Navega pel mes

agost de 2009

Anècdota napolitana

Vespa amb la roda ben encadenada a Nàpols Aquest estiu hem viajat a Sardenya (l’Alguer inclòs) i després hem tornat als Països Catalans per Itàlia. Des de Nàpols fins a Ventimiglia, tot passant per Pompeia, Roma, Florència, Bolonya, Venència, Verona, Módena, Maranello, Gènova i Finale Ligure. Tot això fent nit en ostellos, els albergs de joventut italians, on dormir costa entre 12 i 20 euros per barba.

Després de navegar des de Porto Torres fins a Civitavecchia, vam fer una estirada amb cotxe fins a Nàpols, on vam arribar de nit. L’ostello napolità està molt malt indicat. Ens semblava que erem a prop però no l’acabavem de trobar, així que vaig baixar a preguntar.

En un aparcament de motos hi havia un noi assegut sobre una moto amb cara d’esperar la xicota que baixés del pis. M’hi acosto i li pregunto, tot ensenyant-li l’adreça escrita. D’entre la filera de motos aparcades apareix un altre noi, amb cara de més espavilat, que m’indica com arribar-hi: "tutto dreto e a destra" i es torna a ajupir amb una eina a la mà.

Estavem a mitja cantonada de l’ostello. Pujo al cotxe i hi fem via. Ens avancen els dos nois enfilats en una moto. El que va assegut al darrere ens saluda alegrement amb una mà. A l’altra hi porta una roda de Vespa que acaba de robar.

Quan arribem a l’Ostello veig una altra Vespa aparcada. La manera de lligar la roda (foto) em fa pensar que els nois de la moto no era la primera vegada que en pispaven una.

A Nàpols només hi hem estat un parell de dies. No hem tingut temps de comprovar si això de la Camorra és mite o realitat, però ens hem fixat que la policia no hi patrulla sola. Sempre que hem vist un cotxe de la policia, al darrere hi anava un vehicle de l’exèrcit.

Quan vull em deixo prendre el pèl

Quan vull, em deixo prendre el pèlJust el primer dia de Les Santes vaig anar a la perruquerria a fer-me retallar els cabells. Em vaig asseure i la noia em va preguntar allò de sempre: "Què t’hi faig?". I jo vaig cometre l’errror de respondre "Tu què em faries?". El pas següent el va marcar una màquina d’esquilar.

Després de molts anys m’he desprès dels rinxolets del clatell i ara vaig molt més frequet. Encara ara em trobo algú que no em reconeix. Per tant, quedeu tots avisats: m’he deixat prendre el pèl.

Una nit de Festa Major, un periodista ben connectat amb altes esferes m’explicava que la meva tallada de cabells va ser molt comentada en cercles policials i també entre la classe política local. Realment, hi ha gent amb poca feina, no?

Les meves Santes: 28 de juliol (dia IV)

Xeringada de Les Santes [12 del migdia | Nou Parc Central] Els que tenim fills no ens podem perdre la Xeringada. Quan jo era (més) menut també hi xalava, especialment esquitxant la gent gran que s’ho mirava des del voltant amb la roba neta. Ara jo sóc d’aquests. Més que res perquè l’aigua no m’acaba d’agradar. Li trobo una pega: mulla. Aquest any la xeringada ha començat tard (cosa molt poc habitual en els actes de Les Santes) i ens l’han canviat de dia. També ens hauria agradat anar a l’Anada a la Residència Sant Josep, però hem hagut de triar.

Espai de Circ al Parc Central[6 de la tarda | Parc Central] Se’ns acudeix anar a l’Espai de circ, però ens trobem amb un espai molt reduït on hi ha un grapat d’espectacles de petit format. I formades al davant de cada espectacle, unes espectaculars fileres de gent esperant per entrar-hi. Sincerament, nosaltres anavem a veure circ, no pas a fer cua. Segur que els espectacles estan molt bé (ho asseguro perquè algun d’ells l’hem vist en alguna altra ciutat), però potser aquest no és el format més idoni per a una Festa Major d’una ciutat de més de 120.000 habitants. Potser. Personalment, em va agradar molt més el plantejament del circ de l’any passat.

