Navega pel mes

setembre de 2009

Clic Traç: Quinze anys fent disseny gràfic de forma cooperativa

La revista Cooperació Catalana ha publicat l’artice "Cooperativisme a cop de clic i disseny a cop de traç", on l’amic David Fernàndez explica la trajectòria de Clic Traç, la cooperativa on treballo des de fa quinze anys.

Socis de Clic Traç: Joan Jubany, Laura Albets, Teresa Canal, Teo Perea (ajupit), Albert Pérez i Xevi Riera (en primer pla). Caricatura: Teo Perea.

Cooperativisme a cop de clic i disseny a cop de traç"

La cooperativa Clic Traç de Mataró, dedicada al disseny gràfic i la comunicació visual, complirà l’any vinent quinze anys de trajectòria. Lluny sembla quedar el 1995, les primeres webs arcaiques o la composició de fotolits. Quinze anys, 5.475 dies després, en què el desenvolupament vertiginós de les noves tecnologies i la consolidació del projecte cooperatiu l’han convertida, integrada per sis socis, en l’estudi de disseny gràfic de referència que és i en el qual qualitat, equip humà i professionalitat condensen una reeixida experiència cooperativa. De tot plegat, n’hem parlat amb en Joan Jubany, dissenyador gràfic, i la Laura Albets, responsable d’administració i comptabilitat.

Ben bé quinze anys i molts canvis. De la “pedaçaria general” de fer de tot en un petit espai a voltes impracticable, al salt de consolidar l’estudi de disseny en tot un edifici cooperatiu al bell mig de la plaça de l’Ajuntament de la capital del Maresme. Entremig, exactament, més de cinc mil dies. És la història de Clic Traç, SCCL.

Socis de Clic Traç: Xevi Riera, Teresa Canal, Laura Albets, Albert Pérez, Joan Jubany, Bernat Font (treballador) i Teo Perea. Nascuda inicialment com a branca especialitzada en serveis gràfics al si de la cooperativa Datum, també mataronina i dedicada als serveis informàtics, aviat va haver d’aprendre a emprendre el vol. L’espai físic de treball —un raconet de despatx—, que s’empetitia per moments, la incorporació de nous socis o el creixement de l’activitat els va dur a esdevenir Clic Traç.

Cooperativa des de la primera passa. “Això restava clar i era una qüestió de principis”, afirma en Joan Jubany. “Teníem molt clar que volíem una organització democràtica i avançar cap a models igualitaris; el model d’empresa mercantil capitalista no convencia a ningú i ens motivava l’autoorganització cooperativa en comptes de treballar per a altri.” Cal dir que el bagatge cooperatiu de la comarca hi ajudava. “El cooperativisme no era pas nou per a nosaltres, no ens era pas desconegut; és patrimoni, amb una forta presència, de tota la comarca.” L’amistat amb en Pep Manté i els vincles amb el teixit cooperatiu, i l’acompanyament del Col·lectiu Ronda amb un primer contacte amb David Santacana, que va passar el relleu a l’Oriol Bota, el seu assessor de capçalera, van fer la resta per posar la primera llavor fèrtil.

Com en tot naixement, com en tot creixement, a l’ordre del dia hi cabien —hi caben encara, afortunadament— les gestions de les contradiccions i de les dificultats de creure en allò que fas. Fent retrospectiva, no eviten de riure quan recorden la incorporació de la Laura en tasques de comptabilitat i administració. Els estranyava haver de contractar algú que no fes disseny gràfic. Els costava assumir-ho. Avui, sense embuts, és unànime el record quan assumeixen que automàticament van descobrir que havien fet la millor inversió feta mai per Clic Traç. “Els dissenyadors aporten disseny, i la gestió, gestió: el model anterior era inoperatiu. I la resposta òptima sempre és saber generar equips on cadascú aporti allò que sap fer millor.” Riuen també quan l’aposta per una cooperativa els venia definida per un treballador que no volia esdevenir-ne soci: “El problema us l’heu buscat vosaltres. Jo tinc tots els avantatges de la cooperativa, el mateix salari, i no haig d’aportar-hi capital, ¡ni resistir assemblees ni consells rectors!” D’aleshores ençà, només simbòlicament, el sou del soci i el del treballador difereix mínimament en una cooperativa on l’escala salarial és igualitària i tothom cobra el mateix.

