

Dissabte i diumenge he vist que algú portava a la pràctica amb certa gràcia la proposta de disfressa insinuada pels Portafardells. He pogut sentir com una senyora s’hi acostava i deia a la persona que hi havia darrere la màscra: “Felicitats per la disfressa. A veure si es fa realiat”.

Qui són els Portafardells? Diu la llegenda que “Fa temps, abans del regnat de Don Manuel Mas, abans que els carrers no els obrissin cada setmana, abans fins i tot de la Caixa Laietana, a Mataró hi havia Portafardells. Aquests éssers fantàstics, meitat home, meitat peix, sortien del mar a fotre canya, a dir veritats i desemmascarar mentiders, vanitosos i capgrossos massa pretensiosos. Els Portafardells eren al costat del poble, i això espantava qui governava. Potser, per això, van decidir eliminar aquests amfibis. Els van fer callar i els van petrificar. El poble, desconsolat, va decidir col·locar-los a la façana de l’antiga Peixateria, tot esperant el jorn que l’encanteri s’acabaria”.

Me’n declaro admirador i els segueixo sempre que puc. Enguany a la Portabardellada de divendres a la nit (enguany amb concert d’aniversari) i a la sortida DeRessaca del diumenge a la tarda. Felicitats, Portafardells, pels vostres 10 anys al servei del poble!


Deixa un comentari