La revolta dels Nans [Quarts de 7 de la tarda | des de l’Ajuntament]  Optem per anar a La revolta dels Nans. Aquí també hi notem un canvi respecte als anys anteriors. En edicions passades, es feien tallers en tres places del centre on els nens i nenes eren els protagonistes tot fent manualitats relacionades amb els Nans. Enguany els Nans de Mataró han portat convidats (els Capgrossos de Premià de Mar). Hi ha hagut rebuda protocol·lària (que els nens em sembla que no acaben de gaudir ni entendre gaire) i l’acte de La revolta dels Nans s’ha convertit en un acte per a ser vist (els Nans i els seus convidats fent balls damunt d’un escenari) enlloc d’un acte per a ser viscut (les manualitats dels anys anteriors). Potser és cap on evoluciona la nostra societat, però a mi continua agradant-me més viure que veure.

El ball de dracs de Les Santes de Mataró [9 del vespre | des de l’Ajuntament] Cada figura busca el seu espai propi dins la Festa Major. El Drac i el Dragalió l’han trobat en El ball de dracs, on també porten convidats d’altres viles. Als meus fills i a mi ens encanta el foc, o sigui que ens va de conya aquest nou correfoc que s’acaba a la plaça dels Bous.

Casal Popular Les Vinyes, al carrer Argentona, 42 de Mataró [10 tocades de la nit | Carrer d’Argentona, 42] Com que els Maulets van alliberar una casa abandonada el primer dia de Les Santes, aprofitem per anar a visitar el nou Casal Popular Les Vinyes, obert en una antiga casa de còs al carrer Argentona, 42. És una preciosa casa de còs que manté la seva estructura original. Cases com aquesta han caigut a centenars els darrers anys, enderrocades sense escrúpols pels especuladors immobiliaris amb el vist-i-plau del nostre Ajuntament. Si els Maulets aconsegueixen tornar a donar vida a aquesta antiga casa d’arquitectura tradicional, serà un gran mèrit per a ells i elles.

Concert de gospel al pati de Can Marchal [Quarts d’11 de la nit | Pati de Can Marchal] A prop de casa, al Pati de Can Marchal, avui hi ha Concert de gòspel a càrrec de la vuitantena de cantaires que formen el grup Gospel Sons. Ens hi estem fins gairebé el final del concert, fins que els nostres fills, amb els ulls mig clucs, ens demanen anar al llit. A dormir? No, i ara! Al llit a sentir els contes que els hi ha d’explicar el pare. Un cop aconsegueixo deixar els nens adormits… comença la meva nit!

No n'hi ha prou[Després dels Requisits de Festa Major | Davant l’Ajuntament] Per a mi arriba l’acte més esperat de Les Santes. Per a mi, un jove de 38 anys, arriba l’acte on m’ho passo millor: el No n’hi ha prou! I no sóc l’únic. Des de fa tres anys, m’hi trobo altres joves de la meva quinta que han deixat les criatures amb la companya (o dona) i no es deixen perdre per a res la nostra nit. Ens ho passem bomba ballant i tocant-nos amb les figures de la nostra Festa Major. Entre suor i foc fred (i no tan fred). Barrejats amb els membres de les colles de les comparses i amb jovenalla que tot just fa quatre dies (qui diu dies diu anys) picava de mans a les dormides dels gegants. Després d’un parell d’intents, sembla que enguany els impulsors de l’acte han trobat la manera d’implicar-hi el públic amb la complicitat de La Principal de la Nit. Mentre es mantingui a aquesta escala (pel que fa a nombre de participants), aquest continuarà sent el millor acte de Les Santes. Que duri!

Cursa a pèl, acte extraoficial de Les Santes de Mataró [Després del No n’hi ha prou | Davant l’Ajuntament] Després del No n’hi ha prou no em perdo mai un acte que no surt en el programa oficial de la Festa Major. Es tracta de la Cursa a Pèl, un acte espontani que fins i tot ha estat reprimit per les forces de l’ordre. No té coses més interessants a fer la policia? Aquest any ha estat el primer que hi he vist participar un parell de noies. La participació va en augment en cada edició.

PunxaDiscos a la Plaça de l'Ajuntament [Després de la Cursa a pèl | Plaça de l’Ajuntament] Aprofitant que avui les dones ens han deixat sortir, cremo els últims cartutxos amb en Gio a la plaça de l’Ajuntament, on encara hi ha festa animada pel PD (Punxa Discos) Dr. Batonga. A la taverna Atzucac encara hi podem prendre un útim burret.

I ara sí, a dormir, que demà les criatures es llevaran (ens llevaran) com qualsevol altre dia.