Continua llegint

La proclama d’Arenys de Munt

Josep Manel Ximenis proclama els resultats de la consulta popular d'Arenys de Munt. 13 setembre 2009. La proclamació dels resultats de la consulta d’Arenys de Munt va acabar amb aquestes paraules pronunciades per en Josep Manel Ximenis:

Catalans, Arenyencs : 

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, i tenint present que tot acte espiritual i simbòlic precedeix la realitat imminent, PROCLAMEM ARENYS DE MUNT primer municipi que ha votat lliurement i democràticament la independència de la Nació Catalana.

En proclamar la nostra independència, fem arribar la nostra veu a tots el pobles dels Països Catalans i del món, demanant-los que estiguin al nostre costat i els oferim aportar-los tot el nostre esforç, tota la nostra ajuda i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la nostra voluntat de constituir una nació lliure entre totes les nacions lliures del món. 

Arenys de Munt, 13 de setembre del 2009.

Alguns companys de la Comissió organitzadora del 13S mentre el president del MAPA llegeix la proclama. Abans d’aquest final amb to de proclama tothom qui era a Arenys va poder escoltar la intervenció sencera d’en Josep Manel Ximenis, portaveu de la Comissió Organitzadora, a l’hora de fer públics els resultats de la Consulta. Si no hi vas poder ser, aquí la tens:

1.- Agraïments:

A tota la comissió organitzadora per tota la seva feina. Especialment a tots aquells que han treballat de forma silenciosa i anònima, però no pas per això menys eficaç. Sense ells la consulta no hauria estat possible.

A totes les persones del poble que, malgrat no ser a la comissió, han aportat la seva ajuda personal, sobretot a tots aquells que han estat a les meses.

A tot el poble en general pel seu caliu, per la seva solidaritat, per les seves mostres de suport i per la seva participació a la consulta.

A totes les forces polítiques, AM2000, ERC, CiU i CUP, que han donat suport i s’han implicat en l’organització dels actes i de la consulta en si, i al batlle de la nostra vila, per la seva valentia.

A les persones voluntàries que han format el servei d’ordre que han garantit que la jornada passes sense cap incident.

A totes les persones que d’arreu dels Països Catalans han col·laborat i fet possible l’èxit de la Consulta.

A totes les entitats que han lliurat el seu suport i que ens han permès tirar endavant en els moment més difícils. Entre les que voldríem destacar al Centre Moral, ja que sense la seva col·laboració no hauria estat possible disposar d’un espai a prop de la Sala Municipal per realitzar la Consulta.

Als membres de la Comissió Avaladora que ha permès garantir la fiabilitat, objectivitat i credibilitat de tot el procés.

A tots els milers de persones que, no podent votar avui, han participat de forma activa, pacifica i no violenta en l’èxit de la Consulta.

2.- Una de les claus del nostre èxit ha estat la voluntat i la capacitat de sumar esforços, colors, matisos, idees, per aconseguir un treball d’equip, on tothom s’ha sacrificat amb l’única finalitat d’atènyer el resultat final desitjat.

3.- El que va  començar essent  una pràctica de participació, pedagogia i debat ciutadà d’una petita entitat local, el MAPA, ha acabat esdevenint un tema nacional, un debat constant sobre la necessitat de tenir un estat propi ,que ha situat en plena centralitat política i social el discurs per la independència i que ha posat en evidència les greus mancances democràtiques d’un estat espanyol hereu de la dictadura feixista.

4.- Gràcies a aquesta consulta, s’han fet evidents dos grans blocs, que han estat latents durant tots aquests anys, però que ara han aflorat amb tota claredat i transparència: el que accepta el joc democràtic, del diàleg, de la participació ciutadana, del respecte a la pluralitat ideològica i política, que coincideix amb els que estan a favor de la independència; i un altre, que són no només els contraris a la independència, sinó, fonamentalment, els que volen que no hi hagi cap mena de consulta, entre els quals hi ha els feixistes.

5.- Som conscients que, a Arenys de Munt, hem recuperat una forma molt particular de fer política, que consisteix a donar veu als ciutadans i representació unitària a totes les formacions polítiques quan l’objectiu comú és un objectiu de país, més enllà de les seves òbvies i sovint enfrontades posicions.

6.- Finalment, el ressò inesperat, la il·lusió desvetllada arreu del país, les anàlisis polítiques que hem llegit i rebut ens han demostrat i convençut que el nostre gest simbòlic és el primer pas, en positiu, d’un moviment nacional cap a la nostra independència política.

RESULTATS:

Total vots emesos: 2.671

Sí:  2569 vots, 96,33 %

No: 61 vots, 2,28 %

Blanc: 29 vots, 1,08 %

Vots nuls: 12, 0,4 %

Avui, 2561 persones han votat a favor de la independència de Catalunya. A l’any 2006, només 2424 persones varen votar a favor de l’Estatut.

L’ESTATUT HA MORT. VISCA LA INDEPENDÈNCIA!!!!!!!!!!

Comissió Organitzadora de la Consulta per la Independència de Catalunya.

www.coc130909.org

Can Fàbregas: Ni un sol cèntim per un trasllat inútil

Avui la gent de la Plataforma Salvem Can Fàbregas hem fet una roda de premsa:

CAN FÀBREGAS: NI UN SOL CÈNTIM PER UN TRASLLAT INÚTIL
L’ÚNIC RESPONSABLE, EL GOVERN MUNICIPAL

Roda de premsa davant la porta de Can Fàbregas Davant l’inici de l’esquarterament de Can Fàbregas per al seu “desmuntatge i emmagatzematge”, la Plataforma Salvem Can Fàbregas vol fer les següents consideracions:

Mantenim l’oposició ferma de La Plataforma Salvem Can Fàbregas al “trasllat” del conjunt catalogat. Sempre ens hi hem oposat, i considerem pervers que el govern municipal hagi intentat vendre el “trasllat” com una concessió a la nostra defensa del patrimoni arquitectònic.

Comuniquem que, un cop esgotada la via administrativa, la Plataforma Salvem Can Fàbregas ha obert tres causes al Tribunal contenciós-administratiu perquè considerem que el “trasllat” del conjunt catalogat és il·legal i provocaria danys irreparables als elements protegits.

Constatem que el govern municipal (PSC, ICV i ERC) tira pel dret irresponsablement amb una política de fets consumats sense esperar les sentències judicials.

Considerem que aquesta política de fets consumats és una temeritat que pot comportar greus perjudicis al conjunt de la ciutat. Si s’acabés dictant una sentència contrària al trasllat, qui en pagarà les conseqüències és el conjunt de la ciutadania i no pas els autors de l’agressió.

Considerem il·legítim l’ús de recursos públics que està fent el govern local. No calia malgastar ni un sol cèntim en un trasllat inútil i que ningú (excepte el govern) ha demanat.

Advertim als integrants del govern municipal que ells són els únics responsables de les conseqüències que pugui implicar, a qualsevol nivell, el seu salt endavant en la materialització del “desmuntatge i emmagatzematge”.

Mantenim la convicció que la rehabilitació de Can Fàbregas al seu lloc és compatible a qualsevol nou ús que se li vulgui donar. L’únic que ha optat per la idea del “trasllat” és el govern municipal, en contra de l’oposició manifestada per la immensa majoria d’agents que van participar en el “procés de participació” impulsat pel mateix govern.

Reclamen, doncs, que s’aturin immediatament les obres de “desmuntage i emmagatzematge” i que es comenci a treballar activament en la rehabilitació de Can Fàbregas en la seva ubicació actual, compatible amb qualsevol nou ús.

Mataró, 21 de setembre del 2009

Víctor Israel: ens ha deixat un ídol

L'actor Víctor Israel Aquest dissabte s’ha mort en Josep Maria Soler, a qui he conegut sempre amb el nom artístic de Víctor Israel.

Víctor, no ens hem arribat a conèixer personalment, però durant molts anys ocasionalment hem creuat les nostres mirades pels carrers de Mataró. 

Per un amic comú (que ha tingut el plaer de dirigir-te) he sapigut que darrere els teus atributs físics que taqn bé has sapigut explotar s’hi amagava una persona afable. Una bona persona.

Amb 80 anys ens has deixat i perdem un ídol però ens queden els teus treballs cinematogràfics. T’anirem veient a la pantalla .

Gràcies per haver viscut, Pep Manté

Pep Manté, sempre al nostre costat. Aquest estiu se’ns ha mort en Pep Manté . L’estiu passat li desitjava una llarga i feliç jubilació. Però ha estat curta. En Pep no ha pogut gaudir la jubilació que s’havia merescut.

Pep, no t’hem perdut del tot perquè ens en queda el teu llegat. En tots els àmbits on has estat actiu: advocat, momeroter, músic de banda, polític, collinacaire, pare i avi, marit, amic…

T’he vist en acció en molts d’aquests àmbits, i alguns he gaudit convisquent-los directament amb tu.

Allà on eres tu, Pep, sempre hi he trobat obertes: al despatx del Col·lectiu Ronda, a casa teva des de la infantes, a Can Fulló…

Tinc pendent donar- te les gràcies.

Gràcies a en Pep, l’advocat que em va treure de la presó i que ha estat al meu costat (a comissaria o al despatx) sempre que l’he necessitat.

Gràcies a en Pep amic de la família, que ha ens ha fet costat després de l’assassinat de la meva germana Helena.

Gràcies en Pep company d’inquietuds polítiques, amb qui gairebé sempre hem coincidit, malgrat que hem militat en organitzacions diferents.

Gràcies a en Pep cooperativista, que em va motivar a crear i treballar en una empresa cooperativa.

Gràcies a en Pep masover del Can Fulló, on he pogut celebrar-hi rituals de vida com el casament i altres festes.

D’altra gent sabrà explicar millor que jo les teves aportacions en cadascun dels àmbits. Jo n’he tingut prou amb una cosa: sempre que t’he necessitat has estat al meu costat. I això no té preu. Moltes gràcies, Pep.

M’he perdut el teu acte de comiat, però l’he pogut veure per Televisió de Mataró:

[youtube:http://www.youtube.com/watch?v=2wt_NZaeyxk]

Aquesta és la nostra democràcia

El gest més seenzill: posar el vot dintre l'urna Viure la llarga jornada del 13-S a Arenys de Munt m’ha fet aprendre bones lliçons. Hem aconseguit la imatge del dia que voliem. Podria ser la foto d’aquesta àvia fent el gest més senzill. Gent de la CUP de bona part dels Països Catalans hem treballat amb determinació i il·lusió amb l’objectiu de garantir una festa en pau. L’aparell de l’Estat espanyol i l’espanyolisme en totes les seves versions hauria volgut una imatge de violència. Però han fracassat.

2.569 vots a favor de la independència i 61 vots en contra. Valoro especialment gest de les 61 persones que han anat a votar "no". Han deixat constància que a Arenys de Munt hi ha 61 espanyolistes demòcrates. La resta d’espanyolistes d’Arenys (que bé deuen existir) segueixen les directrius del front Falange-PP-PSOE i no accepten el joc democràtic. No toleren que el poble pugui votar lliurement. Tenen por de les urnes.

Però el poble ha triomfat. El poble armat amb paperetes i urnes ha donat una lliçó a l’estat que ens manté ocupats però no vençuts. "Aquesta és la nostra democràcia!", cridava la gent que omplia La Riera durant el recompte.

Proclama dels resultats del referèndum per la independència a Arenys de Munt Ho he volgut viure i posar-hi el meu granet de sorra com a membre del servei d’ordre. Ha estat un dia llarg i intens, on he viscut moltes emocions i experiències des de dintre i des de fora. Des d’abans del primer minut fins després de la darrera paraula. Calia ser-hi i viure-ho per escoltar la històrica proclama del company Josep Manel Ximenis.

Lliçó d’aquest episodi: l’estat és molt més dèbil i poruc que no ens pensàvem, i nosaltres (el poble) som més forts del que pensem.

Des que milito políticament, és el primer cop que desafiem l’Estat i guanyem nosaltres. Encara que només hagi estat un dia… de moment.

Com diu l’amic Juli Cuéllar, ara cal deixar-se d’òsties i posar-se a treballar de valent. El company Jordi Navarro encara és més explícit.

Qui té por d’una urna?

Qui té por d'una urna? Espanya.Els esdeveniments i posicionaments entorn la consula popular estan posant cadascú al seu lloc.

A un costat, els demòcrates que defensem drets universals. El dret de vot. El dret de la gent a opinar lliurement. El dret a l’autodeterminació. El dret a la independència de qualsevol poble o nació del món.

A l’altre bàndol, la "cara amable" de l’espanyolisme fa front comú amb l’espanyolisme ranci i ultra. Junts no dubten a mobilitzar tota la maquinària de l’Estat contra una cosa tan senzilla com que els ciutadans puguin dipositar un vot en una urna.

L’espanyolisme light es treu la màscara. Personatges com el diputado a Cortes Generales Manuel Mas, exalcalde de Mataró, mostren la seva cara botiflera. A més, en aquest cas es comporta com un ignorant indocumentat, ja que afirma que si la consulta fos com és (convocada per una entitat) no hi hauria cap problema "legal" amb les seves lleis espanyoles.

Una cosa ha quedat molt clara: quan el poble perd la por a parlar (en aquest cas a votar), qui agafa por (pànic) és Espanya.

M’afegeixo a la crida que fan els amics Josep Manel Ximenis i Jordi Bilbeny a fer del 13-Suna autèntica festa de la democràcia (això sí que és una autèntica festa de la democràcia), sense caure en les provocacions dels que s’han acollonit.

Arenys de Munt, l’espurna que encén la metxa

Roda de premsa de la CUP a Arenys de Munt (4/09/09/) Estic convençut que aquests dies estem vivint moments històrics en el procés d’alliberament dels Països Catalans. Penso que la consulta d’Arenys de Munt marcarà un abans i un després en els tres segles d’ocupació borbònica.

Divendres les assembles de Maulets i de la CUP de la comarca hem fet una roda de premsa a la mateixa sala on està prevista la celebració del referèndum d’autodeterminació. Hem fet públic un manifest conjunt. En Xevi Safont-Tria, el nostre regidor a l’Ajuntament de Mataró, ha posat en evidència que el poble català arrossega molta por acumulada històricament, però la consulta d’Arenys és precisament un símptoma que perd la por de parlar, de votar, d’expressar-se lliurement… I quan el poble perd la por, qui passa a tenir por són els ocupants, tal com ha quedat de manifest les darreres hores.

En Jordi Bilbeny (darrerament em sento molt bilbenyista), més irònicament, ha agraït a la Falange, al Conseller d’Interior Joan Saura, a l’Advocacia de l’Estat espanyol… i a tot l’aparell de l’estat la seva inestimable col·laboració. Una col·laboració en forma de resposta irracional i desmesurada que ha fet que el que podia haver quedat com una anècdota residual i marginal hagi passat a ser un assumpte d’estat. Amb la seva reacció ens han elevat a la categoria d’estat.

En Josep Manel Ximenis, el nostre regidor a Arenys de Munt (i impulsor de l’acord de l’Ajuntament suspès per la justícia espanyola) ha deixat clar que continuem treballant serenament i assenyadament… i que la consulta es farà.

Acte Dissabte he tronat a la mateixa sala de l’Ajuntament d’Arenys de Munt a l’acte polític unitari convocat per Arenys de Munt 2000, la CUP, ERC i CiU. Els oradors dels dos partits parlamentari m’ha semblat que intentaven escombrar cap a casa (seva). De forma especialment descarada i barroera la diputada "republicana".

M’he sentit molt proper (per no dir plenament d’acord) amb el discurs d’en Jordi Fàbrega, president de l’Entesa de Progrés Municipal (EPM). I en Titot, que parlava en nom de la CUP, ha recorregut a una comparació per deixar clar que no ens convenen ni estatuts, ni finançaments, ni canvis de lleis espanyoles. El que ens cal és senzillament la independència. I punt.

Al bar del costat hem vist com al Telenotícies Vespre han emès un fragment de cadascun dels oradors excepte del de la CUP. TV3 està segrestada, i aquesta forma de censura deixa en evidència la por dels qui n’ostenten el "control parlamentari".

I entenc la seva preocupació, perquè la consulta d’Arenys de Munt és l’espurna que pot encendre una metxa imparable.

A mi em sembla que pot fer trontollar el sistema de partits tal com l’hem conegut fins ara. Què han fet els "partits parlamentaris" durant prop de 30 anys? Què han fet des del poder? Què han fet des de l’oposició?

Qui ha fet saltar l’espurna ha hagut de ser un col·lectiu modest i un sol regidor des l’oposició d’un Ajuntament d’un poblet petit (de Munt). I està tot tan ben travat que legalment l’estat no sap com impedir-ho. Aprenem-ne!